Tancaven la 30a edició de la Mostra de Teatre Jove i ho feien amb una obra de William Shakespeare. Prop de dues hores dalt de l’escenari del Teatre Tarragona, representant-hi El somni d’una nit d’estiu, dirigits per Toni Guillemat, que en el col·loqui posterior, ja al vestíbul, remarcava la força de la paraula i de les emocions en els textos shakespearians i reconeixia la dificultat, per a qualsevol actor —professional o no—, de dir-los sense que els tics interpretatius els desllueixin. No s’hi havien posat pas per poc, els alumnes de la primera fornada del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació de l’Institut Antoni de Martí i Franquès…
Abans de començar, entre el públic, els més escèptics encara podien refugiar-se en el consol anticipat que, si anaven maldades, almenys la qualitat literària de l’obra restaria intacta. Cap crònica periodística, tanmateix, no aconseguiria transmetre tots els fruits del treball tan polit que aquests joves van portar a escena el passat dilluns 12 de juny al vespre, amb el suport previ dels seus professors (Guillemat a la direcció i adaptació, Neus Pàmies a les musicacions i l’assessorament en cant i dicció, Joan Martí a la il·luminació, Jordi Romero al moviment i titelles, Meritxell Puvill a la dansa i Eloi Isern a la producció).
Els alumnes del grau superior en tècniques d’actuació del martí i franquès van portar a escena una obra de shakespeare
Els actors no només havien d’enfrontar-se a un Shakespeare —que, segons el crític i teòric Harold Bloom, és el centre de referència ineludible de la literatura universal—, sinó que també havien de portar a terme, durant la representació, una gran quantitat de papers de l’auca, des de la mateixa interpretació dramàtica i el cant fins al maneig d’unes titelles imponents, que simbolitzaven els esperits que es fan presents en l’obra.
Amb els també estudiants del curs —en el seu cas, però, de primer— que signen aquest article, Fèlix Vidal i Vera Navarro, tots dos d’ulls atents i reflexions entusiastes, intentem arreplegar tants detalls com ens és possible sobre la posada en escena. Unes escenes corals, cantant, amb molta força, una il·luminació molt completa on predominen, sovint, els tons blaus i vermellosos, un gran domini de l’espai i del moviment, entre corredisses i ales que voleien, una presència activa, atenta als moments quan s’està en un segon pla, etc.
La proposta reflectia, des del punt de vista formal —en el pròleg-rap, en l’autotune, en les musicacions en general, en la vestimenta, etc.—, la profunda modernitat d’El somni d’una nit d’estiu, on els enamorats es confonen i els desitjos es creuen. Els actors sabien treure partit, a més a més, de la comicitat del text, on Hèrmia i Lisandre són perseguits per Demetri, perseguit per Helena, fins que es descorden els equívocs. En escenes concretes, com la de la representació de la tragèdia que acaba semblant una comèdia, al teatre es van sentir uns riures esclatants, francs, i fins i tot els aplaudiments es van acabar precipitant abans del final.
Als lectors que no hi van assistir, només els podem confessar que és una llàstima que s’hagin de conformar amb aquest article imprecís, escrit a raig. La nit de cloenda de l’edició d’enguany de la Mostra de Teatre Jove de Tarragona va tenir un punt iniciàtic per als deu actors que la van protagonitzar (Josep Alonso, Aleix Ardila Martínez, Blai Cano Casas, Julia Casas, Mariel Doña Fernández, Pau Fernández, Marc Hernández Ferrer, Dolors Moro Riosalido, Carla Palos Balart i Andrea Sanabria), que després de dos anys d’estudis ja se senten «a punt per començar». I per a molts espectadors, n’estem convençuts, es va convertir en un bon recordatori de per què paga la pena d’anar al teatre.
Article escrit pel periodista Enric Garcia Jardí amb les aportacions dels alumnes Fèlix Vidal Arís i Vera Navarro, del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.
[…] Mostra de Teatre: Crònica d’una nit de cloenda iniciàtica […]