Advertisement Advertisement Advertisement
21.9 C
Província de Tarragona
Dilluns, maig 23, 2022

Cristina Parera: un somriure com a remei infal·lible

La pallassa Cristina Parera. Foto: cedida.

Que riure és salut és una frase feta que cada cop pren més protagonisme. Ho constata la tarragonina Cristina Parera, humorista i pallassa de professió. És membre de l’ONG PallaPupas, que es dedica a potenciar el riure durant el procés de la malaltia i transformar els hospitals en espais més amables i plens de vida. Destaca la importància de promoure els somriures: “Millora l’estat anímic de les persones ingressades i els fa tenir una millor qualitat de vida”.

la pallassa té l’objectiu de fer somriure infants i adults hospitalitzats

La Gelocatila Efervescent -el personatge que adopta a Pallapupas- s’ha adonat amb el pas del temps que “la nostra professió val molt”. “Fa molts anys que faig humor i n’estic molt satisfeta”, expressa. Parera creu que la millor forma de valorar que està fent una bona tasca és “la retroalimentació amb la gent”, ja que aquestes situacions “serveixen per autentificar que el somriure és necessari i aporta benestar a tothom”.

Un somriure és gratificant. A la Cristina li han arribat a donar les gràcies “per una abraçada” i subratlla la satisfacció que es rep quan algú “em diu que feia molt temps que no reia”. L’humorista s’emociona quan viu aquest tipus de situacions. No només amb els infants, també amb els adults, pel fet que molts cops “porten una càrrega emocional molt més complexa”. Tot plegat en una època on un simple somriure pot ser el més gratificant del dia, i no només amb els pacients, també amb el personal sanitari. “Amb Pallapupas intentem donar un altre aire a la planta hospitalària”, comenta, i té clar que “riure deixa pinzellades d’alegria”.

parera reivindica: “el somriure és necessari i aporta benestar”

El riure s’encomana? “Totalment cert”, diu Cristina Parera, la qual afegeix que és una situació que “transforma i transporta”. Ella també ha tingut dies tristos durant la pandèmia, però es va negar a estar-ho. “Jo he vingut a millorar les coses”, es va dir, i referma que aquesta actitud “em va anar perfecte per demostrar que amb els somriures i el bon humor el teu cos funciona molt millor”.

La Gelocatila Efervescent, un personatge afectuós i trapella. Foto: cedida.

Pallapupas neix fa vint anys amb la intenció de fer riure a persones hospitalitzades de totes les edats i el seu entorn. L’ONG cerca transformar aquests espais, mitjançant la presència d’un pallasso o pallassa i el seu nas. L’entitat treballa conjuntament amb l’equip sanitari i amb la creació de jocs a partir de la informació proporcionada dels pacients. “Transformem l’espai amb una necessitat i fem que, sobretot els nens i nenes, vulguin jugar amb nosaltres sense adonar-se de diverses situacions”, diu Parera. Els Pallapupas es poden trobar en set àrees dins dels hospitals d’arreu de Catalunya. Abans de la pandèmia, l’ONG feia una visita setmanal a l’hospital Joan XXIII de Tarragona. Ara, la Gelocatila Efervescent espera poder-ho recuperar i tornar al centre tarragoní. Només pel simple fet que feia molts anys que realitzaven aquesta labor conjunta i “perquè era com casa meva”.

Cristina Parera vol tornar aviat a l’Hospital Joan XXIII, després de la pandèmia

La Gelocatila és un personatge molt afectuós, a qui “li encanta abraçar molt”, a la vegada que “és una mica trapella i li agrada fer enfadar alguns nens i nenes”. La pandèmia no ha ajudat a la pallassa, que veu com no pot fer abraçades ni petons. “M’ho posen complicat, però es busca sempre la forma”, rebla. Així, han buscat alternatives per mostrar el somriure. Fins i tot en casos on porten dues mascaretes i el nas de pallasso.

Pallapupas és una ONG que desenvolupa les seves funcions mitjançant les donacions, siguin particulars o d’empreses. Parera admet que quan hi ha una crisi “sempre som els primers que rebem, tanmateix a favor nostre cal dir que hi som presents, de la forma que sigui”. Així, a manera d’exemple, quan va aparèixer la pandèmia de la Covid-19, ràpidament “vam pensar en què podíem fer” i les videoconferències van prendre protagonisme. De fet, si alguna cosa li ha ensenyat Pallapupas a la Cristina és que “poder és voler i sempre cal lluitar”.

És membre de ‘pallapupas’, una ong que millora la qualitat de vida dels hospitals

D’altra banda, la Cristina forma part de la companyia tarragonina Toc de Gresca, formada junt amb Joan Carles Edo i Héctor de la Salud. Els tres es dediquen a l’humor i van optar per seguir en aquesta línia amb la formació. Tenen infinitat d’espectacles. Entre els darrers destaca Baksa, que va néixer durant la pandèmia. Així mateix, també fa d’altres activitats amb un toc d’humor, com el compte enrere del Cap d’Any Infantil que va tenir lloc el passat 31 de desembre a Tarragona. La pallassa recorda que “va venir gent expressament a veure la Gelocatila”. “Perquè a mi m’anomenen sempre així, no gaire pel meu nom”, conclou amb l’humor que la caracteritza.

Josep Gallofré
Josep Gallofré
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here