Carregant ...

“Tarragona no valora els seus espais naturals”

Puri Canals al costat de dunes protegides a la platja Llarga. Foto: AGUSTÍ ARÉVALO

Puri Canals al costat de dunes protegides a la platja Llarga. Foto: AGUSTÍ ARÉVALO

“Venir aquí és un retorn als orígens”. Tarda de principis de primavera a la platja Llarga, entre zones de dunes protegides. Sol i núvols en una combinació en plena harmonia amb els colors del mar i de l’espai natural de la Punta de la Móra. Ara fa vint anys, Purificació Canals (Tarragona, 1962) redactava el projecte per gestionar aquest indret tan especial i únic de la costa tarragonina.

Aquesta doctora en Biologia és consultora ambiental especialitzada en conservació marina i costera i presidenta de MedPAN, la Xarxa dels Gestors de les Àrees Marines Protegides de la Mediterrània. Passa dos terços de l’any viatjant pel món, i quan ve a la platja Llarga se sent com a casa. Una curta passejada a la vora del mar i una aproximació a les tanques de fusta que protegeixen les àrees més sensibles de la platja la reconforten mentre el fotògraf va fent feina. Aquí té les arrels del seu activisme –va ser presidenta de Depana entre el 1994 i el 2010– a favor de la preservació del medi ambient.

 

Què representa per a Puri Canals la platja Llarga?

Suposa l’origen de la meva ocupació professional actual, dedicada a la conservació marina, i que és la que més agrada de tot allò que he fet al llarg de la vida. Tot va començar aquí, dirigint un projecte Life de la Unió Europea per gestionar l’espai de la Punta de la Móra que vam aplicar amb èxit entre el 1998 i el 2002. Va ser un primer contacte amb la complexitat que suposa treballar en àrees d’interès natural costaneres i marines en zones desenvolupades com és el cas de Tarragona. I ara que tombo tant, puc assegurar que aquí hi ha l’essència mediterrània configurada per una llum especial, amb els blaus del mar que són únics i que van canviant al llarg del dia, els ocres dels penya-segats al final de la platja i els verds del bosc: tot plegat, una combinació de natura mediterrània amb capacitat de mantenir els valors integrant-hi les persones que hi viuen i les diferents cultures que hi han tingut presència al llarg de la història.

Com es pot qualificar l’estat actual de la Punta de la Móra?

El projecte de fa quinze anys ha servit molt en termes de conscienciació. Avui és difícil trobar algú a Tarragona que no sàpiga que hi ha aquest espai amb un gran valor natural. En canvi, no hem aconseguit establir uns mecanismes bàsics de gestió permanents i un compromís de les administracions públiques perquè això es mantingui a mitjà i llarg termini. Després del projecte Life, durant uns quants anys es van seguir mobilitzant recursos i activitats, però amb l’arribada de la crisi això ha tendit a la baixa i ja només queden algunes petites accions de voluntariat. És una pena. No valorem el que tenim –i això passa en molts àmbits de Tarragona–, estem acostumats a veure i viure en un lloc amb coses boniques que ens ha donat la natura i la història i sovint no fem cap esforç per assegurar-ne un bon manteniment. S’imposa un esperit de desídia col·lectiva i no aconseguim que la ciutat valori els seus espais naturals.

Corre nous riscos?

La Punta de la Móra és un espai molt sensible i requereix una petita inversió per evitar que es degradi. En una zona de dimensions reduïdes i altament freqüentada com aquesta sempre hi ha una minoria que no es comporta correctament i creixen els problemes de brutícia i erosió. A banda, a la part marina no s’hi fa res.

(..)

Aquest és un fragment de l’entrevista que publiquem íntegrament al número 17 del FET a TARRAGONA. La revista és a la venda en llibreries i quioscos de la ciutat. De regal, els lectors tenen el tercer fascicle del col·leccionable ‘Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’ dedicat al Fòrum de la Colònia.

Aprofitant la sortida d’aquest número us convidem a ser subscriptors del FET (si encara no ho sou) o bé convidar un amic o familiar a afegir-se a les més de 550 persones que configuren la comunitat d’amics de la revista. La subscripció anual de 30 € permet participar gratuïtament en diverses activitats culturals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *