El centre de Tarragona, els barris de ponent i del nord són escenaris on creixen projectes educatius, cooperatius i transformadors. Ariadna és el nom d’una associació que treballa intensament per transformar el barri de Sant Salvador, un dels seus espais vitals prioritaris. Baixen a peu d’escola, de carrer, per educar i canviar la realitat, a poc a poc, pas a pas. Ho fan amb la cultura, la música, la fotografia, l’art o la música.
Diverses cooperatives de tarragona treballen amb infants i joves
Soukaina ben Radi és una noia tarragonina, amb les arrels al Marroc, que forma part de l’associació Ariadna. A punt d’acabar el grau d’Educació Infantil a la URV, és una de les educadores que dedica el seu temps a ajudar nens i nenes del seu barri, a Sant Salvador. Ho fa d’una manera aparentment senzilla, ajudant a fer els deures a infants que a casa no sempre poden trobar qui els doni un cop de mà.
“Fa molta il·lusió quan et trobes un nen al carrer que et diu que ha començat a llegir pel seu compte, que li han regalat el primer llibre; o quan et venen les profes i t’expliquen com van millorant a classe”, explica la Soukaina, que va arribar amb la família a Tarragona dues dècades enrere. La seva mirada brilla en una cara tapada parcialment per la mascareta. Creu en el que fa des de la biblioteca del barri i això es nota. Coneix bé la realitat on treballa perquè ella s’hi ha criat, al costat de moltes famílies que van travessar fronteres físiques i culturals somiant en una vida millor.
“Conec la realitat del barri. Hi ha molts nens i nenes que acaben d’arribar i els ajudem. Molts no fan servir mai el català; jo mateixa només a l’escola i la universitat, a casa el castellà o l’àrab, amb els pares”, explica la Soukaina. És optimista amb el bon nivell de convivència al barri entre persones d’origen estranger i la població autòctona. “Hem crescut junts”, somriu. L’Associació Juvenil Cultural Ariadna suma ja més de 25 anys de recorregut i reptes superats.
Combinats, Quilòmetre Zero, Ariadna i Gam Lab les formen joves inquiets
Una de les cares més visibles d’aquesta immigració en els darrers temps a les societats occidentals com la tarragonina és l’arribada de menors sols, sense les famílies. Batejats als titulars dels mitjans de comunicació amb un acrònim massa simplificador per a una realitat complexa, MENA (menors estrangers no acompanyats), s’han convertit en protagonistes de notícies i informacions negatives relacionades sovint amb la violència, la inseguretat i el racisme. Moltes corren a cop de whatsapp.
Quilòmetre Zero dirigeix part dels seus programes de mentories als joves immigrants sense família, convençuts de la capacitat transformadora d’una idea tant simple com eficaç: acompanyar aquests joves amb l’ajuda d’una xarxa de voluntaris. La Marina Claverías Fernández, directora de la cooperativa, lidera una entitat única al Camp de Tarragona, perquè ningú com Quilòmetre Zero ha cregut en la mentoria social com a motor de canvis.
Hi ha programes de mentoria social i d’altres per acompanyar nois migrats sense família
Nascuda al 2013 a partir d’un projecte d’acció social en una escola del barri de Bonavista, la cooperativa ha crescut amb força als darrers anys i centra l’acció en dos grans projectes. Un, el projecte Rossinyol, amb infants migrats i en situació de vulnerabilitat d’entre 10 i 15 anys. Rossinyol és un projecte que transcendeix Tarragona perquè el seu abast és internacional. L’altre gran projecte (Amb Tu) amb joves de 16 a 23 anys, tutelats i extutelats, joves migrats sols des dels seus països d’origen.
Darrere de Quilòmetre Zero hi ha quatre professionals i una xarxa de voluntaris enorme. Per a cada infant es necessita un voluntari. “Sempre anem molt justos de voluntaris, sobretot per als infants. Amb els extutelats, tutelats i migrats sols, en canvi, tot i la mala premsa [riu], funciona molt bé”, explica Claverías.
Alguns projectes aborden la motivació de joves de famílies amb pocs recursos
Els voluntaris per acompanyar infants han de ser de 18 a 30 anys. Es busquen joves per no confondre els rols, perquè els infants acompanyats no vegin el paper del mentor com el d’un pare o una mare. La mentoria social és un acompanyament en un àmbit informal, amb trobades setmanals, de dues o tres hores, vinculat sovint a l’oci i la cultura. Es comparteix temps de qualitat i la intenció és que el mentor sigui un referent positiu fora de l’escola o del centre d’acollida. “Que amb aquest referent tinguin millors perspectives de futur”, resumeix la directora.
“Intentem apropar la utopia a la realitat. Pensem en transformar realitats quotidianes, en petits canvis, un a un”, destaca Jordi Collado, de la cooperativa Combinats. Un dels seus reptes amb vista al 2022 és implicar-se amb menors no acompanyats. L’últim Parc de Nadal de Tarragona ja va ser una experiència. “El boom mediàtic negatiu s’ha relaxat. El projecte va funcionant. Treballen amb una trentena de joves: “Hi ha feina per fer.”
La clau és involucrar-los a la comunitat a través de la feina en espais normalitzats, no en llocs pensats només per a aquests joves que han migrat sense les famílies. “No hi ha res més profitós que dues persones es trobin d’igual a igual.” Combinats participa d’un projecte (360 Graus) que desenvolupa Eveho, que l’executa a Tarragona. La cooperativa treballa en els projectes comunitaris per afavorir la integració dels joves. També volen promoure l’economia social a barris amb dificultats econòmiques. Fugen del “cooperativisme chic”, diu Collado, en zones només benestants de Tarragona.
Una capsa de joc, aparentment intranscendent, és una de les eines fonamentals de la cooperativa Gam Lab, gestada fa poc més de dos anys a partir de la inquietud de tres joves tarragonins de tres mons diferents. “Oferim bàsicament servei als centres educatius amb les capses d’aprenentatge”, destaca Oriol Montesó, un dels fundadors d’aquesta cooperativa educativa. “Hem donat un tomb a les capses d’aprenentatge afegint-hi un relat i una narrativa, per fer-les més atractives. La gamificació és en definitiva motivar”, afegeix.
Volen arribar a escoles i instituts que no les han fet servir mai, més enllà dels centres educatius referents. “Ens hem adonat que en l’àmbit empresarial també hi ha demanda per fer formació i motivar els seus treballadors”, reflexiona Montesó. “Hi ha molta feina per fer, molta, en l’àmbit dels instituts, sobretot. A secundària s’ha de treballar moltíssim per canviar moltes coses”, raona.
(…)
Aquest és un fragment del reportatge que publiquem íntegrament al número 51 del FET a TARRAGONA.
La revista, amb un dossier dedicat al món de les cooperatives i molts altres continguts, la pots trobar a Llibreria Adserà i Llibreria La Capona.
