Carregant ...

Presó, mobilitzacions i líders després del 8-N

Nova jornada de mobilitzacions. A Tarragona, la manifestació de la tarda del 8-N ha acabat a la plaça Imperial, com en ocacions anterios. Foto: David Oliete.

Mitja dotzena d’apunts després del 8 de novembre:

1.- Nova jornada de mobilitzacions, però diferent. Molt diferent a les que mai havien viscut fins ara. Res a veure amb una clàssica vaga general. Mobilitzacions amb gran impacte a carreteres, autopistes i vies de tren en un context crític: sense govern i amb polítics empresonats. El 8-N demostra que el país es pot mobilitzar  sense el suport dels sindicats majoritaris CC.OO. i UGT, provocant un impacte molt rellevant i cridant l’atenció aquí i a fora.

2.- Apareix amb força una nova forma de mobilització que supera les organitzacions i les fórmules tradicionals. Una manera de fer que bloqueja grans infraestructures, els transports i les comunicacions. El 8-N revela que el govern espanyol (que ha eliminat el govern legítim de Catalunya) no ha pogut aturar les accions de protesta impulsades a través de grups autoorganitzats (els Comitès en Defensa de la República) repartits pel territori  en llocs clau: AP-7, carreteres estatals, fronteres, accessos a Barcelona i àrea metropolitana i estacions d’alta velocitat.

“S’IMPOSA UNA NOVA FORMA DE PROTESTA DE PETITS GRUPS QUE BLOQUEJA LLOCS CLAUS DEL PAÍS”

3.- El 8-N ha tingut menys incidència a la vida quotidiana, comercial, empresarial i industrial que l’aturada de país del 3 d’octubre. ¿Podem concloure que els cops de porra provoquen més impacte a la població que les reixes de la presó? ¿I que la brutal actuació policial de l’1 d’Octubre va concitar un rebuig més fort entre els catalans que l’empresonament de mig Govern el 2 de Novembre?

4.- Una resposta al punt anterior: Els cops de porra de l’1-O impacten més a la població per l’agressivitat i espectacularitat de les imatges i perquè els vam viure en directe. De l’entrada a presó del vicepresident Junqueras i de vuit consellers, no en tenim imatges. De la intervenció de l’autogovern de Catalunya, no n’hem vist res. De la presència d’alts funcionaris de l’Estat al Palau de la Generalitat i en les conselleries, no ens ha arribat cap imatge.

“PERQUÈ ELS COPS DE PORRA DE L’1 D’OCTUBRE HAN PROVOCAT MÉS REACCIÓ QUE L’ENTRADA A PRESÓ DE MIG GOVERN?”

5.- El 8-N revela que el món sobiranista continua activat, però necessita uns dirigents, uns líders la majoria dels quals són a la presó o fora del país. En una situació d’emergència nacional com l’actual, el carrer continua donant senyals de vida, però reclama propostes, missatges clars i concrets… en definitiva: un nou relat. Però no tenim ni tindrem govern durant almenys dos mesos: qui pot, per tant, assumir ara aquest paper de lideratge?

6.- El relat  passa per assolir un objectiu: el “retorn a la normalitat” expressat a la plaça de la Font per Josep-Lluís Caord-Rovira en la lectura del manifest unitari del 8-N. Això vol dir, en síntesi: defensar l’autogovern arrabassat, recuperar les institucions catalanes, i resoldre políticament i amb diàleg el conflicte. I aixó només s’aconseguirà si les forces independentistes guanyen el 21-D.

Una resposta a “Presó, mobilitzacions i líders després del 8-N”

  1. Lluís Hernández ha dit:

    Nomes el poble construeix la República.
    Quí, sinò, va fer la revolució francesa?
    El poble és l’ànima del poder. Ens ho hem de creure així!
    Jo estic convençut de que ho és.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *