Tenen ganes de tornar a trepitjar l’asfalt a la seva ciutat. Són els corredors i corredores que, amb la seva implicació any rere any, han posat el seu gra de sorra per fer créixer la Mitja Marató + 10K “Ciutat de Tarragona”. Tots es coneixen entre ells; fins i tot alguns han forjat una amistat. No n’hi ha per a menys.
Deu noms propis que marquen la història de la cursa: Quim Cardona, Marc Alemany, Jordi Ortega, Pere Ribas, Rubén Saiz, Rafael Sarrià, José Luis Sarrià, Joan Solé, Juana Adán i Paquita Giménez. Gairebé tots han competit en les 29 edicions que s’han disputat fins ara.
Reunim deu atletes molt vinculats a la mitja marató de tarragona
La d’aquest proper diumenge 28 de novembre serà una cita especial per doble motiu: retorna al carrer després que el passat any no se celebrés a causa de la COVID-19 i, a la vegada, compleix trenta anys. A pocs dies de la data esperada, reunim aquests protagonistes a l’estadi d’atletisme Natalia Rodríguez per a una sessió de fotografies i una conversa distesa —només no hi va poder assistir en Quim Cardona, resident a Barcelona, amb qui s’ha parlat telefònicament—.
Tots ells tenen clar que la seva participació en la Mitja de Tarragona és una cita gairebé obligada en el calendari. La implicació vers la seva ciutat i l’esdeveniment és total. A això cal afegir el seu esperit de constància i superació.
aquest diumenge la prova tornarà a trepitjar els carrers de la CIUTAT
El Joan té 73 anys i disputar la prova ho considera “quasi un deure”, mentre que el Rubén rememora que “amb 26 anys ni em passava pel cap fer quilòmetres només amb l’ajuda del meu cos i dedicar una gran part de la meva vida a l’esport”. El Jordi valora que “córrer totes les edicions és molt complicat d’aconseguir per les casuístiques que poden ocórrer en el teu dia a dia”. Per la seva banda, la Juana ha participat en catorze curses consecutives i enguany serà la quinzena. La Paquita hi corre des de 1998.
Rafael Sarrià rememora els inicis de la cursa com una prova “molt ben organitzada i més dura que la mitja actual”. Tot i això, es mostra orgullós d’aquella època, ja que va aconseguir la marca d’1 hora 17 segons i 35 centèsimes a la prova. “Em motiva sumar cada any una mitja més. De fet, és la meva meta anual per ajudar-me a mantenir la il·lusió de seguir corrent”, esplaia.
“Recordo la meva primera Mitja de Tarragona amb por”, explica la Paquita Giménez. Tot i això, a cap els faltava un ingredient comú: la il·lusió. El Joan Solé referma que “per fi vam poder córrer una mitja a la nostra ciutat, després d’anys demanant-ho” i que “tot i que el circuit no era massa bo, la il·lusió de l’organització era la mateixa que la nostra”.
LA COMPETICIÓ ES VA ESTRENAR COINCIDINT AMB ELS JOCS OLÍMPICS DEL 92
L’estrena de la competició va coincidir amb els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Un fet que encara els va convidar més a participar. “Amb 22 anys -diu el Joan- vaig considerar que tenia l’edat ideal per fer un tastet en mitges maratons” i va ser clau “que se’n celebrés una a Tarragona”. Molt ha plogut des d’aquella data, en un circuit que, segons Alemany, “ha canviat molt”, ja que “fins i tot corríem per la plaça de la Font i l’arribada va ser a la Rambla Nova”.
Per Solé, la Mitja de Tarragona es va guanyar “el reconeixement dels corredors d’arreu de Catalunya”. Malgrat això, argumenta que “amb el trasllat de la sortida i l’arribada a Campclar s’ha perdut bona part dels atractius i existeix, al meu entendre, un perill que perdi l’interès de molts corredors i davalli la participació”. “Les primeres tenien un recorregut més bonic”, reitera Pere Ribas. Coincidint amb aquest sentiment, el Patronat Municipal d’Esports ja planteja per al 2022 un recorregut més proper a la costa.
1.500 ATLETES CORRERAN LA MITJA MARATÓ I LA PROVA DE 10 QUILòMETRES
La Mitja torna a ser aquest 2021 presencial, seguint totes les mesures sanitàries establertes, amb els dorsals exhaurits i la participació de prop de 1.500 atletes sumant els corredors dels 21 quilòmetres 97 metres i els de la prova dels 10 quilòmetres, estrenada l’any 2013.
Després de l’experiència en format virtual de l’any passat, Tarragona s’omplirà novament de corredors i corredores. “Tinc ganes d’aconseguir el repte de les 30 edicions”, comenta José Luis Sarrià, qui afegeix que, als seus 66 anys, “ja no busco aconseguir una marca, sinó gaudir de cada moment del recorregut”.
ELS CORREDORS CELEBREN LA TORNADA A LA RUTINA DELS ENTRENAMENTS
El fet de tornar a la rutina d’entrenaments per preparar la cursa també ha estat un valor positiu per molts d’ells. Una situació que, com al Marc, li ha jugat una mala passada i ha patit una lesió al bessó que “m’ha deixat dotze dies fora de joc”. “Arribo justet, però intentaré acabar la cursa com sigui, ni que tardi 2 hores o hagi d’arribar caminant”, diu. La Paquita reitera “les ganes” de Mitja, ja que “és com tornar a la normalitat”. A més, enguany acompanyarà el guia de dues hores.
A tots ells els encanta l’esport i el running en concret. Són amants de l’asfalt i alguns d’ells, també de la muntanya. La de Tarragona no és l’única mitja en la qual han competit, i, en molts casos, se’ls ha de sumar maratons i altres modalitats atlètiques. És el cas, per exemple, de Quim Cardona, qui ha fet disset maratons en diversos països i 70 mitges. “Ja he perdut el compte”, bromeja.
Així, Marc Alemany ha participat en curses emblemàtiques com les de Barcelona, París o Nova York, entre d’altres. En aquest sentit, José Luis Sarrià suma més de 150 mitges maratons durant aquests 30 anys. La Francisca Giménez tampoc es queda enrere, amb curses arreu d’Espanya i Europa i maratons com les de Vitòria, Sevilla o Hèlsinki.
ALGUNS ATLETES TARRAGONINS ACUMULEN DESENES DE MITGES A TOT EL MÓN
“M’agrada sortir en bicicleta i nedar, però si no surto a córrer és com si no entrenés del tot. Se m’ha convertit en una acció quotidiana”, comenta Rubén Saiz sobre el significat del running en la seva vida. Es tracta, tal com detalla Pere Ribas, “d’una forma de vida”.
Per la Juana, “és la millor forma de desconnectar i estar en forma a la vegada”. De fet, té un “petit grup que sortim de forma habitual tots junts”. Quim Cardona afegeix el vessant social que comporta, ja que “he conegut molta gent i he fet amics amb què compartim aquesta afició”.
EL ‘RUNNING’ ÉS “UNA FORMA DE VIDA” I COMPORTA “BENEFICIS FÍSICS I MENTALS”
Molts titllen el running de “moda”. Tot i això, per Rubén Saiz, “fa anys que ha deixat de ser-ho”. “Quan vam participar en la primera Mitja de Tarragona érem poques persones les que teníem aquesta afició”, rememora Marc Alemany. El tarragoní, però, pensa que “tant de bo totes les modes siguin tan positives i saludables com aquesta”. “La gent ha descobert els beneficis mentals i físics de fer esport”, afegeix Jordi Ortega. Una moda que, segons la Francisca, “si t’enganxa, t’hi quedes”.
