Caminant pels carrers de Tarragona sovint podem veure molts murs i parets que no diuen res. Evoquen sovint sentiments erms, buits i estèrils, fins i tot una certa tristor. En el fons, però, un mur pot a vegades dir molt. És amb aquesta premissa amb la qual fa gairebé quinze anys va néixer el projecte «Murs que parlen», que dona veu i valor artístic a aquests espais i també als mateixos artistes locals encarregats de rehabilitar-los.
El projecte «Murs que parlen» busca donar valor artístic a parets i murs de tarragona
Amb motiu d’aquesta celebració, Polígon Cultural, una de les associacions impulsores d’aquesta iniciativa, ha decidit recopilar la feina feta al llibre «Murs que parlen. Art mural a l’espai públic de Tarragona». Aquesta obra mostra una panoràmica del que ha estat l’art urbà a la ciutat, des dels seus precedents d’època romana fins als graffitis més recents. En paraules de Darío Cobacho, membre de Polígon Cultural i un dels autors del llibre, aquesta publicació busca «reafirmar que a Tarragona aquestes manifestacions d’art urbà no són estranyes, que hi han estat presents sempre».
Més enllà d’apropar aquesta vista per la història de l’art urbà a la ciutat, l’objectiu principal dels impulsors és documentar el treball fet durant els últims quinze anys i explicar i donar valor a la feina feta arreu de la ciutat pels diferents artistes que han participat a «Murs que parlen». Tot plegat és una manera de reivindicar els artistes locals que han treballat per millorar molts espais tarragonins, al mateix temps que fomenten la cohesió entre veïns i entitats, sense oblidar tampoc el component reivindicatiu i la idiosincràsia de cada indret.
LA INICIATIVA també fomenta la cohesió amb els veïns
Els artistes es mostren satisfets amb la posada en marxa d’iniciatives com aquesta. Per a Alba Domingo, il·lustradora i muralista, projectes com aquest son una oportunitat molt bona perquè els artistes es puguin reivindicar, incloent-hi «fins i tot artistes que no han treballat amb el mural com a suport principal». A més, afegeix que l’art urbà i projectes com «Murs que parlen» serveixen també perquè la gent sigui més oberta i hi hagi acceptació d’aquestes expressions culturals. També així ho pensa Pere Grané, un altre artista, que comenta que la rebuda d’aquest tipus de projectes per part de la població sempre és molt positiva i que hi ha molt d’afecte per a aquest art urbà per part de la ciutadania.
A Tarragona, l’art urbà ha hagut de conviure durant anys amb el llegat romà de la ciutat. Això ha provocat que aquest tipus de manifestacions artístiques no s’hagin pogut desenvolupar amb tanta facilitat com en altres llocs, ja que s’ha apostat més per mantenir aquest llegat que per les noves formes artístiques. Tot i això, des del sector es mostren optimistes amb el canvi de dinàmica dels darrers anys.
ALBA DOMINGO: “ÉS UNA OPORTUNITAT PERQUÈ ELS ARTISTES ES PUGUIN REIVINDICAR”
Alba Domingo creu que és necessari trobar un equilibri entre l’art antic i el modern. Per aconseguir-ho, artistes com ella defensen que hi ha d’haver zones on es pugui pintar lliurement, cosa que també «ajudaria molt a les persones que s’estan iniciant en aquest món». Per Domingo, mentre espais de la ciutat com la Part Alta poden ser la veu del passat i la història, altres, com la zona propera al riu Francolí o alguns barris, poden ser la de les noves tendències i expressions.
No pensa el mateix Pere Grané. Per a ell, dividir les diferents tendències artístiques segons la zona de la ciutat no és la solució, ja que considera que comportaria segregar i aïllar l’art urbà a determinats barris. «El patrimoni arqueològic ha de combinar amb el patrimoni viu de la societat. No els hem d’oposar necessàriament, sinó que els hem de sumar», matisa. A més, afegeix que propostes encaminades en aquest sentit «han estat molt ben rebudes per agents implicats en el patrimoni arqueològic», de manera que ambdós patrimonis poden combinar perfectament als mateixos espais sense danyar-se mútuament.
Un dels llocs de Tarragona on s’està potenciant més l’art urbà en els darrers mesos és al barri de Bonavista. Per a Darío Cobacho és molt important anar amb compte i «trobar un equilibri entre els beneficis que pot causar aquesta transformació per a la gent del barri i el perill de la gentrificació». Per aquest motiu defensa que és decisiva la planificació pel que fa a la posada en marxa de noves propostes artístiques i culturals a la ciutat.
PERE GRANÉ: “EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC HA DE CONVIURE AMB EL PATRIMONI VIU ACTUAL”
De cara al futur, els artistes del sector veuen potencial perquè Tarragona es pugui convertir en un lloc referent pels artistes urbans de Catalunya i Espanya, sempre que se segueixi una aposta per l’art urbà i es continuïn creant i potenciant projectes com «Murs que parlen». Per Pere Grané, això és possible si hi ha una «visió de ciutat i una visió del paper de l’art a la mateixa ciutat, i tots els actors implicats es comprometen amb iniciatives com aquesta». Per a Alba Domingo, Tarragona pot seguir fins a cert punt el model de què ha fet Saragossa, on cada any se celebra un festival d’art urbà.
En tot cas, en el que sí que coincideixen tots dos és en què iniciatives com «Murs que parlen» i les associacions que hi ha al darrere han de tenir un suport sostingut en el temps si realment es vol aconseguir l’objectiu de convertir Tarragona en un lloc de referència pel que fa a l’art urbà.
