13 C
Província de Tarragona
Dijous, desembre 8, 2022

El pròleg de Jordi Cuixart al llibre d’Òmnium Tarragonès

Jordi Cuixart, el passat mes de setembre en el primer acte públic a Tarragona després de gairebé 4 anys a la presó. Foto: Òmnium Cultural.

Aquest Sant Jordi una de les novetats editorials és el llibre ‘De la llengua al país. 50 anys d’Òmnium Cultural al Tarragonès’, escrit pel periodista Ricard Lahoz, director del FET a TARRAGONA. Forma part de la col·lecció del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona i s’ha editat en col·laboració amb Publicacions URV.

el text es titula ‘mig segle de gegants’

El llibre -que és un repàs detallat i amè a la trajectòria de l’entitat al llarg d’aquestes cinc dècades amb moltes fotografies i documents- arrenca amb un text de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural des de desembre de 2015 fins al passat mes de febrer.

La peça es titula ‘Mig segle de gegants’ i la reproduïm a continuació:

Tot va començar amb una carta. Una carta de qui poc després seria el primer president d’Òmnium Cultural del Tarragonès, l’estimat Josep Anton Baixeras. I també una carta en què, en nom d’una colla de tarragonins i tarragonines compromesos amb el país, la cultura i la cohesió social, feien arribar a la Seu Nacional d’Òmnium, a Barcelona, l’anhel de sumar-se plenament al projecte que els fundadors de l’entitat havien iniciat només set anys abans, el 1961.

“tot va començar amb una carta de l’estimat josep anton baixeras”

De la visió d’aquells grans homes i dones en va néixer l’Òmnium que avui coneixem i estimem, també a les terres tarragonines, amb tots els seus accents i caràcters. Un Òmnium carregat d’història i compromís, que s’ha convertit en la principal entitat sociocultural de Catalunya i d’Europa, amb prop de 200.000 socis i sòcies.

Òmnium del Tarragonès va néixer el 1971, el mateix any que l’entitat floria també en altres punts del país: al Baix Camp, a les Terres de l’Ebre, a Osona, al Berguedà, a Ponent… Arreu, la defensa de les llibertats s’estenia com una taca d’oli. Imparable i incombustible. I la territorialitat es convertia, per a Òmnium, en un eix vertebrador i troncal que sempre hem volgut preservar.

“cal assumir l’herència dels sendra, xammar, xirinacs o marrugat”

“Mai més tornaré a ser d’un sol lloc”, ens recordava fa pocs mesos la gran Maria Barbal, just després de recollir el guardó del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que tantes vegades, també des del Tarragonès, s’havia reivindicat en femení. Una de les més contundents a fer-ho, de fet, havia estat la poetessa tarragonina Montserrat Abelló, que el 2008 també va tenir l’honor de recollir aquest mateix reconeixement. Un guardó, cal recordar, que reconeix la trajectòria i obra de persones que han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. I un guardó, a més, que també ha de premiar, com no podria ser d’altra manera, aquesta riquesa cultural que omple tots i cadascun dels racons de les comarques del nostre país. Segurament mai no tindrem prou premis per agrair tant de talent, però també és responsabilitat nostra posar les bases perquè els premis literaris recullin la transversalitat i la riquesa de les lletres catalanes arreu de les comarques.

“la delegació del tarragonès va ser de les més vives des de l’inici”

Ara toca seguir emprenent camí. Entomant i sent responsables de l’herència de Josep Anton Baixeras, però també de la de tots aquells que, com Gabriel Xammar, Josep Sendra, Olga Xirinacs o Ramon Marrugat, entre d’altres, van treballar incansablement pel naixement i la continuïtat de l’entitat al Tarragonès. Amb el seu entusiasme es va aconseguir consolidar Òmnium a les terres tarragonines, des d’Altafulla fins a Vila-seca, passant per Constantí, els Pallaresos, Perafort, la Riera o Torredembarra, com una de les territorials més vives, des del primer moment i malgrat la persecució franquista, en la defensa de la llengua i la cultura catalanes.

