Aquesta és una tria molt personal de mitja dotzena de fotografies que, per raons de falta d’espai, no hem pogut publicar al llarg del 2022 en format paper. Imatges que em van impactar o emocionar per la temàtica, l’espai o els protagonistes.
Centre de dia de Creu Roja Tarragona per a l’atenció a les persones sense llar.
L’Abdelkalder és un algerià que vam conèixer al centre i que va compartir amb nosaltres la seva dura història de vida. Va ser un dels reportatges més commovedors del 2022.
Els efectes de la sequera al riu Francolí.
Un detall de crustaci sobre una de les pedres del paisatge completament sec del Riu Francolí. Va ser una imatge que realment em va impactar. L’emergència climàtica es pot copsar fàcilment a Tarragona. Aquesta fotografia va ser una possible portada de la revista.
La remodelada seu institucional del Port de Tarragona.
La singularitat i importància arquitectònica de l’edifici amaga sales de reunions amb unes de les vistes més privilegiades de la ciutat.
Pepa Hernàndez al Metropol.
Un dels retrats que li vam fer asseguda en una butaca de platea, editat en blanc i negre i finalment descartat a la maqueta final de la revista.
L’edifici de la Subdelegació del govern espanyol.
Un petit racó de l’interior de l’edifici, premiat en l’àmbit arquitectònic. Senzill, elegant i carregat de simbolisme.
Sala Trono.
Anar a fer un reportatge amb els membres de la Sala Trono sempre és un plaer, i més encara si entre els detalls dels seus camerinos s’hi troba penjada una fotografia de grup que vam fer fa anys, precisament per publicar-la als inicis del FET a Tarragona.
