21.4 C
Província de Tarragona
Dimecres, juny 12, 2024

Neus Roig, la investigadora del tràfic de nadons

Neus Roig, amb el seu llibre, als jardins del passeig de Sant Antoni. Foto: cedida.

Poc es pot imaginar que entre 1938 i 1996 es van sostraure més de 300.000 nadons a l’Estat espanyol. Una pràctica que sorgí durant el franquisme, però que ha perdurat al llarg dels anys, fins i tot en la primera etapa de la democràcia. La tarragonina Neus Roig ha treballat de valent per fer visible aquesta situació i ha estat al capdavant d’una de les investigacions més completes sobre aquesta temàtica.

Doctorada en Ciències Humanes i Socials, és la presidenta de l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors, que es va gestar a la Universitat Rovira i Virgili, i autora del llibre No llores que vas a ser feliz. El tráfico de bebés en España: de la represión al negocio 1938-1996. Fruit del seu treball i implicació ha rebut la distinció al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Tarragona.

la tarragonina rep la distinció al mèrit cívic de l’ajuntament

El llibre sorgeix arran de la seva tesi doctoral sobre els més de 300.000 menors sostrets. A la Neus se li va despertar l’interès per aquesta situació després de veure un reportatge a la televisió, el qual va servir perquè els casos de persones registrades com a fills biològics de mares que realment no ho són sortissin a la llum.

Tot plegat s’inicia durant la Guerra Civil. Del 1938 al 1952, es considera, tal com explica Roig, que les dones republicanes empresonades que entraven amb infants menors de tres anys o embarassades, “no eren aptes per criar el seu progenitor”, segons estudis franquistes. Així, a partir del 1938 els nens i nenes “són rescatats amb aquest sistema” i el 1941 es crea una llei que “destrueix” la documentació del registre civil per crear-los una nova identitat.

roig calcula que es van sostreure 300 mil nadons des de la guerra civil

A partir del 1952, la pràctica es continua mantenint sota el precepte que a les dones que no seguissin les directrius marcades per l’església catòlica se’ls retiraven les criatures com càstig, per entregar-les a famílies properes al règim franquista. És durant aquest període que “comença un negoci”, tal com explica la tarragonina, ja que “hi començava a haver més demanda de nadons dels que realment hi havia”. “Les monges veuen que un nadó té preu, maquillat amb forma de donatiu”, rebla Neus Roig.

La segona etapa del negoci de nadons sostrets arriba fins entrada la democràcia. La tarragonina detalla que, amb l’arribada de la píndola anticonceptiva als anys setanta, “la producció de nens no desitjats disminueix i és quan es comencen a robar infants als hospitals argumentant que han mort”. Aquesta és, segons la investigadora, l’etapa “de negoci inflexible”.

Segons Roig, a l’Estat espanyol hi ha 3.500 denúncies interposades per nadons sostrets, tot i que això “no vol dir que no n’hi hagi més”. D’aquest total, a Catalunya se’n comptabilitzen al voltant de 450 i a la demarcació de Tarragona, 21. Totes arxivades.

La presidenta de l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors creu que aquestes denúncies s’haurien de desarxivar. Durant la seva investigació, s’ha trobat que els jutges no han volgut investigar ni anar més enllà. “Parlem de sentències judicials sense les investigacions pertinents, amb arguments rocambolescos”, rebla.

“no s’investiga més perquè hi ha interessos creats”

Neus Roig reconeix que durant el seu treball s’ha trobat amb “entrebancs a escala personal, no pas judicials, ja que he investigat directament a les víctimes i he accedit a través d’elles a la documentació”. No ha estat fàcil, però, la seva tasca. Fins al punt de rebre amenaces i infinitat de respostes negatives als registres civils i administracions públiques.

Per què no s’investiga més? “És la resposta que m’agradaria que em donessin”, comenta. Roig té la teoria que en la compra de nadons, “hi ha interessos creats molt importants que no poden sortir a la llum”. La tarragonina detalla que darrere d’aquests fets hi ha persones amb un alt poder adquisitiu. De fet, el cost de la compra de nadons es va incrementar de forma desmesurada amb el pas dels anys. Amb els rebuts a la mà, Neus Roig afirma que l’any 1968 “una criatura costava 250.000 pessetes a Tarragona, i el 1985 a Barcelona tenia un preu de 2,5 milions de pessetes”.

“comprar un infant als anys seixanta costava 250.000 pessetes”

Considera que darrere “hi ha gent amb poder, amb metges de determinats hospitals al capdavant i membres de la comunitat eclesiàstica. “Per a l’església catòlica això és un escàndol de magnituds superiors. Entre el 1938 i el 1996 a Espanya poden haver-hi 300.000 persones amb la identitat canviada. Parlem de persones traficades”, afirma amb rotunditat.

Roig assegura que “l’església no nega aquests fets tan evidents perquè és impossible”, però que s’excusa sota altres situacions com la presència de mares solteres, sense recursos econòmics, o donacions voluntàries, per exemple. Assegura que “és molt complicat que et confessin el que passava”, però que tot plegat seria més fàcil “si s’obríssin els arxius, perquè les mares el que volen és retrobar els seus fills i ells conèixer la seva identitat biològica real”. En aquest sentit, explica que ningú busca represàlies, només un canvi de paradigma que permetria “aplicar la caritat cristiana d’una forma correcta”.

Neus Roig, en l’acte on va rebre la distinció al Mèrit Cívic. Foto: Ajuntament de Tarragona.

La investigadora encara no ha vist remordiments per part de les persones implicades, però sí que n’ha constatat de les persones “que han comprat una criatura i s’han vist implicades”. “D’aquestes n’existeixen i m’he trobat en casos que es pensaven que ho estaven fent tot legal i no era així”, expressa.

LA LLEI CATALANA HA PERMÈS ELS PRIMERS RETROBAMENTS

A Catalunya, existeix una llei pròpia al voltant d’aquesta situació. Amb la nova llei de desaparicions forçades, pendent que se’n desenvolupi el reglament, ja hi ha hagut retrobaments. Es tracta d’una normativa “molt puntera, perquè dona dret a que les mares solteres que van signar la renúncia donin les seves dades per si el seu fill o filla la busca”. En resum, permet començar una cerca per retrobar-se. A més, s’està treballant perquè existeixi l’accés a arxius de més de cinquanta anys, malgrat que el marc legal català no té encara la força suficient per canviar el Codi Penal i la llei de protecció de dades.

ROIg PRESIDEIX L’OBSERVATORI DE DESAPARICIONS FORÇADES DE MENORS

Des de l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors, creat l’any 2016, acompleixen una tasca de cooperació a través de les associacions. Actualment, treballen amb 18 entitats, tres de les quals són internacionals (Irlanda, Xile i Argentina). Investiguen i realitzen jornades científiques per ajudar aquestes associacions, a més de tenir convenis de col·laboració propis, entre els quals en destaca un amb la Universitat de Barcelona, amb un banc d’ADN propi.

La Neus considera un honor rebre la distinció al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Tarragona i la fa extensible a tot l’equip de l’Observatori, als seus tres directors de la tesi doctoral i a les persones que l’han ajudat durant tots els anys d’investigació.

Josep Gallofré
Josep Gallofré
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here