Poc s’esperaven els seus pares que aquest nom podria ser tan decisiu per la seva vida estudiantil. Francisco Franco Veciana va néixer a Tarragona l’any 1943 i, com tots els joves de la seva edat, es formava a l’institut -en el seu cas, la històrica Escola del Treball. La curiosa coincidència amb el nom del dictador espanyol va entrar en joc a mitjan dels anys cinquanta amb una de les expansions logístiques i educatives més importants que l’estat franquista va portar a Tarragona: el 1956, després d’anys d’obres, s’inaugurava el complex de la Universitat Laboral que prenia el nom del cap d’estat. I per una casualitat no volguda, el tarragoní Francisco Franco Veciana es va convertir en el primer alumne de la nova Universitat Laboral.
AQUEST TARRAGONÍ DE 1943 VA SER EL PRIMER ALUMNE DE LA LABORAL
A risc d’incórrer en un empatx per la simultaneïtat de denominacions, ens referirem al cap d’estat com el ‘dictador’ i mantindrem el nom de Francisco Franco Veciana, l’alumne tarragoní. Amb tan sols dotze anys, Franco acompanyava el seu pare a repartir gel a la casa del governador provincial José González-Sama a la Rambla, i un dia, a proposta de la família, va deixar caure que li agradaria estudiar a la Universitat Laboral que s’estava a punt d’inaugurar. “Jo no m’hauria plantejat mai entrar a la Laboral, al cap i a la fi encara era molt jove, però se’m va presentar la oportunitat i no la vaig deixar passar”, recorda ell.
Al governador González i als seus contactes els devia semblar un bon noi, perquè, segons explica Franco, el van citar dos dies més tard en una trobada amb uns assistents inesperats. A més del governador, Franco s’hi va trobar l’alcalde Rafael Sanromà, l’arquebisbe Benjamín de Arriba i Castro i tota una corrua d’autoritats franquistes.
“Al moment de presentar-me els va fer tanta gràcia el meu nom que van decidir, entre ells, que seria considerat el primer alumne de la nova Laboral” fa Franco, de record fàcil. Una consideració, la del primer alumne, que seria únicament oficiosa, perquè al seu carnet, en realitat, consta que era l’estudiant número 160 del Col·legi Raimundo Lulio: l’ordre en què s’havien acreditat els estudiants.
Franco va arribar a donar la benvinguda al dictador en nom dels estudiants
“A mi, amb dotze anys, allò em va sorprendre però tampoc em va importar en excés”, reconeix l’exalumne. Orgull sí, però il·lusió poca, al capdavall, ell no havia fet res per guanyar-se la primera plaça. I als franquistes, donats com són a la simbologia, els va faltar temps per veure en el jove Francisco Franco una oportunitat publicitària i formal. Per això, durant una visita del dictador a la ‘seva’ Universitat, el jove Franco va ser l’escollit per donar-li la benvinguda en nom de tots els estudiants.
“El alumno Francisco Franco, de la Universidad Laboral Francisco Franco, da la bienvenida a su excelencia el jefe del estado, Francisco Franco”, recita ell. Explica que li van fer aprendre de memòria una frase que, de tan repetitiva, sembla burlesca, i ell la va pronunciar en presència del dictador. “No em van deixar dir ni el cognom de la meva mare, i ara penso que no volien trencar el joc de noms“, lamenta Franco.
“la gent estava orgullosa d’estudiar a la Laboral”, recorda franco
Seixanta anys després, del seu pas per la Universitat en guarda un bon record. Ell s’hi va estar quatre anys i en va sortir amb el títol d’operari d’indústria, que mostra orgullós però que “no m’ha servit de res laboralment”. El que sí que li van servir, diu, són els estudis cursats: “Allà el primer any ens apreníem les branques de la professió, però a partir de segon els professors ens situaven allà on creien que podíem servir millor“, rememora Francisco Franco. Així, sense opció a escollir, d’entre les pràctiques de mecànica, electricitat, arts gràfiques i altres, a ell li va tocar la soldadura.
Els tallers descomunals, el menjador, la immensa plaça… En aquell nou complex tot semblava fet gran a propòsit, i amb raó venien joves de Tarragona i de les rodalies però també d’altres llocs de l’estat -anomenats ‘interns‘ perquè s’hi quedaven a dormir. L’exalumne explica que “la gent estava orgullosa de dir que estudiava a la Universitat Laboral, era un centre amb molt de prestigi“. No hauria estat una sorpresa, doncs, saber que tants anys després seguiria en funcionament (amb molts canvis).
tot i el nom, Franco remarca que és “contrari al dictador” i que no tornaria a saludar-lo
Tot i la importància de la Laboral, Francisco Franco no ha presumit mai d’ostentar-ne el títol de primer alumne ni d’haver saludat el caudillo, potser perquè no li ha donat gaire importància, potser perquè reconeix la seva “mediocritat” com alumne. “Ara tinc clar que no ho faria; no en tinc un mal record, però sóc contrari al dictador i no el tornaria a saludar”, rebla, convençut, el que va ser el primer alumne del complex educatiu més gran de Tarragona.