11.3 C
Província de Tarragona
Divendres, febrer 7, 2025

Reconeixement a mig segle de passió per la sardana

Jordi Grau rep la Distinció al Mèrit Cultural el passat 23 de gener. Foto: Ajuntament de Tarragona.

La sardana ho és tot per a Jordi Grau. De fet, gràcies a la seva passió hi va conèixer l’altre amor de la seva vida, la Núria, la seva parella. El tarragoní fa molts anys que treballa de valent per fomentar la sardana i la música de cobla a la ciutat i al territori, i també el Casal Tarragoní, entitat de la qual n’és president. Aquesta trajectòria ha estat reconeguda amb la Distinció al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Tarragona.

jordi grau rep la distinció al mèrit cultural

Jordi Grau es va introduir al món de les sardanes durant l’estiu de 1972. Juntament amb altres joves van fundar la Colla Romaní, de la qual en va ser capdanser. Amb aquesta van participar en concursos de colles sardanistes d’arreu de les demarcacions de Tarragona, Barcelona i Lleida. Un altre fet transcendental en la seva trajectòria sardanista passa a inicis del 1973. De la mà de Manolo Alarcón van començar a assajar a la Cooperativa Obrera, va participar en la confecció dels actes de la proclamació de Tarragona Ciutat Pubilla i va tenir els primers contactes amb el Casal Tarragoní.

Ballada de sardanes del Casal Tarragoní

Tarragona Ciutat Pubilla va fer, en paraules del president del Casal Tarragoní, que “la ciutat despertés de nou amb la sardana”. “Tarragona era una bona plaça sardanista, però estàvem en un punt que necessitàvem créixer”, argumenta. D’aquesta forma, creu que aquest reconeixement va fer reviure el sardanisme, amb una sèrie d’accions que també van provocar que sorgissin noves colles.

va impulsar el 1973 la proclamació de tarragona ciutat pubilla

Un altre dels trets destacats de la vida sardanista de Jordi Grau és la coneixença amb el compositor Tomàs Gil, amb qui el va unir una gran amistat. Natural d’Horta de Sant Joan, li van demanar si podia fer la sardana de Tarragona Ciutat Pubilla i a partir d’aquí es va iniciar una gran relació. “Totes les sardanes que va fer, les va dedicar”, recorda el tarragoní. En aquest sentit, Gil és el compositor que ha escrit més sardanes, amb més de 1.500. Algunes d’elles dedicades a la Colla Romaní, el Casal Tarragoní o al patrimoni de la ciutat.

Entre els anys 70 i 80, Grau va ocupar diversos càrrecs a les juntes directives del Casal Tarragoní. Una de les seves apostes va ser tornar a organitzar l’Aplec de Sardanes, que no es duia a terme des de principis dels 60. Es va tornar a fer per la seva tossuderia, ja que, segons rememora, “el Casal no en volia ni sentir parlar”. També va potenciar els concursos de sardanes i fotografia i els concerts.

va recuperar l’aplec de sardanes, els concursos i els concerts

Durant la dècada dels noranta el Jordi va fer un pas al costat com a organitzador d’actes, però no va deixar mai de participar en aplecs, ballades o assistir a concerts. Va ser a partir del febrer de 2002 que es va fer càrrec del Casal Tarragoní com a president i va entrar de nou de ple al món sardanista. L’objectiu no era altre que Tarragona continués sent una ciutat sardanista de referència. “La ciutat ho va ser, ho és i ho serà”, assegura amb rotunditat.

Acte per reivindicar la sardana com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat

L’activitat del Jordi, però, no s’atura només sent president del Casal Tarragoní. Ha estat president de la Federació d’Aplecs Sardanistes de les comarques meridionals, forma part de la junta general de la Confederació Sardanista de Catalunya, de la Federació d’Aplecs de Catalunya i participa en la comissió perquè la sardana sigui reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

presideix el casal tarragoní des del 2002

Així, doncs, què li falta a la sardana perquè sigui declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat? “Espanya és molt rica en cultura popular i tothom vol entrar a la llista, i va arribar un punt en què es va col·lapsar”, explica el Jordi. Ara s’ha tornat a obrir en unes condicions diferents, ja que es dona prioritat a la cultura popular que es presenta des de més d’una Comunitat Autònoma. En aquest sentit, han trobat la possible solució de presentar la candidatura juntament amb França i Andorra. “Si ens posem d’acord i tot qualla, faria que la sardana passi per davant de la resta, seria una proposta internacional”, declara.

vol que la sardana sigui patrimoni inmaterial de la humanitat

La sardana ha aportat al Jordi “la satisfacció del tot per al tot”. Per a Grau, i per a altres joves, era “una mostra de catalanisme”, però també “una forma d’escapatòria perquè els nois i noies poguessin fer sortides els diumenges i els dies de festa”. Ara, després de tants anys picant pedra a favor de la sardana, el consistori tarragoní ha reconegut la seva tasca amb la distinció al Mèrit Cultural. Un reconeixement que significa el valor “dels cinquanta anys de treball a favor de la sardana”.

Aplec del Serrallo, l’octubre de 2019. Foto: Casal Tarragoní.
Josep Gallofré
Josep Gallofré
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here