Aquest dimarts a la tarda el local del número 41 del carrer Gasòmetre ha obert, un cop més, les seves portes. Però ho ha fet en aquesta ocasió per un acte organitzat pel FET i en reconeixement als propis llibreters que, durant vint-i-cinc anys, han estat al darrere del taulell de La Capona: el Pau Espinosa, el Ricard Espinosa i el Pitu Rovira. Una trentena d’amics i amigues de la revista ens ha volgut acompanyar en aquest acte amè i emotiu per acomiadar-nos d’una de les llibreries tarragonines que ha tingut tota la nostra confiança des de fa ja nou anys.
Un petit homenatge per recollir la revista, per última vegada, a La Capona
El número que acaba de sortir al carrer, el 54 -dirigit a l’emergència climàtica-, no es podrà adquirir per primera vegada a La Capona. Durant l’acte del FET, els tres socis han volgut recordar temps passats però amb el toc d’humor que els caracteritza i amb el qual el públic s’hi ha trobat molt a gust. Tanca La Capona, i que tanqui una llibreria sempre és trist, però és per jubilació dels propietaris, i això ha de ser un motiu d’orgull. “Aquests últims temps ens hi hem anat fent a la idea, a mesura que ens fèiem grans anàvem pensant: a qui li deixaré aquest monstre?“, es preguntava Pitu Rovira. Al seu costat, el Ricard i el Pau Espinosa reconeixien que “és fotut perquè no et fa pas il·lusió, tancar la llibreria, sobretot després d’obrir-la tants anys”.
El ‘FET’ ha organitzat l’acte de tal manera que fos com una de les tantes presentacions de llibres que hi hem viscut –mig miler, diuen els llibreters-, i en les quals han passat autors molt coneguts, poc coneguts o desconeguts totalment. Tot plegat, enmig de capses de cartró i piles de llibres llestos per tornar a l’editorial d’on venen, com preparant-se per fer una mudança, amb la familiar olor de llibre nou que, personalment, tant trobaré a faltar. Tot aquest material que ni tan sols ha estat fullejat serà retornat a la impremta, mentre que pels llibres més antics ja hi ha un destí assegurat: la trinxadora. Els lectors de preus entre prestatgeries buides encara funcionaven, talment com si ningú els hagués agraït els serveis prestats.
Els llibreters veuen “una incògnita molt complicada” el relleu del negoci
I ara què? El relleu de La Capona, “la gran incògnita” que els tres socis veuen, ara mateix, “molt complicada“. El Pau ho planteja molt negre i el Pitu ho refreda: “No ens hem d’emmirallar amb altres ciutats, a Tarragona segur que apareixeran més llibreries“, diu amb la seguretat flegmàtica que el defineix. Amb l’esperança que algú agafi el timó i apugi novament la xifra de llibreries tarragonines a dues -o més-, aquí un exèrcit de lectors i d’amants dels llibres ens hem quedat sense una Meca on peregrinar i busquem aixopluc. Sort de la Llibreria Adserà!
El Pau, el Ricard i el Pitu estan totalment a disposició d’aquell que s’atreveixi a emprendre el repte, però ja avisen: no és una tasca fàcil. Un cop al torn d’intervencions, el públic agraeix novament la tasca dels tres socis i emmarca la visió d’una Capona que ha estat un lloc de trobada per a molts, una porta oberta a un món immens per a d’altres. Aportant un toc personal, si se’m permet, i amb el nus a la gola d’estar escrivint aquesta crònica, penso que l’estona que ha durat l’acte s’ha quedat ridículament curta al costat de les hores i hores que hi hem passat pensant com gastar-nos la setmanada.
Tots plegats, llibreters i públic, acceptem quedar-nos amb les imatges de la inauguració i del tancament de la llibreria per anar-nos-en amb un bon i emotiu regust de boca, i amb la visió onírica d’un Sant Jordi tranquil que podran gaudir com mai. El ‘FET’ ja no tornarà a ser exposat a l’aparador de les revistes de La Capona, a l’esquerra del taulell, i ja no s’hi tornarà a vendre més. Però merescuda jubilació i que visqui l’esperança d’un recanvi que ens faci tornar al carrer Gasòmetre, 41, a somiar.
