Ha estat durant 30 anys la cara coneguda de Repsol a Tarragona i l’ànima de l’estreta vinculació de l’empresa amb les festes de Santa Tecla. El suport a una vintena llarga de projectes de cultura popular aportant-hi més d’un milió d’euros avalen la implicació de Josep Bertran en aquest àmbit. Ara que es jubila, celebrem amb ell la vitalitat de la Festa Major i repassem la seva trajectòria professional.
entrevista al cap de relacions externes de repsol
Sessió fotogràfica a la Casa de la Festa, espai escollit perquè, probablement, és el que millor simbolitza l’atracció pel Seguici Popular d’aquest tarragoní d’adopció. Josep Bertran Gimferrer va néixer a Calaf (Anoia) el 1958, però viu a Tarragona des del 1990. Llicenciat en Dret per la Universitat de Navarra, va exercir d’advocat amb despatx a Barcelona i Manresa, però Repsol el va fitxar fa trenta-tres anys per als seus serveis jurídics i la ciutat el va captivar per sempre.
Què l’enamora primer de Tarragona?
La mida de la ciutat, amb unes dimensions raonables a l’abast de tothom, en la qual un es pot bellugar amb rapidesa i comoditat pertot arreu. La sensació aquella d’estar en un lloc petit i acollidor és el que em va impactar més al principi. Després, a mesura que passa el temps, m’impressiona la importància del passat romà i les seves restes arqueològiques. I poder veure el mar cada dia, com un hàbit quotidià és realment impagable i et fa entendre que vivim en un lloc privilegiat.
l’empresa celebra 25 anys de suport a les entitats del seguici
Venir a Tarragona i entrar a treballar a Repsol forma part del mateix procés, però a l’empresa no comença com a responsable de Comunicació.
L’empresa em fitxa per la meva formació d’advocat i amb un càrrec de “secretari general”, que llavors era una mena de calaix de sastre amb diverses funcions. Però l’accident del vaixell Robert Maerks (febrer 1993) suposa un abans i un després en la meva carrera. El petrolier xoca contra el pantalà de Repsol, trenca el rack de canonades i aboca milers de litres de fuel al mar. La meva intervenció com a advocat de l’empresa en les diligències judicials m’obre la porta a fer de portaveu de la companyia. Començo a contactar amb els mitjans i, un temps després, quan la persona que portava temes de comunicació es jubila, l’empresa em fa l’encàrrec d’assumir aquests temes i el contacte amb els periodistes, que cada cop tenia més importància. Així va anar el meu aterratge al món de la comunicació ara fa just trenta anys.
I ja des d’aquesta responsabilitat, quan i com neix l’interès per la cultura popular i tradicional de Tarragona?
És el resultat d’un parell de circumstàncies personals. La primera cangur que arriba a casa per cuidar els nens a estones és la Noemí Sans (vinculada a la Moixiganga) i ella és la primera que els porta a activitats relacionades amb Santa Tecla. Després, els meus fills grans Gorka i Marc s’integren als diables petits, que s’estrenen el 1998. I aquí amb Repsol fem la primera aportació econòmica i ajudem a confeccionar els vestits. Recordo encara la xifra: vam aportar 30.000 pessetes de l’època [riu].
“els ajuts van començar per circumstàncies personals”
A partir d’aquí, comença el patrocini d’elements teclers?
Les dues aportacions següents són a la Moixiganga i a la Cucafera petita, també per vincles personals. Així que arriba un moment en què decidim com a empresa que cal articular d’una manera endreçada els ajuts a les entitats del Seguici que presentin propostes. I el 2003 anunciem el T-6.000 amb una convocatòria anual oberta a totes les entitats, dotada amb diners i formada per un jurat que selecciona els millors projectes presentats. El 2004 es tria el Ball de Cossis, el 2005 els Negritos petits i així successivament cada any ajudem la Víbria petita, el Bou petit, l’Àliga petita, el Ball de Cercolets petits i un llarg etcètera.
Aquest 2023, Repsol celebra 25 anys de suport continuat a la cultura popular i tradicional de Tarragona. Quin balanç en fa?
Molt positiu. Des del punt de vista intern d’empresa, ens ha servit per ordenar les prioritats i decidir que el món vinculat a la Festa Major n’era una de ben destacada. Des del punt de vista personal, el fet de conèixer tanta gent i tantes entitats m’ha fet adonar del paper rellevant que tenen a Tarragona i descobrir tota la feina que hi ha darrere d’allò que és més visible, la sortida al carrer d’aquests elements del Seguici gran i del Seguici petit uns dies concrets de setembre. És un tema cultural que es porta a les escoles, que té moltes arrels familiars i en què participa la canalla. És un signe evident, el més important, d’identificació de Tarragona. Santa Tecla és l’única cosa que fem a la ciutat amb la qual hi estem tots d’acord.
(…)
L’entrevista íntegra la podeu llegir al número 61 del FET a TARRAGONA. Aquest és un dels continguts teclers de la revista, que podeu trobar a tres punts de venda: Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Llibreria Soterrani.
