Montserrat Recasens, directora de la Biblioteca municipal Pepita Ferrer de Torreforta, ha estat distingida enguany amb el Premi El Balcó 2022, que atorga des del 1978 Òmnium Cultural del Tarragonès. El lliurament s’havia de fer aquest dimecres 21 de setembre, però s’ha ajornat per un problema de salut de la guardonada.
La pròpia Recasens i el seu equip van recollir el passat dia 6 una de les dues Distincions FET d’aquest any per la seva tasca social i cultural als barris de Ponent. La bibliotecària és una de les protagonistes del reportatge que publiquem íntegrament al número 55 de la revista.
la directora de la biblioteca de torreforta, premi el balcó
La biblioteca Pepita Ferrer —que pren el nom d’una de les veïnes més il·lustres i enyorades del barri— és molt més que la suma de prestatgeries i prestatgeries de llibres de tota mena esperant que algú els devori amb els ulls i amb el cervell. “Sempre he pensat que l’ambició d’una biblioteca no ha de ser llegir, sinó connectar”, proposa la Montserrat. Connectar lectors, usuaris, famílies, entitats, institucions, comunitats.
recasens va rebre fa uns dies la distinció del ‘fet’
“Connectar en majúscules implica generar confiança, cultura i acollida a partir d’allò que fem i d’allò que som”, hi afegeix. Una ullada ràpida és suficient per detectar que, entre la trentena de persones que es distribueixen per la sala, no hi predomina cap perfil determinat. Infants, adults, filòlogues, nouvinguts, veïns de tota la vida, lectores i lectors conviuen portes endins des que l’espai va estrenar-se en un ja llunyà 1989.
“l’ambició d’una biblioteca és connectar persones i comunitats”
El concepte d’acollida és molt present en un matí qualsevol. En una taula discreta, l’Abdellhak, de 36 anys i expressió relaxada, xerra informal amb el Quim, el seu professor de conversa en català des de fa un parell d’anys. Cada setmana, la biblioteca Pepita Ferrer és per a ells el pont que el permet entendre’s, expressar-se i anar-se acostant a una llengua, cultura i comunitat molt diferent a la de la seva Algèria natal.
la pepita ferrer compta amb gairebé 9.000 socis
“Que per què vinc? Per integrar-me, per anar millorant l’idioma, per buscar feina”, respon amb un nivell de català força ben treballat. No amaga que el procés d’aterratge a un nou país és “molt complicat” en totes les seves arestes, però ser conscient de les passes endavant li dona una energia i una empenta tangible. El Quim troba que “una de les responsabilitats menys visibles de les biblioteques és contribuir a l’entesa i a l’empatia”, i detecta que el projecte de conversa en català per a nouvinguts n’és un exemple clar.
Si bé algunes coses de la biblioteca Pepita Ferrer es mantenen intactes des del primer dia, d’altres lògicament s’han hagut de renovar. “L’edifici i l’esperit són els mateixos que el primer dia”, hi insisteix Recasens, “però no podem oblidar que qui ha canviat és la comunitat que ens envolta i de la qual en formem part”. Prop de 9.000 carnets de soci avalen la tesi.
recasens: “calen més ponts entre el centre i els barris de ponent”
La bibliotecària de Ponent sap que el servei està destinat “a cobrir les necessitats de la nostra comunitat”, i per tant també a adaptar-s’hi en la mesura que calgui. A partir d’aquí, n’extrau dues conclusions: que la ciutat necessita més que mai costura i ponts entre el centre i Ponent; i que la històrica seu de poc més de cent metres quadrats a la plaça del Tarragonès “se’ns ha quedat petita”.
aviat la biblioteca comptarà amb un espai nou i més ampli
Si no hi ha imprevistos de darrera hora, la Pepita Ferrer farà el salt l’any 2023 a un nou edifici molt més gran —al costat de l’actual— que permetrà multiplicar unes prestacions que fa temps que demanen oxigen. “Hi estem esperançats, però cal que siguem molt prudents a l’hora d’il·lusionar-nos”, se sincera en veu baixa la Montserrat.
Una biblioteca és una finestra oberta que exporta més llum de la que hi rep. Una suma de prestatgeries plenes a vessar de llibertat, de cultura, d’inclusió i d’acollida.
