Carregant ...

Montesinos: “Tard o d’hora tornaré a rodar a Tarragona”

José Luis Montesinos passaje pels carrers del barri de l’estació de Tarragona, on va viure els anys de la infantesa. Foto: David Oliete.

Arriscar amb històries de persones normals també té premi. Apostar per un gènere infravalorat com el curtmetratge i rebre el reconeixement de tothom encara té més mèrit. A José Luis Montesinos, el Goya i altres guardons li han donat l’empenta necessària per afrontar noves aventures cinematogràfiques i Tarragona -confia- no n’hauria de quedar al marge.

“És un barri gris, obrer. Lleig per als de fora, però molt maco i entranyable per a mi”. Quedem amb José Luis Montesinos (Tarragona, 1978) a la porta de l’estació de ferrocarril. En aquest entorn el cineasta hi va viure els anys d’infantesa. “Fa temps que no venia per aquí”, reconeix d’entrada. Els pares, uns immigrants sevillans, continuen residint a Tarragona, però ja no viuen al pis del carrer General Contreras que va veure créixer un noi que de ben petit s’inventava històries i “mentia sense malícia”. Li encantava fer les redaccions que li demanaven a l’escola Pau Delclòs, perquè era el mitjà que tenia per explicar les seves aventures i somnis. D’aquesta manera fugia de la realitat i de la rutina quotidiana. El germen del que vindria després darrere una càmera, dirigint anuncis publicitaris, realitzant programes de TV3, escrivint guions per a productores i liderant projectes cinematogràfics.

 

Què representa tornar al cap de tants anys al barri de la infantesa?

De petit sempre era al carrer, jugant o anant amb els amics d’un lloc a un altre. Recordo molt bé aquestes voreres, que llavors em semblaven molt amples i ara veig molt estretes. El barri no ha canviat gens, té molt caliu, és un microcosmos amb personatges atractius per a històries audiovisuals; persones molt properes, supervivents, una característica del meu cinema. El paisatge físic i humà del barri m’ha inspirat. A més, a casa tenia de veí un artista, el pintor Antonio Luque [creador de la sala La Grey], que a vegades em convidava a veure les seves obres i escoltar música. Ell i els seus amics artistes em van influenciar i em van despertar la curiositat per conèixer altres llocs.

Passegem per uns carrers sense gaire atractiu aparent. “Alguns amics encara viuen per la zona, però hi he anat perdent el contacte”, lamenta. Un taller de cotxes al carrer d’Orosi ens fa aturar: “Quan era un nen venia aquí a veure com treballaven els operaris perquè volia ser mecànic”, revela entre somriures. “Després vaig voler ser bomber, com el meu pare”. Però als divuit anys decideix estudiar Enginyeria de So i Imatge i marxa a Barcelona. Cada divendres i cada diumenge tocava viatjar amb el Catalunya Express, un desplaçament que l’inspirarà en l’argument del curt La historia de siempre. “Un home pujava al tren a Torredembarra i demanava diners als passatgers en el tram fins a Tarragona utilitzant sempre les mateixes paraules. Em va cridar tant l’atenció que en vaig fer una pel·li”. L’obra, del 2010, va rebre nombrosos premis i es va exhibir en festivals de tot el món. Un presagi de l’èxit que esclataria sis anys després amb El corredor.

 

¿Els premis Gaudí i Goya han canviat la vida de José Luis Montesinos?

No, en absolut a nivell personal. Però sí que ens ha obert més portes per tirar endavant projectes més ambiciosos. Abans del premi, havia preparat tres propostes de llargmetratges i sempre em trobava amb barreres impossibles de superar. Tenia clar que volia fer una pel·lícula amb un pressupost correcte per poder pagar tot l’equip amb dignitat i fer la feina en condicions. Amb el Goya sota el braç ara t’escolten, i tot i així costa molt tirar endavant un projecte. Els premis són volàtils; en poso un exemple: la mateixa nit de la gala dels Goya va néixer l’adaptació al cinema del llibre de Fernando Trias de Bes El vendedor de tiempo, una altra de les feines que ara em té atrapat. Està clar que has d’aprofitar els bons moments, tal com venen.

(…)

Aquest és un petit fragment de l’àmplia entrevista amb el cineasta tarragoní José Luis Montesinos que publiquem íntegrament al número 23 del FET a TARRAGONA.

La revista, que porta de regal el fascicle dedicat a la vil·la dels Munts dins del col·leccionable de Patrimoni Mundial, es pot adquirir a LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA ADSERÀ, LLIBRERIA LA CAPONA i CAL MATIAS (SERRALLO).

Fes-te ara subscriptor del FET per només 30 € l’any i rebràs còmodament a casa les revistes i gaudiràs de diversos avantatges: activitats culturals gratuïtes i exclusives, i entrades per a espectacles de teatre i música.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *