30.8 C
Província de Tarragona
Dilluns, agost 8, 2022

La memòria dels plànols de Tarragona

La biblioteca de l’arxiu ocupa un dels espais arquitectònics més preuats de la seu del COAC, sota la coberta de fusta dissenyada per Rafael Moneo. Foto: David Oliete.

L’Arxiu Històric d’Arquitectura i Urbanisme de la demarcació de Tarragona del COAC és un d’aquells llocs secrets de la ciutat en què el temps sembla haver-se aturat. Un espai íntim, de reflexió i recolliment, on el paper és encara molt present, tot i que combinat cada cop més amb les noves tecnologies digitals. Ubicat a la darrera planta de la seu del Col·legi, al carrer de Sant Llorenç, té el privilegi de comptar amb un sostre únic, la part interior de la singular coberta de fusta de l’edifici, dissenyada per Rafael Moneo.

L’arxiu del Col·legi d’Arquitectes és un espai de referència en el seu àmbit

Aquesta obra li confereix una gran bellesa arquitectònica, que completa el conjunt. La biblioteca de l’arxiu, amb 23.000 volums, està situada en aquesta part, on també hi ha unes golfes obertes, a les quals s’hi accedeix des d’una escala interior i on s’hi guarden 22.000 revistes. Com és habitual en una biblioteca, aquest espai compta amb taules de lectura per als visitants i un mostrador d’atenció al públic, en el qual treballa l’arxivera, Neus Reverté, fidel representant d’un ofici molt antic, amb segles d’existència.

antoni pujol i josep m. milà van crear l’arxiu el 1975

Reverté treballa al COAC des de fa trenta-quatre anys i en porta vint-i-cinc al capdavant d’aquest departament, que coneix pam a pam. “Els arquitectes s’han preocupat tradicionalment per la promoció i la dignificació del patrimoni creat pels seus antecessors, com un element més de la seva voluntat de participació activa en la vida pública. Aquestes actituds es van concretar, sobretot a partir dels anys seixanta del segle xx, en una tasca d’investigació i divulgació d’informació històrica, tot organitzant conferències, cursos de formació, fent buidatge dels arxius públics o privats i realitzant aixecaments de plànols d’edificis o de conjunts d’interès arquitectònic en risc de desaparició”, explica.

“En la documentació generada per aquestes activitats, juntament amb la custòdia de col·leccions particulars dels professionals i fons d’associacions, a més de la documentació col·legial pròpia del funcionament com a institució, trobem l’origen d’aquest i d’altres arxius similars”, hi afegeix.

Plànols i dibuixos originals cedits a l’arxiu per l’arquitecte tarragoní Josep Ferrer i Bosch. Foto: David Oliete.

El de la demarcació tarragonina del COAC va ser creat el març de l’any 1975 per dos arquitectes de renom a la ciutat. L’apartat històric el va impulsar Antoni Pujol i Niubó, integrant d’una nissaga de quatre generacions, iniciada el segle xix per Josep Maria Pujol de Barberà i continuada per un dels fills, Antoni Pujol i Sevil, per dos nets, Antoni i Agustí i, actualment, pel besnet, Víctor Pujol i Hugas. De l’àmbit dedicat a l’urbanisme se’n va encarregar Josep M. Milà Rovira, tinent d’alcalde a l’anterior mandat municipal, amb la col·laboració de l’arxivera Montse Masdefiol.

s’hi poden consultar més de 50 mil imatges i uns 15 mil projectes

Després de gairebé cinquanta anys de recopilació de material, el fons actual es divideix en dos apartats. Pel que fa als projectes i els plànols, n’hi ha catalogats 15.541 d’arquitectura i urbanisme. A aquests s’hi afegeixen 52.255 imatges, amb fotografies, dibuixos, gravats, cartells i gojos. “La composició del nostre fons és fruit, en gran part, de les donacions que els arquitectes o els seus familiars han anat realitzant”, recorda l’arxivera. Un costum de transmissió del llegat que forma part de la tradició del gremi. “Només un d’ells pot aportar 1.200 projectes elaborats durant tota la seva trajectòria professional, per la qual cosa hem de fer un important treball previ d’estudi i tria.”

L’arxivera del COAC, Neus Reverté, treu el polièster transparent que protegeix uns plànols pendents de digitalitzar, a la taula de la sala on es guarden les còpies. Foto: David Oliete.

Els aixecaments de plànols abans esmentats i les conclusions de les Biennals Alejandro de la Sota (en memòria de l’arquitecte que va dissenyar l’edifici del Govern Civil, i que l’any vinent viuran la tretzena edició) aporten també informació de l’arquitectura actual que es fa a Tarragona i permeten veure’n l’evolució, les noves tendències i, amb el temps, tenir-ne una perspectiva històrica. “Som un centre viu, que cada any engrosseix el seu fons patrimonial”, afirma Reverté, la qual mostra una relació d’estima personal envers l’espai, que va més enllà de la tasca professional. Per confirmar aquesta sensació només cal observar la barreja d’expertesa i cura amb la qual mou i manipula els plànols de paper vegetal, els dibuixos i les carpetes de grans dimensions.

les donacions d’arquitectes configuren gran part del fons de l’arxiu

“Tot aquell que vulgui documentar-se sobre qualsevol capítol de la nostra arquitectura ha de consultar aquest arxiu”, comenta. És per això que els principals usuaris són els mateixos arquitectes, estudiosos de l’art, historiadors i alumnes universitaris en etapa de formació. També hi ha particulars que volen fer obres a casa i han de consultar els expedients originals. “No cal ser col·legiat per fer-ne ús. Estem oberts al públic en general, tot i que s’ha d’informar prèviament de la visita”, especifica Reverté.

l’equipament és obert al públic en general

L’abast cronològic del fons comença l’any 1624, amb un gravat de Catalunya de Guiljelmus Blaeu (àlies Cèsius). El modernisme i el noucentisme també hi són presents, tot i que, de moment, només compten amb tres dibuixos de Josep Maria Jujol. Entre els fons professionals d’arquitectes locals destaquen els dels integrants de la família Pujol, els de Francesc, Josep Maria i Pasqual Monravà (que inclou la intervenció del segon d’ells a la catedral), Josep Maria Vives, Joaquim Alsina, Salvador Ripoll, Joan Zaragoza, Josep M. Aragó, Miquel M. Aragonès, Josep Puig-Torné (amb 8.000 projectes), Josep Ferrer i el de l’empresa Hispano-Francesa de Energía Nuclear. També es poden consultar els plànols del Preventori de la Savinosa, la Universitat Laboral i la Ciutat de Repòs i Vacances, entre d’altres.

Albert Ollés
Albert Ollés
Periodista. Coordinador del FET a TARRAGONA.
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here