Quatre grades de l’ima cavea, la part baixa de la graderia. Els fonaments del cos escènic. I alguns dels murs que delimitaven l’edifici. Es tot el que queda del Teatre de Tàrraco. Això i les restes de columnes, capitells i estàtues que hi ha al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).
A principis del segle xx la realitat era una altra. El Teatre romà es va descobrir el 1883, mentre es feien obres a l’hort dels caputxins. Les primeres excavacions les va fer Hernández Sanahuja. Hi ha unes poques fotografies que en donen testimoni. S’hi pot veure un bon entramat de la graderia i una volta anular que circulava per sota i sostenia la part mitjana de la càvea. Al cap de poc, el 1919, aquells vestigis monumentals es van veure amenaçats per primera vegada.
L’Oleícola va presentar un projecte per fer-hi una fàbrica d’oli. I l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es va afanyar a fer-hi una intervenció d’urgència. Es van documentar quinze grades de la zona mitjana de la càvea, part del prosceni, l’estructura de l’escenari, i es van desenterrar múltiples estàtues i elements arquitectònics.
Entre aquestes descobertes, destaca un altar de marbre blanc dedicat al numen, l’esperit, del diví August. Josep Puig i Cadafalch en va fer la planimetria, i es va elaborar un inventari de totes les troballes. Però a Tarragona les coses no són mai senzilles, i la polèmica va envoltar aquelles excavacions, ja que l’IEC volia traslladar les restes d’estàtues i elements arquitectònics al Museu de Barcelona. El propietari dels terrenys s’hi va oposar i les va dipositar a la Diputació. No va ser fins al 1921 quan, per reial ordre, els vestigis es van traslladar al MNAT, on encara els podem observar avui en dia.
Aquelles excavacions del 1919 van servir per començar a entendre de debò com era el Teatre. Però no per salvar-lo. L’Oleícola hi va construir la seva fàbrica i el vell monument va quedar colgat de nou. Els mals majors van arribar als anys 50. Abaco va comprar les instal·lacions i es va proposar renovar-les amb nous dipòsits. I van començar les perforacions.
Les lamentacions de José Sánchez Real van servir de ben poca cosa. “Aquests últims mesos han estat destruïdes les restes que quedaven del Teatre romà”, escrivia. I en un altre article: “Fins fa uns mesos va subsistir la volta que sostenia les graderies. La Comissió Provincial de Monuments ja no va poder fer més que queixar-se i lamentar els fets”. La majoria de les grades van volar, i també una part molt important de la fonamentació de l’escenari.
“Quan van fer la fàbrica Abaco havien de ser conscients que estaven destruint una cosa important”, es lamenta Ferran Gris. Ell forma part del grup de recerca SETOPANT, el Seminari de Topografia Antiga, que dirigeixen Joaquin Ruiz de Arbulo i Ricardo Mar. El Teatre de Tàrraco és una peça bàsica de la seva tesi doctoral, que acaba de presentar. “En algunes parts van haver de rebaixar fins a dos metres. I havien de perforar una superfície molt sòlida de formigó!”, afegeix.
(…)
Així arrenca el reportatge dedicat al teatre romà que publiquem íntegrament al número 14 de la revista FET a TARRAGONA. Aquest treball periodístic s’ha pogut realitzar gràcies al compromís dels subscriptors, que paguen 30€ l’any, i als lectors que compren la publicació a les llibreries i quioscos de la ciutat.
PROMOCIÓ ESPECIAL
El bon periodisme, rigorós i analític, no és viable sense la complicitat dels ciutadans. Per això us demanem el suport al FET, aprofitant una promoció especial per a nous subscriptors. Si us afegiu ara al ‘Club del Fet’, podreu tenir a casa a partir de gener totes les revistes del 2016 i el col·leccionable ‘Tarraco. Patrimoni Mundial: una nova visió’ per només 30€. I us regalem el número actual dedicat al patrimoni de Tarragona.
SUBCRIU-TE ARA I AQUÍ AL ‘FET a TARRAGONA’
