14.3 C
Província de Tarragona
Divendres, abril 19, 2024

Quan Tarragona va esdevenir capital de l’arqueologia romana

 

Inauguració del Congrés d’Arqueologia Clàssica el 1993 a l’auditori del Camp de Mart. Foto: Vallvé. Centre d’Imatges / L’Arxiu

Aquest mes de setembre es compleixen trenta anys de la celebració a Tarragona del XIV Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica, que va permetre a la ciutat esdevenir capital de l’arqueologia romana. El procés per arribar aquí havia començat el 1988, quan Josep Maria Recasens i Josep Fèlix Ballesteros, aleshores alcalde i conseller de cultura, respectivament, viatjaven a Berlín a la cloenda del XIII Congrés. Allà van proposar la candidatura de Tarragona com a seu del següent congrés, previst per a 1993.

El setembre de 1993 la ciutat va acollir el XIV Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica

La proposta va ser acceptada en la reunió de l’Associació Internacional d’Arqueologia Clàssica del 25 d’octubre de 1988 i el 2 de febrer de 1989 es va constituir el Comitè Organitzador, que va acordar el Comitè Científic i el Comitè Executiu. Un mes més tard es va elegir al Dr. Pere de Palol com a president del Congrés i es va acordar que la temàtica seria “La ciutat en el món romà: origen, desenvolupament i característiques”.

La candidatura de Tarragona va rebre el suport i finançament de nombroses institucions i organismes com: el Ministeri de Cultura, el Consell Superior d’Investigacions Científiques, la Conselleria de Cultura de la Generalitat, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma i l’Institut d’Estudis Catalans. Diverses institucions i empreses van ser patrocinadores o col·laboradores i un nodrit grup de joves estudiants procedents de diferents països i comunitats autònomes van apuntar-se a fer de voluntaris i voluntàries. L’anagrama del Congrés el va dissenyar J.M. Mir a partir de la imatge del revers d’una moneda de la seca de Tàrraco.

Un repte important i una de les preocupacions dels organitzadors era que calia adequar un espai gran per a les sessions plenàries del Congrés. Aleshores l’Ajuntament va portar a terme una solució força original: el recobriment de l’auditori del Camp de Mart amb una lona de 4.800 m2, que permetria donar cabuda a més de 1.700 persones. Les vistes a la muralla romana i a la Torre de l’Arquebisbe van resultar ser un marc incomparable.

el camp de mart es va cobrir amb una lona per acollir el congrés

Durant els primers mesos de 1993 el congrés es va presentar a Roma, Madrid i, finalment, a Tarragona, amb l’assistència de representants de diferents àmbits culturals, socials i econòmics de la ciutat. Com a seu de la secretaria del Congrés es va habilitar un espai a la primera planta de l’edifici de l’Antic Ajuntament. Van ser mesos de treball intens per fer possible la celebració i solucionar temes de finançament, d’infraestructures i d’activitats paral·leles.

El dia 5 de setembre s’inaugurava el congrés al Camp de Mart amb l’assistència de 2.200 persones. A partir de l’endemà, en diverses sales sobretot de la Part Alta van tenir lloc les sessions científiques, mentre que al vespre s’organitzaven actes com festes populars i actuacions musicals.

la temàtica del congrés va girar a l’entorn de la ciutat en el món romà

Entre les activitats paral·leles cal destacar l’exposició “La ciutat hispanoromana”, que va comptar amb la col·laboració de nombrosos museus i institucions científiques espanyoles i la publicació d’un interessant catàleg. Altres exposicions de format més petit i temàtica arqueològica van ser organitzades per entitats com el Museu Nacional Arqueològic, el Museu d’Història, el Museu d’Art Modern, el Col·legi d’Arquitectes i l’Autoritat Portuària.

Van tenir lloc altres activitats culturals paral·leles com presentacions de llibres. L’Ajuntament va posar a disposició dels participants una línia d’autobús gratuïta, l’Expo-Bus, per facilitar el desplaçament per la ciutat entre les seus on tenien lloc les conferències i els diferents museus i monuments i el Consell Comarcal, i un Arqueo-Bus per visitar els monuments de l’extraradi.

El Congrés va tenir un ampli ressò en els mitjans de comunicació tant a la premsa escrita com a la ràdio i a la televisió. El Diari de Tarragona va editar durant aquella primera setmana de setembre un especial anomenat Diari del Congrés, amb vuit planes i diverses seccions que es repartia gratuïtament als congressistes.

tarragona va prendre més consciència de la importància del seu patrimoni

La publicació de les actes del Congrés recullen, en dos volums i més de 800 pàgines, les 38 ponències i gairebé 200 comunicacions, a més dels parlaments d’inauguració i de cloenda del Congrés. Tarragona va ser durant uns dies el centre de l’arqueologia clàssica. La ciutat va prendre més consciència de la importància del seu patrimoni i de la necessitat d’una acurada gestió del mateix com a motor de progrés.

Text: M. Elena Virgili Bertran i Ariadna Barberà Madrid.

Imatges:
01. Foto Vallvé. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu
02. Portada Monogràfic Diari de Tarragona 6 setembre 1993
03. Fullet promocional de l’exposició “La ciudad hispanorromana”
04. Coberta de les actes del Congrés

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here