Tan bon punt hi entro tinc una sensació estranya. Fa gairebé cinc anys que la Ciutat de Repòs i de Vacances de Tarragona va tancar portes i sembla que el temps s’hi hagi aturat. Les instal·lacions no presenten un aspecte decrèpit, però el pas dels mesos juga en contra seu. El que havia estat un espai ple de vida i de gent gaudint del lleure al costat del mar és ara una zona buida, sense ànima, i vigilada per un agent de seguretat les 24 hores del dia.
Hi accedim per la porta principal, amb vistes a la N-340. M’imagino el vestíbul de l’edifici, fa dècades, ple de famílies ansioses de començar les seves esperades vacances d’estiu. Ara només hi ha una taula amb un ordinador que no es pot fer servir, ja que fa setmanes que a les instal·lacions no hi ha llum. Sembla que una avaria els ha deixat sense corrent, i la farmàcia que hi ha a tocar del vestíbul, que dóna servei als veïns de les urbanitzacions de Llevant, funciona amb un generador instal·lat a l’exterior. Hi veiem la taula i poca cosa més: una zona d’espera amb quatre cadires, cortines velles i mig estripades que tapen els grans finestrals de l’entrada i un espai al fons on està prohibit passar-hi per motius de seguretat. Encara s’hi pot veure, també, un petit moble on s’hi guardaven les claus dels diversos espais del complex. Tot ple de pols.
Fa cinc anys que està tancada la Ciutat de Repòs i Vacances, un complex construït fa sis dècades
Deixem enrere el vestíbul i comencem a recórrer el recinte exterior, ple d’arbres i pinassa. Això, les restes de pi a terra, evidencia l’escàs manteniment que s’hi fa des que es va clausurar la Residencial, com se la coneix encara popularment a Tarragona. Pugem per una escalinata que dóna accés a l’edifici principal del complex, on hi ha el gran menjador. En aquesta sala hi feien els àpats les centenars de famílies que es reunien a les seves instal·lacions. Hi havien arribat a menjar fins a 1.200 persones. Fins fa pocs anys, també havia acollit grans sopars i esdeveniments socials de la ciutat. Actualment, és un espai tancat i polsegós, però encara amb molta llum. El menjador està presidit per uns finestrals des d’on es pot accedir a un balcó amb vistes a tot el complex turístic, però igualment tancat. Fem el xafarder a la cuina. És enorme! En plena activitat, les corredisses amunt i avall devien ser constants. Ara està pràcticament desmantellada. Només hi queda algun record del que havia estat aquella cuina. A l’exterior, encara s’hi poden llegir els cartells que anuncien els diversos plats que podien degustar els residents (amanides, peixos, carns…). I a l’entrada, a la barra del bar només hi queda un sortidor de cervesa, una reminiscència de temps passats.
(…)
Podeu llegir l’article sencer amb un ampli reportatge fotogràfic de les zones interiors i exteriors de la Residencial i la veu experta dels arquitectes al número 19 del FET a TARRAGONA. La revista està a la venda a LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA ADSERÀ, LLIBRERIA LA CAPONA i CAL MATIAS (SERRALLO). Amb la revista va de regal el cinquè fascicle del col·leccionable ‘Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’, que elabora un grup d’experts de la URV liderats pel professor Joaquin Ruiz de Arbulo.
Tots els continguts de la revista i del portal digital es poden publicar gràcies a la implicació dels 560 subscriptors i dels anunciants. Fes-te ara subscriptor del FET per només 30€ l’any i dóna suport al periodisme local analític i de qualitat. Clica aquí, omple-hi les dades i rebràs a casa totes les revistes i fascicles, i podràs participar en les activitats culturals exclusives que organitzem per als subscriptors.
