Carregant ...

Trenta anys ballant l’Àliga

Javier Muniáin amb l’Àliga, a la Casa de la Festa. Foto: David Oliete.

Aquests dies ballarà l’Àliga per trentè any consecutiu i reconeix que no sabria viure Santa Tecla desvinculat d’aquest element festiu tan estimat. Tot i els cognoms i el lloc de naixement, José Javier Muniáin Diaz de Cerio (Pamplona, 1968) és un tarragoní de tota la vida, apassionat del Seguici, de la festa, del Nàstic i de la seva ciutat. Aquestes són algunes de les seves reflexions:

LA PRIMERA VEGADA. “Recordo que anava força tranquil a la primera sortida amb l’Àliga l’any 1988. En aquella època no es vivia Santa Tecla amb tanta expectació com ara, res a veure amb la festa actual. No hi havia nervis i tensió a l’hora de ballar perquè et mirava poca gent. Havia contactat amb els primers aliguers perquè llavors era molt gras, pesava 130 quilos, i el Josep Maria Macias  -que ens coneixíem de la Colla Jove-  em va dir que provés de portar una bèstia que en pesa més de vuitanta. En contrast amb la imatge i el posat senyorials de l’Àliga, nosaltres la trèiem al carrer cantant i ballant. Teníem 20 anys i era una manera divertida de viure la Tecla. Amb el pas del temps, progressivament la pressió va créixer per fer-ho millor”.

EL GRUP. “Som 14 portadors de l’Àliga i només en tenim 10 vestits. Hi ha poques rotacions. Que si som un grup tancat? Jo crec que no, perquè l’Àliga només surt dos dies a l’any, però reconec que hi ha gent que voldria portar-la i no pot perquè jo sumo 30 tecles seguides. Potser som un pèl egoistes, però els dos dies els volem gaudir totalment. El 23 de setembre al matí aprofitem perquè l’agafin els més nous. Cantem les alineacions dels vestits assignats de manera assembleària. Som un grup heterogeni, amb molt bon ambient. La gresca de la gent nova que ha entrat amb poc més de 30 anys ens dona vida als que ja estem a la ratlla dels 50 o l’hem superada”.

TRES DIES. “El 21 de setembre ens trobem a primera hora del matí, esmorzem junts i ja no ens separem pràcticament fins al 23 a la nit. Després d’esmorzar decidim quin element crític portarà l’Àliga a la baixada d’aquella nit i el preparem -optem la majoria de vegades per tocar temes locals, també ens hem posicionat clarament a favor del dret a decidir, però no hem volgut vestir-la d’independentista, perquè l’Àliga és de tot Tarragona-. Dinem junts, descansem amb una migdiada, ens tornem a trobar a mitja tarda per la tronada del pregó i ja no ens separem fins a les 5 del matí. L’endemà quedem pel vermut i ens preparem per a les tres sortides consecutives: Seguici la tarda del 22, Anada i tornada d’ofici del 23 al matí i Professó del 23 a la tarda. I encara aquella nit sopem tot el grup, així que el dia de la Mercè el dedico a descansar, hi arribo molt tocat, l’edat no perdona”.

(…)

Aquest és un fragment de l’article que repassa la trajectòria i la vinculació de Javier Muniáin amb l’Àliga de Tarragona i les festes de Santa Tecla. Un dels reportatges del número 25 del FET a TARRAGONA.

Per cert, els portadors han decidit que enguany l’Àliga farà tots els balls protocol·laris a la plaça de la Font d’esquena al balcó d’autoritats i, al pla de la Seu, també d’esquena als representants del Consistori municipal en el dia de la Festa Major. En un missatge difòs a través de les xarxes socials acaben amb un ‘Visca Santa Tecla i visca Tarragona en democràcia’.

La revista és a la venda a LLIBRERIA LA CAPONA, LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA ADSERÀ, CAL MATIAS (Serallo) i QUIOSC EL MIRACLE (Via Augusta, 8).

Fes-te ara subscriptor del FET i emporta’t a casa, de regal, el llibre ‘Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’, coordinat pel professor Joaquin Ruiz de Arbulo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *