14.8 C
Província de Tarragona
Dimarts, febrer 20, 2024

FET 10 ANYS: El dossier que va suposar tot un repte a Anna Plaza

La figura de Cèsar August acolorida amb motiu del seu bicentenari de la seva mort el 2014, una feina del taller MV Arte. Foto: Tarraco Viva.

Si he d’escollir entre tots els reportatges que he escrit pel FET en trio dos. Un és el que vaig fer sobre Dames i Vells al número 5 de la revista, una bogeria escrita en versos heptasíl·labs, com els versots, i que va trastocar la maquetació de la revista. L’altre és el dossier sobre el diví August, publicat al número 3 del FET i que va suposar tot un repte per les dimensions del treball.

Els escullo, d’una banda, per la llibertat estilística amb què estan escrits i que seria impensable en qualsevol altre mitjà. I de l’altra, perquè tracten temes que m’apassionen com el teatre, la cultura popular i la història. A més, del dossier sobre August també en van néixer vincles personals que perduren, perquè des de llavors formo part del grup de reconstrucció història Thaleia i el seu grup de teatre Fabulae Tarraconenses.

‘jo, august’ es va publicar al número 3 de la revista

El dossier ‘Jo August’ -publicat al gener de 2014 per recordar el bicentenari de la mort de l’emperador- va ser distingit amb el Premi de Periodisme Carmel Biarnés concedit a la vila d’Ascó (Ribera d’Ebre). Les catorze pàgines del dossier començaven amb aquest text:

 

Fa 2.000 anys que vaig morir i encara em recordeu. Era un 19 d’agost. També us agradarà saber que vaig néixer un 23 de setembre. Creieu en el fat? Potser és una simple casualitat que celebreu les vostres festes aquests dies. O potser és que no m’heu esborrat de la vostra memòria i encara em rendiu culte…

Jo, August, vaig ser el vostre primer emperador i el de tots els romans. Feia tants anys que la República feia aigües i que naufragàvem en una guerra civil constant!

Només tenia 16 anys quan el meu oncle adoptiu, Juli César, em va nomenar el seu hereu. La seva mort, en mans dels que el consideraven un tirà, em va abocar al poder. Van ser uns anys negres: d’aliances febles, d’intrigues salvatges i d’enfrontaments sanguinaris. Aliats com Marc Antoni, a qui vaig casar amb la meva germana, van acabar sent enemics ferotges. Sols vaig poder respirar tranquil quan ell va morir,  junt amb Cleòpatra després de la desfeta d’Actium.

Portada del número 3 del FET a TARRAGONA amb el dossier dedicat a August. Foto: David Oliete.

Poc a poc, el Senat em va anar transferint més i més poders. M’aclamaven! I creieu-me: jo no ho volia. O potser sí… Em van fer cònsol. Em van atorgar el control total sobre l’exèrcit i les províncies. Més endavant em van erigir summe pontífex i després de la meva mort m’elevaren als altars dels déus.

L’any 27 abans del naixement del qui ara venereu, vaig arribar a Tàrraco, una ciutat encara a mig fer. Havia emmalaltit lluitant amb els àsturs en terres inhòspites. Molts em donaven per mort. El clima afable de la vostra terra em va ajudar a refer-me.

“la meva empremta segueix viva i 2.000 anys després encara parleu de mi”

Vaig quedar-me dos anys entre vosaltres i va ser aquí on vaig començar a gestar els canvis polítics i administratius que marcarien l’inici d’una nova era de pau i esplendor en el món romà.

Tot ho vaig fer sobre les bases de la República, a la qual no vaig renunciar mai obertament. Calia que res canviés per canviar-ho tot. Censos, una legislació única, un únic sistema econòmic, una cartografia acurada, un únic culte imperial, un sistema de control de preus dels aliments, una xarxa de carreteres que encara conserveu… És tant el que us vaig deixar en herència!!

Tant, que la meva empremta segueix viva i 2.000 anys després encara parleu de mi.

Anna Plaza
Anna Plaza
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here