Canvis a la nit més curta i el dia més gran de l’any, que diria Sisa. L’estiu arribarà a Tarragona de la mà de la flama del Canigó i ho farà amb novetats importants respecte altres anys. Aquest cop, per primera vegada, la flama més estimada als Països Catalans arribarà a la ciutat directament des del Canigó sense passar per cap intermediari. La festa per acollir-la, a més, es reconceptualitzarà per donar importància al que realment la té: la pròpia flama i res més. Amb això, Tarragona i les entitats que ho organitzen any rere any reivindiquen la capitalitat com a punt d’arribada i de distribució de la flama del Canigó.
Els diables voramar i el ball d’en serrallonga recolliran la flama als peus del canigó per primer cop
L’arribada del solstici d’estiu, pels volts del 21 de juny, és el pretext sobre el qual s’han cimentat moltes tradicions catalanes que troben l’arrel al Pirineu, tant el que està sota l’administració espanyola com la francesa. L’element del foc ha donat peu, al llarg dels temps, a nombroses tradicions que, posterioment, s’han escampat arreu, com és el cas de la flama del Canigó. Cada 22 de juny, la tradició mana pujar al cim del Canigó, una muntanya de la comarca nord-catalana del Conflent. Si una muntanya atrapa tota la identitat i personalitat catalanes, aquesta és la del Canigó. S’hi puja per vetllar una flama encesa ininterropudament que l’endemà, 23 de juny, es reparteix i arriba a tots els Països Catalans. La flama serveix per encendre totes les fogueres de la Nit de Sant Joan i per, com a mínim simbòlicament, regenerar-se i cremar els mals auguris de tot l’any.
Fetes les apreciacions prèvies, traslladem-ho a casa nostra. Cada any, els Diables Voramar i el Ball d’en Serrallonga són els encarregats, juntament als jeeps del Club Tortuga, d’anar a buscar la flama i apropar-la a Tarragona. Però l’anaven a buscar a Reus, que és el punt més proper d’arribada i distribució de la flama del Canigó. La portaven a Tarragona i, un cop aquí, el vespre del 23 de juny, servia per encendre el correfoc i la foguera de Sant Joan. Doncs bé, això canviarà a partir d’aquest any gràcies a la dèria de les entitats organitzadores: Voramar i Serrallonga.
Enguany, per primera vegada, aquestes entitats pujaran a buscar directament la flama, sense haver de passar per Reus. El 23 de juny a les 6 de la matinada sortiran direcció als Pirineus, fins a Coll d’Ares, a les portes de la Catalunya Nord. Allà se’ls entregarà la flama que hauran de custodiar i traslladar a Tarragona, on arribarà a la tarda i serà rebuda amb festa al Serrallo. Voramar i Serrallonga expliquen al FET que aquest és un canvi que fa temps que persegueixen: “Som la capital i la flama havia d’arribar directament a Tarragona, amb això volem que l’acte deixi de ser endogàmic i fer arribar la tradició a tots els municipis del Tarragonès, després de tants anys rebent-la, ara també volem ser custodis de la flama del Canigó” diu Ricard Fernández, president del Ball d’en Serrallonga.
Les entitats volen reforçar la “capitalitat” de la ciutat com a punt de distribució de la flama
Sembla un canvi menor, però no ho és. “L’objectiu d’això és donar-li a l’acte la importància que es mereix per la catalanitat, esdevenir punt de rebuda i de distribució de la flama és el que li toca a Tarragona per ser capital”, fa Dani Mogio, president dels Diables Voramar. En arribar al Serrallo, a les 18h de la vigília de Sant Joan, la flama serà rebuda per nombrosos municipis de la comarca que han estat convidats per l’organització: regidors, entitats culturals i socials, etc. El canvi de cartipassos municipals en alguns pobles ha “dificultat el procés” però els presidents de Voramar i Serrallonga aspiren a fer créixer més l’acte.
Un altre dels canvis en la rebuda de la flama del Canigó serà que tant els Diables Voramar i la Víbria com el Ball d’en Serrallonga celebraran un sopar aquell vespre per custodiar la flama, abans no els toqui traslladar-la fins a la plaça de la Mitja Lluna, on encendrà el correfoc que arribarà a la plaça Corsini, ubicació final de la gran foguera i on també es llegirà un manifest, cap a les 23:30h. “Així tot l’acte queda més lligat, perquè abans no hi havia continuïtat”, afirma Fernández.
Que Tarragona esdevingui punt de distribució de la flama del Canigó reforça la seva capitalitat però, a més, empeny aquest “sentit cultural patriòtic i identitari sobre allò que significa la flama” per la cultura i la tradició catalanes, en paraules dels dos presidents. Aquest culte a la flama d’una muntanya catalana en territori francès va començar en plena dictadura franquista i va ser el 1966 que la flama creuava la frontera per primer cop, encara en clandestinitat. “Que un foc que perdura dalt d’una muntanya tot l’any gràcies a la gent que el manté viu és un gran símbol per a la cultura catalana, i conèixer el sentit del foc és el que volem aconseguir amb el temps”, fan Fernández i Mogio, que reivindiquen la persistència de la flama al llarg de les èpoques complicades fent una analogia amb el catalanisme.
Voramar i Serrallonga es prepararan per realitzar l’ascenció al canigó l’any que ve
Aquests canvis, però, són només el primer pas cap a un objectiu més gran a llarg termini: “aquest ha de ser un tema de ciutat, mani qui mani, i per això cal implicar l’ajuntament i alcaldia“, apunta el president del Ball d’en Serrallonga. Asseguren que el canvi de color polític a l’Ajuntament de Tarragona no els beneficia, però mantenen aquest objectiu més ambiciós. A més, enguany, les dues entitats tenien tres places disponibles per si volien pujar al mateix pic del Canigó a recollir la flama. “Aquest cop no ho farem perquè és el primer cop que ens ho proposen i l’ascensió és complicada perquè són uns quants dies seguits”, afirmen els presidents, que no amaguen la intenció de preparar-se per poder pujar l’any que ve. “Això ja serà molt”, afirmen.
