“Més que fidel a la llibreria, jo sóc fidel als llibreters. Hi tens una relació molt íntima. Acaben sabent moltes coses de tu per quins llibres tries”. El comentari surt de la boca de l’Arga Sentís. Al seu costat hi seuen en Joan Masdéu i l’Anna Gispert. Tots tres són uns dels aproximadament 1.300 clients fidels d’aquesta llibreria des que fa 25 anys va aixecar la persiana. I ho seran fins al final. Qui sap, encara hi ha alguna esperança de descobrir algun valent per mantenir viu el negoci.
eL ‘FET’ REUNEIX ELS TRES AMOS DE LA CAPONA AMB TRES CLIENTS BEN FIDELS
Potser La Capona no tancarà. Però qui sí que ja no hi trobarà la clientela, encetat el juliol, són els germans Ricard i Pau Espinosa i en Pitu Rovira, que es jubilen. Si la llibreria continua, no serà ben bé la mateixa. Al cap i a la fi, un comerç és el reflex d’una personalitat, d’una manera de fer. El FET a TARRAGONA reuneix els tres propietaris amb tres clients que els trobaran molt a faltar. Durant l’hora llarga de conversa, deixem que parlin sense gairebé interrompre: com si no hi fóssim.
La Capona té moltes coses bones, però n’hi ha una que és imprescindible. A diferència de la compra online, on la recomanació arriba a través de la pantalla, en aquesta llibreria els algoritmes tenen cara, ulls i noms: Ricard, Pau, Pitu i la resta de 23 treballadors que ha tingut el negoci. “Venir aquí està molt bé per fer regals. Tu fas la radiografia de la persona i de seguida te l’encerten. Tenen la capacitat de tenir filtres, d’estar actualitzats i la confiança amb el client”, exemplifica l’Anna Gispert. En Pau Espinosa, que en sap molt rere el taulell, hi coincideix: “Ja saps el perfil per on tirar, un fil per on poder anar estirant. I si són llibres per als habituals, ja saps què els agrada”. Els tres llibreters coneixen algunes coses de la personalitat dels seus clients millor que alguns dels seus familiars o amics. “Això acaba donant caràcter a una empresa”, recalca Joan Masdéu.
“MÉS QUE FIDEL A LA LLIBRERIA, SÓC FIDEL ALS LLIBRETERS”, diu ARGA SENTÍS
La relació entre comprador i venedor també pot existir a la inversa. Per molt que els agradi llegir, els tres propietaris no arriben a tot, però saben què fer en aquests casos. Així ho explica en Ricard Espinosa: “T’informes pels mitjans o per les distribuïdores de les novetats. Així i tot, hi ha tants llibres que és impossible. Aleshores xucles els clients, els treus informació, els preguntes si els ha agradat. Segons qui et recomana un restaurant o una pel·lícula, hi vas o no. El mateix passa amb els llibres”.
Tot plegat ho resumeix en Joan, que emfatitza en dos conceptes: “professionalitat i empatia personal”. Això queda molt patent quan queden pocs exemplars d’un llibre. En moltes llibreries es tira la tovallola aviat, quan no en queda cap a les seves estanteries. No a La Capona. “Aquí mai diem que està exhaurit. Nosaltres busquem tots els canals”, indica en Ricard. En aquest sentit, és molt important la bona relació, la xarxa i les sinergies amb la resta de llibreries del territori “del mateix tarannà”, com defineix en Pitu, tot i que cada cop, malauradament, són més escasses. Així, els cops de telèfon als altres companys de professió són habituals. “A l’institut una vegada vam esgotar un títol i La Capona va arribar a trucar a Manresa o la Seu d’Urgell per arreplegar llibres”, recorda en Joan de la seva etapa al món educatiu.
“TU FAS LA RADIOGRAFIA DE LA PERSONA I DE SEGUIDA TE L’ENCERTEN”, remarca ANNA GISPERT
El compromís d’aquesta emblemàtica llibreria no només ha existit amb els seus clients, sinó també amb la ciutat. “Quan es fan campanyes o col·laboracions, La Capona sempre hi és. Les portes han estat obertes a la cultura popular o al món de l’ensenyament”, aplaudeix l’Anna. En aquest sentit, en Pitu repassa de memòria coses que han venut o distribuït, com “samarretes de Santa Tecla, calendaris de la Colla Jove o cromos de la Cambra de Comerç”. I quants vespres deu haver acollit la presentació d’alguna novetat literària aquest local del carrer Gasòmetre? “La nostra màxima ha estat no dir mai no a ningú”, diu orgullós.
Tot plegat li atorga a La Capona un caràcter i una identitat. És molt més que una llibreria. D’aquí la preocupació ciutadana amb l’anunci del tancament, i l’Arga ho té clar: “Les llibreries són un bé cultural públic. Les biblioteques són públiques, però les llibreries també fan una tasca de proximitat. La perspectiva va més enllà d’un negoci. Tarragona perd un equipament cultural de proximitat”. Una proximitat que també es teixeix amb la resta de negocis del barri, tot i que aquesta cada cop sigui més dèbil, malgrat que això passi arreu.
joan masdéu destaca la professionalitat i empatia dels amos de la capona
El compromís amb la ciutat i el territori va molt més enllà dels clients i el comerç del centre. Tant de bo La Capona trobi relleu, i tant de bo continuï amb la mateixa línia, per molt difícil i romàntic que sigui. En Ricard dona alguna pista per com fer-ho: “Si algú agafa la llibreria, segurament no serà el mateix. Cadascú s’ho fa seu; la manera en què poses les novetats, col·loques els llibres o organitzes l’aparador. Per nosaltres, Tarragona i la seva gent van abans que tota la resta, els d’aquí són igual de bons que els de fora. Si no els donem veu nosaltres, qui els la donarà?”.
No obstant això, per continuar promocionant el talent local, caldrà algú nou al capdavant del negoci “amb prou responsabilitat cap a ell mateix i un esperit de risc”, tal com defineix en Pitu. El llibreter, però, és conscient que costarà, ja que aquesta és la problemàtica actual amb el comerç de proximitat: “Som la societat de l’oci, de marxar els divendres”. I el que cal és sacrifici.
Fidelitat i estima al comerç, als clients, a la cultura i als autors locals. Quatre trets identitaris de La Capona. Si en busquem un cinquè, aquest podria ser el dia de Sant Jordi. La mare dels ous pel sector del llibre. Seria injust no reconèixer que aquesta llibreria va revolucionar el 23 d’abril a la ciutat. El millor que podem fer és deixar que parli en Pitu: “Abans era molt tranquil. Vam pensar de fer la parada gran, amb molt merder, al mig de la Rambla Nova, què collons al costat! I amb signatures. Me’n recordaré tota la vida de quan estàvem a la VYP i vam arribar a les 7h del matí amb les caixes. La llibreria La Rambla va obrir a les 9h i ens va mirar a veure què fèiem. El següent any, tothom va venir a les 7h. La repartició de les parades sempre l’hem fet nosaltres. De tendals, ningú en posava. Al Sant Jordi li vam donar una volta nosaltres. Ens vam arribar a barallar amb l’Ajuntament i la Guàrdia Urbana, els vaig arribar a enviar a la merda i vaig aixecar-me d’una reunió!”. No veure en Pitu, en Ricard i en Pau de sol a sol a la Rambla Nova el dia de Sant Jordi es farà estrany.
EL SANT JORDI TARRAGONÍ NO SERIA igual SENSE LA seva VOLUNTAT D’INNOVACIÓ
I sí, la història ve de lluny. La Capona, a la pràctica, té més de 25 anys. Com deia en Pitu unes línies més amunt, és hereva directa de la VYP. Així com els propietaris van canviar l’una per l’altra, molts clients també van fer la transició. Des del 1977 al carrer de Lleida, i després al mateix Gasòmetre. Del número 24 al 41 actual. “Quan vam plegar d’allà, per casualitat hi havia aquest local per llogar”, recorda en Pitu. De fet, la relació entre tots tres llibreters ja ve d’aquella època, de molt joves. La casualitat va fer que en Ricard se n’anés a fer el servei militar i la VYP incorporés en Pitu com a substitut. La cosa va funcionar tan bé que en Pitu es va quedar amb els Espinosa fins avui. Si bé en Pau i en Ricard són els germans, alguna vegada els han preguntat si ho era en Pitu. “Per l’alçada segur que no ens confonien”, apunta en Ricard mentre els sis protagonistes riuen.
Són molts els motius pels quals la gent trobarà a faltar el trio llibreter, més que no pas el negoci com a tal. La pena s’ha instaurat entre la seva clientela. “I ara on anirem? Què farem? T’ho has pensat bé?”, indica en Pau sobre tots els comentaris que els han arribat d’ençà que van fer l’anunci de la jubilació. Fins i tot, aquell comunicat del 23 de maig que va córrer com la pólvora per Tarragona va provocar els plors de tota una institució com l’Olga Xirinacs, que va ser la primera que els va escriure.
els clients lamenten la pèrdua d’un “centre cultural de proximitat”
No són pocs els clients que aquests dies han passat per La Capona per endur-se un últim exemplar, una última propietat lligada a aquest negoci, un fet “molt fetitxista”, com defineix l’Arga. Un dels casos més especials és el seu: “He tingut un nét no fa gaire, 5 mesos, i li he comprat dos llibres. Volia que tingués un record de La Capona, que el seu primer llibre fos d’aquí”.
Ens acomiadem de Ricard Espinosa, Pau Espinosa i Pitu Rovira. Tres llibreters que continuaran estimant el llibre, però d’una forma diferent. Des de l’altra banda. No hi ha dubte que han calat fondo. “L’home bo és el que ho és sense saber-ho que ho és”, resumeix a la perfecció en Joan Masdéu.
