Un home inquiet, divertit, humil, amb moltes facetes, amb molta creativitat, amb un llenguatge dolç, que escolta, que explica, que té una memòria descomunal, que s’expressa amb naturalitat… Amb aquestes virtuts, Enric Garcia Jardí i David Oliete Casanova descriuen el reconegut tarragoní Eduard Boada Pascual. El periodista i el fotògraf, col·laboradors del FET, juntament amb el dissenyador Quimo Panisello, han publicat recentment ‘Senyor Boada’ (Ganzell, 2022), un llibre que relata la vida del ‘tascaman’. Es tracta d’una obra confeccionada a tres, on els textos, les fotografies i el disseny gràfic cobren la mateixa importància.
enric garcia jardí, david oliete i quimo panisello, autors del llibre
Situant-nos en els orígens de la proposta, Enric Garcia comença relatant que la idea es remunta anys enrere, en la seva època universitària, de quan encara estudiava Periodisme a la URV. Era client de Casa Boada i en una assignatura de la carrera va decidir fer una entrevista al seu propietari. “És un personatge que donava per molt més fins que el 2018 li fem la proposta amb Eduard Boada fill de fer un llibre sobre la seva vida”, exposa en una entrevista amb el FET.
D’aquesta manera, el jove periodista s’aventurava en un projecte que va desencadenar nombroses converses amb Boada. Converses que s’allargaven hores i hores, tot recreant diàlegs i descripcions a partir de la memòria d’un home que ha fet la vida darrere del bar: moments, anècdotes i la gran quantitat de persones que ha vist. Era doncs un diàleg intergeneracional. Un diàleg que Garcia troba a faltar fer-lo en aquesta societat. “És un home que explica els records amb tots els detalls”, declara.
A partir d’aquí, la tasca era anar espigolant i desgranant aquestes converses. Garcia reconeix que la cosa més difícil del procés ha estat ordenar i contar els records de la manera més fidedigna possible. “L’anècdota és un dels elements que té molt de pes en aquest llibre, el senyor Boada n’explica de molt bones”, destaca.
l’obra convida a conèixer la història de la ciutat a partir del personatge
Mentrestant, David Oliete es va fer càrrec de la part fotogràfica, que va consistir en dues vessants. Per una banda, la digitalització de part de l’arxiu de la família i, per altra, les fotografies realitzades per ell en aquests últims anys. En una fase més avançada, va tocar fer la feina de classificar i distribuir les imatges en els diferents capítols. Oliete destaca que “Boada també té inquietud pel món fotogràfic”. El mateix establiment ho demostra. “Entres a Casa Boada i és un temple visual i fotogràfic. La família té delicadesa en guardar i conservar les fotos més enllà del telèfon mòbil i això avui dia es posa en valor”, detalla el fotògraf.
Quatre anys després d’iniciar-se el projecte, el llibre és una realitat. Una obra de 165 pàgines. Textos, fotografies i un disseny particular que ens recorda a la lletra de guix i pissarra, relaten i il·lustren la vida de Boada amb un aire literari. Els autors asseguren sentir-se molt contents en veure la valoració positiva rebuda. “Aquest llibre servirà per a recordar el perfil de persones com el senyor Boada”, diu Garcia. El periodista afirma que li va agradar fer els primers capítols enfocats en l’època de la postguerra. Afegeix que “aquella generació va viure una època difícil en la qual no tenien res i això et fa aprendre que la carència et fa espavilar. De petit, li van cultivar molt la imaginació al senyor Boada”.
boada és “un home inquiet, humil i amb molta creativitat”
I és que el llibre va més enllà. Oliete remarca que “el senyor Boada no és tan sols entrepans i còctels amb formigonera”. Els autors exposen que l’obra mostra també valors com la humilitat, l’esforç, el valor del temps i del treball d’aquella generació. “Posar-hi l’ànima”, com diria el ‘tascaman’… És un llibre que convida a conèixer història popular local i que dignifica persones com en Boada. “Al final és una lliçó de ciutat. La humilitat fa lluir històries i aquestes històries també passen a casa nostra”, conclou Garcia. No hi ha dubte que a Tarragona parlar de Boada és parlar d’un savi, d’una vida singular amb mil anècdotes.
