De les cinquanta portades del ‘FET’, quaranta-vuit llueixen la seva signatura. Conegut i reconegut en l’art de la càmera i la fotografia -a Tarragona i arreu-, a la redacció hem cregut que era el moment de parlar amb un de nosaltres. El testimoni des de dins. El nostre fotògraf particular, la imatge de la revista i el cervell gràfic arriba acompanyat de la seva indissociable càmera, l’eina de treball.
el fotoperiodista parla de xarxes socials, de castells i de la precarietat del sector
David Oliete (Tarragona, 1986) és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, per bé que la reputació se l’ha guanyat en el món de la fotografia i l’audiovisual. Ha guanyat prestigiosos premis internacionals, destacant diversos IPA, i imparteix un curs de fotografia documental a la URV, a més d’innombrables exposicions i publicacions d’arreu.
La setmana passada obtenia el premi Mañé i Flaquer de Periodisme conjuntament amb el director del FET, Ricard Lahoz, pel reportatge ‘Redescobrir els terrats’, publicat al número 46 de la revista. Més que una entrevista, cal reconèixer-ho, aquesta és una conversa amb un company i la seva càmera.
Com prepares les portades pel ‘FET’?
Això depèn del tema de cada dossier, hi ha motius més agraciats que et permeten més llibertat que d’altres. Normalment em centro en un detall o una persona i a partir d’allà surt la portada. Quan vam canviar la imatge gràfica de portada, a finals del 2018, teníem un dossier sobre la innovació al mon educatiu, i vam acabar fent una tauleta amb un guix per lligar la tradició i la modernitat, després de pensar-hi molt. Per la darrera portada primer vaig fer les fotos del taller de l’Àngels Cantos i després vam escollir-ne una, aquelles de fet no sabia ni que serien per la revista. És molt aleatori.
Som una revista diferent…
Com a fotògraf sempre has d’agrair tenir una porta exterior on poder publicar imatges. El ‘FET’, a més, m’ha permès conèixer molta gent d’aquí, veure llocs que no hagués visitat mai. Els terminis en una redacció habitual són molt diferents, i això també és d’agrair, crec que demostra la diferència i el caràcter de la revista. Em quedo amb això d’aquests més de vuit anys.
Tu ets fotògraf o fotoperiodista?
Jo soc fotògraf, però la meva inquietud és el fotoperiodisme. Per mi, la diferència està en la història. Un fotògraf pot explicar un relat des d’una vessant molt àmplia: artística, personal, emotiva… I en canvi, un fotoperiodista la pot explicar d’una manera més tangible, més humana.
El teu objectiu és explicar històries?
La fotografia serveix per no oblidar. Per algun motiu tinc la fixació -bona o dolenta, no ho sé- de preservar la memòria. Amb el volum de coses que veiem i digerim avui en dia tot perd el seu valor, i d’aquí deu anys els moments que vivim ara no els recordarem si no és amb imatges. Sempre he tingut aquesta obsessió per voler cuidar, guardar i preservar les coses, reconec que soc maniàtic amb els arxius i les fotografies antigues: les guardo ara per recuperar-les després o les ensenyo perquè no es perdin.
(…)
Aquestes són les primeres preguntes de l’entrevista al nostre cervell gràfic que publiquem íntegrament al número 50 del FET a TARRAGONA. Aquest contingut i d’altres els podem realitzar gràcies al suport dels subscriptors i subscriptores de la revista.
T’hi vols sumar? Són només 30€ tot l’any. I, de regal, el llibre de relats il·lustrats ‘Imagina la Tecla‘, elaborat per 18 escriptors i il·lustradors tarragonins, que sortirà al carrer aquest mes de desembre.
La revista la pots demanar a:
Llibreria Adserà, Llibreria La Capona, Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8) i Llibreria Basilio (mercat de Torreforta).
