L’escriptora Coia Valls s’ha adonat que la literatura li ha ofert l’oportunitat d’obrir-se a nous mons. El 2010 va publicar el seu primer llibre, La Princesa de Jade. Des de llavors n’ha editat deu i en cadascun d’ells pretén enriquir “el recorregut del meu viatge, contactar amb altres viatgers i sumar matisos”. Escriptora, actriu, pedagoga, terapeuta i logopeda, en cadascun dels seus relats intenta demostrar que no sempre allò que es veu és el més important. “Sovint es troba amagat més enllà d’una primera visió perifèrica”, explica. Fruit de la seva implicació i els guardons obtinguts en l’àmbit literari i dramaturg, Valls rebrà el pròxim 24 de gener la Distinció al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Tarragona.
l’escriptora rebrà el dia 24 la distinció al mèrit cultural de tarragona
La Coia fa dos anys que es va jubilar. S’ha dedicat professionalment al treball amb infants i adolescents amb capacitats diverses. El seu ofici també l’ha ajudat a l’hora d’escriure. Les històries de superació dels seus alumnes li han fet veure que “tots nosaltres som fruit del nostre recorregut vital, i també de molts d’altres, sovint anònims”. Petits grans personatges que han fet la seva pròpia revolució i que, d’una forma o altra, “ens han permès avançar”. Una sensibilitat que aporta en cadascun dels seus relats i que han fet bategar tota la seva vida a escala personal i professional. N’és un exemple el llibre Camins de la Llum, amb un clar protagonisme a Louis Braille, el qual va permetre un avenç en les persones invidents.
“des del 2010 he canviat la manera d’escriure i en tinc més recursos”
Com és habitual en ella, la darrera novel·la publicada, L’Alquímia de la Vida, “té un doble rerefons”. “La vida és un procés alquímic on tots tenim la possibilitat de cercar el jo més autèntic, un procés de treure capes de plom de l’or que buscaven els alquimistes i que tenim al nostre interior”, expressa Valls. Així, creu que el llibre lliga amb les distincions a l’art que fa la ciutat de Tarragona, ja que considera que “tenim un valuós teixit cultural i molt de talent”. Per a l’escriptora, aquests reconeixements serveixen per fer valdre “el viatge de moltes d’elles i de treballar per fer foc nou”. Una relació directa amb el que escriu: “El recorregut vital com a sinònim de vida fet de forma col·lectiva”.
L’Aquímia de la Vida també vol reivindicar el procés del canvi. Mudances cap a l’edat adulta que han portat Coia Valls a canviar “la forma d’escriure i de relacionar-me amb mi mateixa”. “Cada canvi fa que m’explori de nou a mi mateixa sense prejudicis”, afirma.
Amb la literatura Coia Valls té l’objectiu “d’interrogar-me” i posar paraules “a tot aquest debat interior que sempre està modificat per com el rep el lector”. Té clar que no vol donar lliçons ni crear resposta a res. Simplement, “qüestionar-me i que la persona que llegeixi el llibre pugui aportar la seva versió”. Amb el pas dels anys, l’escriptora s’ha adonat que “com més saps, saps menys” i que la curiositat i ganes d’aprendre li donen l’oportunitat “d’obrir-me a nous mons”. La curiositat és la mare dels ous i Valls pensa que “només ens fem vells quan la deixem de banda, mentrestant només ens fem grans”.
Així, doncs, es pot dir que la novel·lista escriu i expressa el que veu “a partir dels somnis que tinc”. “La novel·la és un camp d’exploració”, diu, i afegeix que a mesura que s’avança amb el tema del llibre i les idees que l’han seduït, se li obren noves expectatives i fonts que es converteixen en el projecte final. En aquest sentit, Coia Valls expressa que quan acaba d’escriure “noto que he vingut més sàvia del viatge”.
“cal apropar-se als neguits i anhels dels joves”
En el món de la literatura infantil i juvenil ha publicat el conte infantil Marea de lletres que maregen i les novel·les juvenils L’ombra dels oblidats i Pantera. Llibres que tenen un gran èxit entre els nois i noies. Un públic que, segons Coia Valls, cal cuidar, “posar-hi l’accent i apropar-nos-hi per empatitzar amb els seus neguits i anhels”. D’aquesta forma pensa que la lectura s’hauria de potenciar “des del minut zero perquè els joves s’hi recolzessin, que fos un lloc on poder recórrer per donar idees i fer la imaginació cap a molts possibles camins”. És de l’opinió que els adults han “d’apropar els herois literaris als joves perquè s’hi puguin identificar i no passin de moda”.
valls va ser alumna de l’escola de lletres de tarragona
Des de 2010 que va començar a escriure, Coia Valls creu que “he canviat la forma de fer-ho, perquè no deixa de ser un ofici”. En el seu cas, li ha donat l’oportunitat d’assajar noves maneres, ampliar el repertori estilístic o buscar veus narratives, seqüències. “Tinc més recursos”, conclou. Molts d’ells els va aconseguir quan va anar a l’Escola de Lletres com alumna i, posteriorment, va formar part de l’equip directiu.
Valls continua mostrant una passió literària envejable. Quins són els ingredients per mantenir-la? “M’agrada molt el procés d’intimitat en el moment d’escriure, després de fer tota la recerca humana. M’apassiona contactar amb persones que estimen el seu ofici i han dedicat la vida a alguna cosa i te la transmeten”, explica. D’aquesta forma, argumenta que “la hipòtesi de treball del tot és possible quan et poses a escriure enganxa moltíssim, donant vida a uns éssers que no n’han tingut fins ara i poder decidir quant d’horror o amor poden viure és molt llépol”.
Les noves tecnologies i l’intens dia a dia han portat el debat de si es llegeix menys en l’actualitat. Valls voldria pensar que no, que es llegeix de forma diferent. Cal començar, però, pels més joves, que avui dia “tenen plaers immediats i molts estímuls”. “Llegir sempre requereix un esforç individual per entrar en un món que no és el teu i necessita temps de calma”, apunta l’escriptora. Uns espais temporals que a vegades “no tenen ni els nens, ni els joves ni els adults”.
l’escriptora creu que la ciutat necessita un espai de trobada de les arts
La notícia de la Distinció al Mèrit Cultural va ser “una gran sorpresa” per a Valls. Reconeixements que no es busquen “però que sempre s’han de rebre amb un profund agraïment”. Defensa amb el cor la cultura tarragonina i es mostra esperançada amb un gran espai de les arts a la ciutat. Un indret “on tot el talent es pugui trobar i fer créixer els seus projectes personals i que germinin en d’altres de col·lectius”.