9.1 C
Província de Tarragona
Dimecres, desembre 7, 2022

Un Festival Dixie amb accent local

Joan Claver, director de la Yamaha Music School de Tarragona. Foto: cedida.

El Festival Dixieland de Tarragona encara els dies més forts de la programació. Ideat l’any 1994, el festival presenta enguany 32 activitats per a tots els públics. Un denominador comú de la trajectòria del certamen ha estat la presència d’artistes locals i enguany no n’és una excepció. La Núria Anglès i el Joan Claver en són una mostra. Cadascú des del seu àmbit aportaran el seu granet de sorra per fomentar el claqué i el jazz, respectivament.

Fomentar el claqué i el jazz aprofitant el dixie, l’objectiu d’Anglès i Claver

Després del parèntesi obligat per la pandèmia, enguany el Dixieland recupera les activitat de ball, amb les exhibicions i tallers gratuïts de lindy-hop, jazz steps o claqué, entre d’altres. Precisament aquest cap de setmana Núria Anglès, com a professional i mestra a l’escola de dansa ATGN, ha ofert una mostra de claqué a la plaça Corsini. “Ens agradaria que la gent de Tarragona ho conegui i és més fàcil que s’ho trobin, que no pas que vinguin a l’escola”, detalla Anglès.

Per la seva banda, Joan Claver presentarà el seu nou disc Mist el pròxim 13 de maig al Teatre El Magatzem. Ho farà en format trio, amb piano, bateria i contrabaix. Es tracta d’una producció on, menys una versió de Radiohead, totes les composicions són pròpies i vinculades amb la natura i les relacions amb les persones. Un àlbum que té els seus orígens durant la pandèmia de la covid-19, quan, tal com detalla el Joan, “vaig tenir temps per reflexionar i plasmar les idees que em venien al cap”.

Núria Anglès, durant una actuació. Foto: cedida.

Precisament, el Joan valora de forma molt positiva que en aquesta edició s’introdueixin tallers i mostres de dansa al voltant d’estils jazzístics. Balls amb una història al darrere que pretenen crear una comunitat a Tarragona. El claqué, per exemple, va viure una època d’or durant l’auge de Hollywood, entre el 1930 i 1940. L’afroamericà Bill Robinson en va tenir part de culpa. Ell va ser un dels personatges més importants en l’evolució d’aquesta dansa. De fet, molts recordaran la seva imatge a les pantalles ballant amb la menuda Shirley Temple.

Claver presentarà el seu nou disc ‘Mist’ el proper 13 de maig, en format trio

Ara, aprofitant l’embranzida del Festival Dixieland, la Núria, com a responsable de claqué a l’ATGN i com amant del ball, pretén visibilitzar-lo i “crear una gran comunitat de claqueters que sigui reconeguda”. La mostra del dia 7, amb alumnes del centre, vol fer valdre aquesta dansa i crida a la participació del públic assistent. Però no serà l’única proposta que oferirà Anglès. El dia 9 de maig tindrà lloc una classe oberta de claqué a la seu de l’escola de dansa, on s’ensenyaran els passos bàsics. Així mateix, el dissabte 14 s’oferirà que els nens i nenes puguin participar en un taller a la plaça Verdaguer.

Una actuació de Joan Claver Trio. Foto: cedida.

El Joan Claver se sent còmode amb el format de tres instruments que es podrà escoltar al Teatre El Magazem, amb Artemi Agràs al contrabaix, Xavi Reija a la bateria i ell mateix al piano. Explica que “és un tipus de formació molt íntima i despullada, en la qual es defineix molt bé la part rítmica”. “M’agrada molt escriure per a aquesta formació”, comenta. A Mist es plasma un estil musical etiquetat dins del jazz contemporani, però el músic tarragoní recalca “la influència que tenim amb el rock, el pop i el clàssic”. Una barreja que, segons Claver, fa que sigui “quelcom personal i únic”.

Anglès vol crear una comunitat de “claqueters” que sigui reconeguda

Ambdós artistes esperaven el retorn de la presencialitat del Festival de Dixieland amb moltes ganes. Joan Claver es mostra molt il·lusionat “per participar-hi, sigui com a músic o oient”. El compositor tarragoní posa èmfasi en la tasca organitzativa i valora el certamen “com una aposta molt ben orientada per apropar-se a tota mena de públic amb concerts i activitats de molta qualitat”. En la mateixa línia es mostra la Núria Anglès. Tot i que l’any passat es va celebrar el festival en línia, la professora de claqué l’ha trobat a faltar. En destaca el fet “d’estar amb contacte amb el públic i veure les seves reaccions en directe”.

Claqué al carrer en una edició passada. Foto: Laia Díaz.

Tant el Joan com la Núria es dediquen a la docència. Claver és el director de la Yamaha Músic School de Tarragona. Es tracta d’un tipus d’ensenyament per a totes les edats amb un sistema intuïtiu similar al d’aprendre un idioma. “Es comença escoltant i reproduint els sons de l’instrument per repetició, per portar-ho posteriorment a la partitura”, explica. El músic expressa que, sense adonar-te’n, “aprens el llenguatge i la lectura musical”. La Núria ensenya claqué a l’Escola de Dansa ATGN, bàsicament en grups d’adults i joves: des de nois i noies d’entre 10 i 12 anys fins a gent de setanta anys. “El claqué és un tipus de dansa que sovint es comença de gran, com a conseqüència d’haver-ho volgut fer en algun moment i no tenir-ne l’oportunitat”, diu.

Per a Anglès, amb el claqué “practiquem un ritme que tenim innat, ja que en moltes situacions ràpidament piquem de mans o peus”. “El poder reproduir sons alhora que escoltes una música és molt divertit”, expressa. Tot i això, la professora argumenta que cal molta concentració per fer diverses coses alhora. Una situació en la qual, segons la Núria, “no hi estem acostumats”. Malgrat tot, ballar claqué considera que permet “aïllar-te de la resta de coses de la teva vida quotidiana i renovar-se a escala mental i física”. El claqué és més música que dansa, o a la inversa? La Núria ho té clar: “sempre he dit que són les dues coses”. “Per saber què has de fer cal conèixer els passos, el teu cos i el ritme. Sense algun d’aquests termes no et podràs expressar a la perfecció”, afirma.

Josep Gallofré
Josep Gallofré
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here