“aquí es va organitzar l’any 1972 la nit literària de santa llúcia”

I és que gràcies a Òmnium del Tarragonès, recordem-ho, es va avançar en la territorialització d’alguns dels esdeveniments culturals més importants de l’entitat, com la Nit de Santa Llúcia. L’any 1972 va celebrar-se, per primera vegada, fora de Barcelona. Quaranta anys després, el 14 de desembre del 2012, la Festa de les Lletres Catalanes tornava, plena d’orgull, a la capital tarragonina.

Nit de Santa Llúcia a Tarragona, el 1972, amb l’actuació de Núria Feliu. Foto: Arxiu Òmnium Cultural.

Però, si parlem de llengua, també cal esmentar aquells que van ser referents a l’hora d’enfortir l’esperit crític i el sentit de comunitat a través de l’ensenyament del català; en alguns casos, fins i tot, substituint la tasca de les institucions i des de la clandestinitat. A Catalunya, no ens cansarem de dir-ho, el fet migratori és estructural. Per això són un gran motiu d’autoestima col·lectiva els esforços dels primers mestres voluntaris de català, que van treballar, també des del Tarragonès, per consolidar i enfortir el model d’escola catalana del qual avui som hereus.

“gràcies a òmnium es van posar les bases dels premis literaris de tarragona”

També gràcies als impulsors d’Òmnium del Tarragonès, i a tots aquells que durant 50 anys els han succeït, s’han pogut posar les bases dels premis literaris Ciutat de Tarragona, uns dels més importants al país. Des del Premi Domènec Guansé, que va començar com un concurs literari juvenil, fins a la Primera Nit Literària dels Països Catalans. I, és clar, també amb l’organització del Premi Sambori, adreçat als nostres infants, o el Premi El Balcó, que s’ha convertit en el guardó de referència a la ciutat.

“ens en sentim orgullosos, de la feinada portada a terme”

Ens en sentim orgullosos. Quin gran potencial mobilitzador i pel canvi. La feina portada a terme durant anys és la clara demostració de la força i el poder de la societat civil. Amb els bibliobusos, primer, i amb el projecte Quedem, després, vam aprendre a compartir la llengua, barri a barri, poble a poble. Un compromís amb la llengua que, 50 anys després, renovem amb iniciatives com el Tàndem. Avui, com aleshores, seguim fent de la cultura una eina infal·lible de cohesió social.

Coberta del llibre ‘De la llengua al país’, de Ricard Lahoz.

Perquè sí, som activistes i mai no hem deixat de ser-ho, i aquesta perseverança ha permès inundar Òmnium del Tarragonès d’aprenentatges. “L’exèrcit que vindrà serà de rialles, de gent que omple d’alegria els carrers. No farà la feina bruta dels altres, no tindrà el pes d’un passat tan indecent”, reblen Els Pets, recordant-nos les paraules de l’enyorada Muriel Casals. La seva música ens recorda que, lluny d’empetitir-nos, aquest és un poble de gegants.

“continuem amb la determinació de salvar els mots i les llibertats”

Gegants perquè ja hem perdut la por. Després de gairebé quatre anys a la presó, i d’una repressió que no aconsegueix doblegar-nos, continuem amb la determinació de seguir salvant els mots i també les llibertats. I és gràcies a tantes dècades de compromís que avui podem dir que “ho tornarem a fer”.

“SEGUIREM CONSTRUINT CAMÍ, SEGUR, 50 ANYS MÉS”

Òmnium del Tarragonès celebra 50 anys sota la batuta de sis presidentes i presidents que hi han deixat la pell. Gràcies a l’estimada Rosa Maria, al Joan Andreu, a la Núria, al Josep-Lluís, a l’Olga i al Josep Anton, així com a totes les persones que s’han implicat en les diferents juntes i als més de 4.300 socis que us mobilitzeu sempre que és necessari. Avui l’orgull d’Òmnium seguiu sent tots vosaltres. I amb vosaltres estic convençut que seguirem construint camí, segur, 50 anys més.

Moltes felicitats i l’abraçada més sincera. Amb tota l’esperança en els dies que vindran.

Sempre endavant!

Jordi Cuixart.

Albert Ollés
Albert Ollés
Periodista. Coordinador del FET a TARRAGONA.
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here