El Bosc de la Marquesa, un espai excepcional al litoral de Catalunya, disposa d’una nova eina de preservació. Els descendents de Caridad de Barraquer, Marquesa de la Bárcena, han creat una fundació que té com a missió “protegir, conservar i desenvolupar de manera sostenible” aquests terrenys de 90 hectàrees del terme municipal de Tarragona, i 30 hectàrees més de mar.
neix la fundació bosc de la marquesa per preservar l’espai natural
El net de la marquesa, Agustín Peyra, és el president de la fundació. Hi formen part altres familiars i dos experts. El seu director és Santiago Gramunt. El bosc -recorda la fundació- està protegit per les administracions catalana, espanyola i europea, però “no compta ni amb accions concretes ni pressupostos per exercir aquesta protecció”, apunta Gramunt.
La primera feina ha estat encarregar un estudi a la consultora mediambiental Limonium per diagnosticar “la salut del bosc”. Els resultats es coneixeran en breu i a partir d’aquí decidiran les primeres accions a abordar. “L’ús públic de l’espai durant tants anys amb alguns comportaments minoritaris incívics ha provocat la degradació d’algunes zones concretes i n’haurem de limitar el pas”, indica.
limonium ultima un estudi a fons de l’estat de la finca
Calculen que unes 20.000 persones poden entrar i sortir del bosc cada any, amb un increment notable a l’època estival. “Hi ha risc d’incendi -admet Gramunt- però està controlat, i ens preocupa que hi ha vagi molta gent i que no tothom sàpiga utilitzar l’espai natural com cal”. El 30% dels terrenys està destinat a conreus tradicionals, i la resta és “bosc mediterrani pur amb plantes que no hi ha en cap altre indret”.
Per finançar els futurs projectes, buscaran finançament públic i privat: demanaran subvencions a les institucions i cercaran empreses col·laboradores. Cada projecte tindrà un pressupost propi i serà dirigit per experts.
el bosc es va salvar fa dècades per la fermesa de caridad de barraquer
La fundació vol mantenir l’esperit de Caridad de Barraquer, una dona de “caràcter ferm” que va lluitar contra iniciatives públiques i privades que volien urbanitzar el bosc. Per exemple, el 1941 les autoritats franquistes es van plantejar ubicar-hi la universitat laboral, i els anys 60 i 70 diversos promotors immobiliaris van presentar projectes per construir-hi urbanitzacions amb gratacels. Tot allò no va prosperar gràcies a l’oposició de la propietària.
