La presència de la nissaga familiar dels De Muller a Tarragona va significar un auge industrial i social a la ciutat durant els segles XIX i XX. Ells van ser pioners en l’exportació de vi des del territori arreu del món, els artífexs de la presència dels pares cartoixans de la Grande Chartreuse a la ciutat o d’altres fites socials i culturals. Una història que es plasma en el llibre Els Muller a Tarragona: vinaters i prohoms, de Jaume Gómez Travé.
un nou llibre fa un repàs de la implantació de la família
Cal situar-se a l’any 1851, quan August de Muller i Ruinart de Brimont aterrava a Tarragona amb només 22 anys, provinent de Reims. “El seu pare ja treballava en el món del vi i cava a França i l’envia, primer a La Rioja i després a Tarragona, per investigar nous horitzons”, relata Jaume Gómez. Els bons condicionats climàtics i industrials de la ciutat, amb l’afegit de la dinàmica ascendent del Port i l’inici de la fil·loxera en territori francès, van fer que August de Muller decideixi instal·lar-se a la ciutat.
jaume gómez travé signa ‘els muller a tarragona: vinaters i prohoms’
En pocs anys, l’empresa va registrar un gran creixement que va permetre crear una xarxa d’exportació de vins arreu del món, amb sucursals a Bordeus i a Londres. A tall d’exemple, només durant l’any 1879, aprofitant la crisi de la fil·loxera que afectava les vinyes franceses, es van exportar al país veí més de vuit milions de litres de vi.
Com tot bon comerciant, August de Muller va cercar un model de negoci per, en paraules de Gómez, “donar un cop de pit”. Va ser quan va crear el seu propi vi de missa, de fama internacional. Un producte que va significar “l’estendard de l’empresa”, servint-lo per arreu de parròquies i el Vaticà. De fet, va rebre l’atorgament de diversos càrrecs i distincions per part de la institució eclesiàstica. En destaquen, l’any 1888, la Medalla d’Or del papa Lleó XIII i, l’any 1905, Pius X els atorgà el càrrec de Proveïdors Pontificis de vi de missa que, posteriorment, va ser renovat els anys 1915, 1924 i 1940.
Jaume Gómez recorda que cada any venia un representant del Vaticà a Tarragona. “Tastaven el vi de missa i, si els agradava, l’exportaven”. Aquests reconeixements van ser la millor propaganda per a tots els consumidors de vi de missa del món. En aquest sentit, l’any 1919 van afegir el títol de Proveïdor de la Casa Reial Espanyola.
Clau en l’arribada dels pares cartoixans a Tarragona
L’autor del llibre creu que l’auge del vi de missa dels De Muller també estava marcat “pel sentiment religiós de la família”. “Eren de missa diària a les 7 del matí”, detalla. Jaume Gómez en destaca la “gran implicació eclesiàstica i militar”. D’aquesta forma, les relacions i contactes d’August de Muller van facilitar l’any 1882 l’establiment a Tarragona dels pares cartoixans de la Grande Chartreuse, a l’antiga Fabril Tarraconense de la plaça dels Infants. La seva activitat es desenvoluparà fins a l’any 1989, deixant com a llegat el licor emblemàtic de la ciutat, el Chartreuse. August els subministrava l’alcohol i, de retruc, els va salvar de la persecució que patien a França.
Amb l’arribada a la direcció del fill, Josep Maria de Muller i Patxot, van ser pioners en l’exportació de vins als Estats Units i l’any 1909 es van estendre als mercats de la Xina, Índia i el sud-est d’Àsia. A finals de la dècada dels anys vint, les exportacions totals registraven més de 250 milions de litres de vi. En aquells moments disposaven de tres magatzems, al número 27 del carrer Reial, el qual era el que tenia les funcionalitats de celler, un altre al número 34 del mateix indret i un darrer al carrer Smith, cantonada amb carrer de Castaños. Així mateix, la família disposava, segons Gómez, d’amplis terrenys de vinya i fàbriques d’alcohol a Algèria i altres països, ja que “a Tarragona no hi tenia cabuda tota la seva producció”.
Pioners en l’exportació de vi
Per Jaume Gómez, August de Muller, el seu fill Josep Maria i el seu net Javier van ser pioners en l’exportació de vi a Tarragona. La seva activitat econòmica esdevenia exitosa en una ciutat amb una escassa presència del teixit industrial. En aquest escenari, ara fa més de cent anys, la importància del sector comercial girava al voltant de l’emmagatzematge i el tractament del vi i de l’oli per a l’exportació. Paral·lelament, la intensa activitat del Port de Tarragona també s’evidenciava en les successives ampliacions i millora de les instal·lacions i la construcció de les Drassanes de Tarragona de l’any 1919.
La presència de la família De Muller i de la fàbrica de Chartreuse també va ser de rellevant importància per a la societat. La seva activitat beneficiava els proveïdors de vi i alcohol de les comarques tarragonines i als obrers de la ciutat que treballaven en els cellers i els tallers de boters i d’altres embalatges per a la seva exportació. Tota aquesta efervescència de negocis i d’activitat laboral s’encerclaven en un dinamisme econòmic al barri del Port o de la Marina. Per Jaume Gómez “l’empresa De Muller va ser molt potent a Tarragona”, però considera que “és una llàstima que no se’l reconegui com cal”.
Per l’autor, August i els seus descendents “han fet molt per la ciutat”. N’exemplifica la compra de l’antic seminari de la Rambla Vella, el qual va vendre posteriorment per 400.000 pessetes i que va donar per construir el nou seminari del carrer Sant Pau. Jaume Gómez també explica que “va ser l’encarregat de portar les Germanetes dels Pobres a Tarragona, i de la construcció dels seus convents primer davant la font del Centenari i posteriorment a l’avinguda Catalunya”.
Una capsa de sabates plena de fotografies
El llibre s’esplaia en la història del negoci, des del fundador August de Muller i el seu fill Josep Maria de Muller i Patxot, fins als successors Javier i Luís de Muller y de Ferrer, i José María i Joaquin de Muller y de Abadal. Es va tractar d’empresaris d’èxit internacional, destacats en el teixit polític i religiós de Tarragona i de Catalunya. Així, José María de Muller, per exemple, arriba a ser president de la Diputació de Barcelona.
L’autor s’ha endinsat durant un any i mig en el fons documental de l’empresa De Muller que l’any 1995, just l’any de la venda de l’empresa, que va ser dipositat a l’Arxiu Històric de Tarragona per Joaquín de Muller. També en visites continuades al celler, ubicat actualment a Reus. Tot i això, Jaume Gómez detalla que el motiu principal de la publicació de l’obra és la vinculació del seu pare amb l’empresa, en la qual va treballar durant vint anys com a boter. La clàssica capsa de sabates amb fotografies, algunes d’elles inèdites, i retalls de premsa, el van motivar a escriure’l i iniciar la recerca documental i gràfica.
Les Germanetes dels pobres (a l’edifici nou s’hi entra per l’Avinguda Catalunya), estaven al Carrer Sant Antoni Maria Claret ( l’entrada era aprox. nº 23-25) quan era un camí de carro que anava als quatre garrofers i els seus terrenys anaven aproximadament des de el que avui és Marquès de Montoliu fins l’Avinguda Catalunya (tots dos inexistents llavors). Tot el triangle dels tres carrers aproximadament. Jo vivia del 1965 al 1972 aproximadament al davant de l’entrada, al nº 28 actual, abans 14, i era l’únic bloc de pisos del camí, tota la resta eren masos i els patis de La Salle.