Fragment del relat ‘Tirèsies a les coves del Llorito’:
—Disculpeu les molèsties. L’altre dia em van comentar que vos sou endeví. Voldria que m’expliquéssiu com serà el 2033 a…
—I per què no li ho preguntes a la intel·ligència artificial? —va respondre ell, sense deixar-me acabar la frase—. No cal que em facis perdre el temps, que me’n queda poc. Existeixen milers de textos sobre microxips corporals i impressions 3D. Fes-ne una barreja per al teu article i llestos. A mi el que em fa més gràcia, d’aquest present vostre, són les ulleres de realitat virtual. Aviat les fareu servir per masturbar-vos, però d’això no en parla ningú.
—Jo només necessito que em reveleu, a deu anys vista, el futur de Tarragona.
—Tarragona, Tarragona… Com si fos l’antiga Tebes! Els tarragonins us passeu el dia criticant la vostra ciutat, fins i tot davant dels desconeguts, i després resulta que és el centre de l’univers.
—Per cert, com heu sabut que soc periodista?
—No s’ha de ser gaire espavilat per adonar-se’n. Has entrat com un badoc, vas anotant-ho tot en una llibreta i cada cop que te m’adreces la teva veu de cadell es contradiu amb els teus ulls de guineu.
—Vos no sou cec? Com podeu esbrinar segons quins detalls?
—Només cal parar l’orella. Que sigui cec no vol dir que no hi pugui veure.
—Em permeteu que us entrevisti? Seran només un parell de preguntes. És per a una revista d’aquí, el FET a…
—Home, el feta, quin gran formatge. Grec, evidentment. Mira, tot el que cal saber de mi ja ho va escriure el senyor Camilleri en un monòleg, no fa gaire. Ell també havia perdut la visió, i ens vam compenetrar molt bé.
(…)
El conte el podeu llegir íntegre al número 61 del FET a TARRAGONA, que celebra 10 anys de trajectòria. La revista la trobareu a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Llibreria Soterrani.
