Per fi. Del 30 de novembre al 7 de desembre torna el REC a la ciutat. De fet, a hores d’ara, ja coneixem la programació que formarà part de la 22a edició del Festival Internacional de Cinema de Tarragona. Una edició del retorn a la normalitat que, per primer cop, tindrà el Teatre Metropol com a escenari central de les projeccions.
EL FESTIVAL DE CINEMA S’INSTAL·LA AL TEATRE METROPOL FINS AL 7 DE DESEMBRE
Us seré franca. Aquest article el faig per a tots vosaltres, com sempre, però també per a mi. I és que la gran quantitat de propostes que conté el REC, ens obliga a haver de posar ordre, per no perdre de vista cap de les joies cinematogràfiques que ens han preparat per a aquesta edició. Parlem, doncs, amb el director artístic del festival, Xavier García Puerto, perquè ens guiï en aquest mar de films.
La secció Òpera Prima recull la primera obra d’un director o directora. García diu que “és una forma de descobrir el cinema del futur, a partir de les creacions actuals”. Dins trobem pel·lícules que estan triomfant als festivals del món, com ‘Saint Omer’, que parla de les batalles morals internes d’una jove novel·lista que assisteix al judici d’una mare acusada de matar la seva filla; ‘Tengo sueños eléctricos’, que mostra una realitat paternofilial i maternofilial bona, malgrat el divorci; o ‘Aftersun’, que mostra la nostàlgia d’una filla que recorda unes vacances especials amb el seu pare.
Però a la mateixa secció trobem descobertes que fa el mateix festival tarragoní, com és el cas de ‘The ordinaries’, una faula distòpica que imagina una societat dividida per rols cinematogràfics, o ‘I haven’t done anything’, la història d’un noi que es construeix una carrera per triomfar a YouTube i Instagram.
EL DIRECTOR XAVIER G. PUERTO DEFINEIX EL FESTIVAL AMB LA PARAULA ‘ATREVIMENT’
I estirant el fil d’aquesta última, García Puerto ens comenta que hi ha molts llargmetratges que inclouen les xarxes socials en la seva trama, perquè “els autors, quan comencen, acostumen a parlar de les coses que els envolten”. En aquest cas, cal destacar ‘21_Paraíso’, que parla d’una parella jove que es guanya la vida compartint els seus moments més íntims a OnlyFans, i ‘ Sonne’, protagonitzada per un grup de noies musulmanes que es graven fent karaoke i twerk per les xarxes, un fet que comportarà certes polèmiques.
Aquesta secció també compta amb ‘Suro’, la història d’una parella amb un fill petit que, farts d’una vida urbanita, opta per recuperar una vida com les d’abans; ‘Delta’, que posa sobre la taula el debat entre la voluntat de canvi i la supervivència dels pescadors furtius, al Delta del Po; i ‘The year between’, una història que visibilitza la bipolaritat en una postadolescència on fa mandra fer-se gran.
EL TEATRET DEL SERRALLO ACOLLIRÀ SESSIONS VERMUT
El festival també ofereix Sessions Vermut, al Teatret del Serrallo. Segons García, és un format que permet comentar la pel·lícula amb els mateixos autors d’una forma més distesa. Aquí hi trobem ‘Ramona’, una comèdia romàntica recuperada del RECLab 2021, que parla d’un flirteig que portarà cua; i ‘Los demonios de barrio’, un retorn a les arrels per part d’una dona exitosa que ho ha donat tot per la seva feina.
També, ‘Ninja baby’, la realitat d’una dona que es queda embarassada abans de complir un bon grapat de reptes; i ‘Francesca i l’amor’, una història d’Alba Sotorra sobre una dona que viu la vida amb llibertat i experimentació, com ho fa en el seu art.
Pel que fa a les projeccions familiars, que es fan de la mà del Museu d’Art Modern de Tarragona, enguany s’oferirà ‘Operació Pare Noel’. Es tracta d’una història nadalenca sobre un nen que, amb uns pares gairebé sempre absents i totes les comoditats del món, decideix demanar un regal: el Pare Noel en persona.
El REC també es caracteritza per les seves projeccions especials. D’una banda, hi trobem ‘Daughters of Abdul-Rahman’, que tracta el retrobament d’un grup de germanes a causa de la desaparició del seu pare; però també ‘Los reyes del mundo’, el film de cloenda que ens mostrarà la vida de cinc nois dels carrers de Medellín, sense lleis ni família, que emprenen un viatge cap a la terra promesa.
LA SECCIÓ ‘CAP I CUA’ RECULL LA PRIMERA I L’ÚLTIMA PEL·LÍCULA DE DOS AUTORS
També dins de les projeccions especials, però en la subsecció Cap i Cua, hi ha l’òpera prima i la darrera pel·lícula de dos directors. En el cas de Hirokazu Koreeda, es projectarà ‘Maborosi’ (1995), sobre una dona que es perd després de la mort del seu espòs, i ‘Broker’ (2022), una història sobre nadons robats i pares adoptius. Pel que fa a Ruben Östlund: ‘The guitar mongoloid’ (2004), sobre diferents personatges que es creuen a la ciutat de Gotemburg, i ‘Triangle of sadness’ (2022), la història d’un viatge en creuer que passarà de ser instagrameable a ser catastròfic.
La programació d’enguany també compta amb pel·lícules que reflexionen sobre la vigència dels drets humans, la vida en família i l’encaix dels més joves en una societat en continu canvi. Així, dins la secció Tu, tot, tothom hi ha ‘La amiga de mi amiga’, una comèdia sobre un grup d’amigues que viuen l’amor com quan eren unes adolescents; i ‘El sostre groc’, una estrena que tracta el cas d’abusos sexuals, entre el 2001 i el 2008, a l’Aula de Teatre de Lleida.
També, ‘Somewhere over the chemtrails’, una història d’odi i por generada per una situació de desinformació en un suposat atac terrorista; ‘Regra 34’, que parla de les contradiccions d’una estudiant de dret especialitzada en violència de gènere, que té desitjos sexuals propers al sadomasoquisme; i ‘Unrest’, sobre anarquisme, revolucions i sindicats de treballadors, a la Suïssa de 1877.
ELS CURTS D’AUTORS DE TARRAGONA S’INCLOURAN EN LES SESSIONS DE PEL·LÍCULES ÒPERA PRIMA
I, abans d’acabar, una altra secció molt esperada: Autors de Tarragona. A diferència de les darreres edicions, on els diversos films es projectaven en una mateixa sessió, aquest cop cada curtmetratge de km 0 es projectarà juntament amb una Òpera Prima. Una novetat que, segons García, “fa del REC un veritable punt de trobada entre autors d’arreu del món”. Les pel·lícules són ‘Demà ho deixem’, de David Moragas, ‘El meu nom és clítoris’, de Toni Alarco, ‘Més enllà de la frontera’, de Tarragona Impulsa, ‘Alésh’, de Laia Rutman, i ‘TT’ (Tete), de Xavier Prim.
El director artístic del REC, Xavier García Puerto, defineix tot això que us hem explicat fins ara amb la paraula “atreviment”. “Pel nou talent que recollim, de directors i directores que s’atreveixen a relatar coses noves i de maneres diferents, i que, a més, provenen de molts punts del món”, justifica.
Aquí tanquem la nostra guia particular sobre la programació del REC 2022 i us convidem que visiteu el seu web per conèixer els diversos abonaments que ofereixen. Es tracta d’una oportunitat única de veure cinema de tota mena, a casa i amb la visita de molts dels qui han gestat cadascuna de les seves creacions.
