Ha estat un plaer escriure un relat per a celebrar la primera dècada del FET, encara que crec que m’he escapat una mica de l’encàrrec.
El periodista Ricard Lahoz em va demanar un conte sobre com seria Tarragona d’aquí deu anys, el 2033. Hi vaig rumiar molt, però em semblava un exercici molt difícil i arriscat.
De sobte, em va venir al cap la figura de Tirèsies, el cèlebre endeví que és cec però que veu el futur. Se’m va ocórrer que la seva darrera vida, la setena, la passés a les coves del Llorito, aïllat de tothom.
relat d’enric garcia jardí i ‘collage’ de cris lavilla
Es tracta, doncs, de la trobada entre un periodista que ha d’extreure informacions i un savi que s’hi resisteix, i que s’oposa a aquesta obsessió per saber-ho tot, que d’alguna manera ja és una condemna. Hi apareixen, per tant, preguntes sobre el futur, plantejades pel periodista, però no les respectives respostes. Crec que té certa gràcia.
Nosaltres no som Tirèsies, és a dir, no podem avançar com serà Tarragona en la pròxima dècada, però sí que ens podem preguntar coses que, a la pràctica, puguin ajudar a canviar el nostre present, i, per tant, a modificar també el futur, a millorar-lo.
al conte es troben un periodista i un savi parlant del futur
El text s’inspira en un monòleg d’Andrea Camilleri sobre la figura de Tirèsies en la tradició literària. Poder completar la història amb un collage de la Cris Lavilla ha estat una sort.Fa anys que la segueixo i que m’agrada la seva manera de treballar, i em semblava interessant que no ens presentés la típica representació de caire realista d’un periodista i de Tirèsies. Sabia que la Cris faria alguna cosa diferent.
El conte el podreu llegir al número 61 de la revista FET a TARRAGONA, que sortirà al carrer el proper dimecres 13 de setembre i que es presentarà en públic el mateix dia a les 19h al Tinglado 1 del Port.
Les meves felicitacions al FET i al seu equip, del qual he format part en etapes anteriors. Per molts anys de periodisme de proximitat!
