Roser Vidal Font va ser una precursora en l’alliberament femení, gràcies a la seva feina de ginecòloga, la seva dedicació a les dones i el seu esperit de lluita perquè bufessin aires d’innovació i de llibertat. Per aquestes raons i també per la seva vinculació amb el Bloc Feminista de Tarragona, entre altres entitats de dones, la Roser és mereixedora de protagonitzar un dels punts de llibre que ha editat l’Ajuntament de Tarragona amb motiu del 8M.
va impulsar el primer centre de planificació familiar a tarragona
La Roser Vidal s’ha dedicat a la ginecologia tota la seva vida professional. Tot plegat fins fa només quatre dies, perquè la Roser fa escassament quatre anys que està jubilada. Ara escriu i ja té publicats diversos títols de novel·la. Però als anys 80 va liderar una iniciativa revolucionària a favor de les dones: els Centres de Planificació Familiar. El primer d’aquests centres va néixer a Madrid, el següent a Barcelona i, posteriorment, a Tarragona. La Mitja Lluna va ser el primer equipament d’aquestes característiques de les comarques tarragonines, però en van seguir altres a Cambrils, Valls o El Vendrell.
Els Centres de Planificació Familiar van acabar absorbits pel Departament de Salut de la Generalitat i la seva tasca primigènia “va quedar en l’oblit”, recorda Roser Vidal. Ara bé, quan això va passar, ja hi havia molta feina feta. Els centres s’havien convertit en enormement populars i útils per a les seves nombroses usuàries. S’hi parlava de coneixement del cos femení, d’embaràs, d’avortament, d’anticoncepció, de divorci o de la maternitat, entre d’altres. Temes que eren la punta de llança d’un gran moviment femení que, fins al moment, s’havia mantingut en un silenci latent.
el centre es va inaugurar el 1981 a la plaça de la mitja lluna
La Roser rememora que per muntar aquell primer Centre de Planificació Familiar va caldre un Bloc Feminista “cohesionat i amb inquietuds”, així com el concurs d’una ginecòloga, una psicosexòloga i una llevadora que van fer equip. De ganes no els en faltaven i de coneixements professionals, tampoc. Aleshores era l’Ajuntament qui havia de donar el suport que calia a una empresa com aquesta.
L’any 1981 aquestes dones valentes i amb esperit pioner, amb la Roser Vidal com a membre rellevant de l’equip, van aconseguir que els cedissin un local i un mínim de material. La resta ho posaven elles, incloses moltes hores que corrien ràpides i de franc. Per això van muntar una cooperativa de treball associat.
l’objectiu era canviar la relació de les dones amb la sexualitat
La metodologia de treball era un pilar bàsic dels planings: molt de treball en equip, dedicació, comunicació entre les professionals, suport les unes a les altres i, sobretot, un constant aprenentatge de les usuàries. L’objectiu del Centre de Planificació Familiar era, en paraules de Vidal, “transformar la manera com les dones podien relacionar-se amb la seva sexualitat i tot el que això implicava”.
Què va passar amb aquells Centres de Planificació Familiar? Doncs que per causa de la seva metodologia, que la Roser defineix com “amb pocs angles i moltes línies rectes”, a l’hora d’encapsular els centres dins la sanitat, va resultar que “encaixaven malament”. Per això, l’any 1986 es va decidir extingir-los. Hi va haver grans protestes i el Bloc Feminista i diferents associacions de dones de Tarragona van sortir al carrer en protesta. Finalment, l’any 1996 van tancar tots els altres Centres de Planificació Familiar de Catalunya.
vidal va treballar al centre d’assistència a la salut sexual i reproductiva
Roser Vidal va seguir la seva carrera professional com a ginecòloga i va exercir en diferents poblacions, en centres públics i privats, però finalment l’atzar i les circumstàncies la van retornar a Tarragona, en aquest cas, treballant al Centre d’Assistència a la Salut Sexual i Reproductiva, que no deixava de ser un hereu d’aquells planings d’anys enrere. La Roser reconeix que aquesta segona etapa també va ser satisfactòria perquè, amb gran il·lusió, “anava trobant antigues usuàries i veia que, d’alguna manera, l’esperit d’aquells centres, encara perdurava”.
Salut, feminisme i feminitat. Són termes que en un moment determinat semblava que havien passat de moda. No era així. La Roser Vidal reconeix, molt gratament, que avui dia “hi ha una generació de relleu en la lluita feminista i que estan arribant a uns nivells que nosaltres ni havíem somiat”. La primera lluita feminista estava enfocada en tenir dret a treballar fora de casa, a gaudir d’una sexualitat diferenciada de la reproducció o a favor del divorci. Reivindicacions que, segons la tarragonina, “avui dia són tan elementals, que es donen per fetes i ni es plantegen”.
“el punt de llibre és un homenatge a les dones que van lluitar fa 40 anys”
Què en pensa la Roser Vidal del reconeixement que se li dona dedicant-li un punt de llibre de la sèrie Dones Tarragonines? Ho té molt clar. Somriu i afirma que “és l’homenatge a tot un munt de dones que creien en l’idea de canviar les coses. Aquest punt de llibre també és per a elles, per aquelles boges que es van atrevir a muntar un planing, que van treballar sense cobrar, que després van fer sortir les dones al carrer per reivindicar el que volien. I, sobretot, és el reconeixement a tot un grup de gent, la feina de les quals, pensava que havia caigut en l’oblit”, afirma amb fermesa.
Van fer tot el que van poder i saber, aprofitant una conjuntura, als anys 80, que era molt dura però, alhora, molt estimulant perquè semblava que el món es podia obrir i que tot anava cap a millor.
Sàvia i sensata, la Roser reflexiona: “La gent jove ha estat adormida durant molt de temps. Ara és l’hora de recordar que tot és possible, però que cal lluitar per aconseguir-ho. Tant des del punt de vista del feminisme com dels drets socials”.
Text: Roser Pros-Roca
