Trobar l’animal interior: la puresa. Aquesta és la premissa inicial de ‘Mazùt’, un espectacle de la companyia de circ Baro d’Evel, que barreja dansa, arts plàstiques, teatre i cant. El Teatre Tarragona tindrà el gust de rebre’l aquest divendres 21 d’abril a les 20h.
A sobre de l’escenari hi ha dos intèrprets en un “open space”, una mena d’oficina amb un parell de taules, dossiers i molts papers. Es tracta d’un context de treball, on es viu el fenomen “burnout”, el que ve a ser la síndrome del treballador cremat.
L’OBRA, DE LA COMPANYIA FRANCESA BARO D’EVEL, ARRIBA DIVENDRES 21 D’ABRIL
L’explosió després de molta explotació laboral porta als personatges, i al públic, a emprendre un viatge sensorial per a retornar a l’animalitat interior. Ho explica al FET a TARRAGONA el director de la companyia francesa Baro d’Evel, el barceloní Blai Mateu Trias.
Mateu matisa que “no es tracta d’una història concreta”. No hi ha un fil narratiu clar, perquè a Baro d’Evel sempre busquen fer espectacles oberts que “permetin trobar referents més propis, més interns i més personals”. Cadascú hi veu la seva història.
Ara bé, ‘Mazùt’ no és un producte nou. Aquesta peça va néixer el 2012 del duet de Blai Mateu Trias i Camille Decourtye en escena, i “va simbolitzar un trencament per a la companyia, que va arriscar amb nous llenguatges artístics”, recorda Mateu.
Una ruptura que pot palpar-se només donant una ullada al tràiler de l’obra. I és que tot plegat es materialitza, entre altres, amb l’ús d’un cap de cavall per representar l’animalitat o amb la integració d’un dispositiu de gotes d’aigua, sonor i visual, que es relaciona amb els personatges.
BLAi MATEU: “ÉS UNA OBRA OBERTA AMB EL FI QUE CADASCÚ SE LA FACI SEVA”
En aquesta recuperació duta a terme 10 anys després de la seva creació, Mateu i Decourtye fan un pas enrere, agafen perspectiva com a autors i directors, i són Marlène Rostaing i Julien Cassier qui s’encarreguen de la interpretació.
Arribats a cert punt de l’entrevista, necessito preguntar-li a Mateu quin és el lligam d’aquesta creació, aparentment francesa, amb Catalunya. I resulta que, en aquells inicis del 2012, l’obra va ser coproduïda pel Mercat de les Flors, i va comptar amb la col·laboració de Maria Muñoz i Pep Ramis, de la companyia de dansa Mal Pelo.
Tot i ser una obra molt trencadora, la realitat és que en aquell moment va tenir molt poques funcions. Per aquest motiu, 10 anys més tard s’ha tornat a engegar aquesta gira que, segons Mateu, ha tingut una gran acollida per part dels teatres catalans.
“Només necessitem que el públic es deixi portar”
“Al públic no cal preparar-lo per l’obra, només necessitem que, un cop arribi, es deixi portar per la peça”. Aquest és el missatge de Blaï Mateu Trias per als espectadors que vulguin acostar-se al Teatre Tarragona aquest divendres. Un públic que, segur, viurà una història de sensacions, adaptada al seu univers interior.
