Carregant ...

Algunes dades sobre biblioteques a Tarragona

Sala de la primera planta de la Biblioteca Pública de Tarragona. Foto: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Fa uns dies, en aquestes mateixes pàgines, ens parlaven de la biblioteca Montserrat Abelló, de Barcelona, i del contrast amb el trist panorama bibliotecari de Tarragona. Trist, però amb alguna llumeta:  l’anunciat pla de biblioteques, o el trasllat de la biblioteca de Torreforta a l’espai no utilitzat del mercat municipal.

El debat em sembla oportú. Parlar de les coses sempre és positiu, i encara més aportant dades que permetin un debat més rigorós i, per tant, facin possible –si es vol, és clar- arribar a conclusions més sòlides. Endavant, doncs.

EL PANORAMA ÉS TRIST, PERÒ AMB UN PUNT D’ESPERANÇA EN L’ANUNCIAT PLA DE BIBLIOTEQUES

Per començar, seria bo saber a qui hem de demanar què. No és el mateix la manca de biblioteques locals que la insuficiència de mitjans de la biblioteca pública de Tarragona, que tècnicament és la biblioteca provincial (i deixo al lector la diferència entre el nom usual –pública- i l’oficial –provincial- que és molt significatiu de les prioritats).

La Montserrat Abelló, a Barcelona, és una més de les prop de quaranta biblioteques locals. A Barcelona no tenen biblioteca provincial, i és un dels temes pendents de fa prop de quaranta anys, amb projectes que es van arrossegant i descartant, a l’antic Mercat del Born o a l’Estació de França. I és que no és només a Tarragona que hi ha projectes i espais que semblen maleïts.

L’EQUIPAMENT DEL CARRER FORTUNY ÉS DE L’ESTAT I EL GESTIONA LA GENERALITAT

Les biblioteques provincials són –encara- de titularitat estatal i les gestiona la Generalitat. Per això a Girona, ara fa tres anys, van inaugurar la biblioteca Carles Rahola –la provincial- perquè l’anterior s’havia fet petita. I per això va ser el ministerio de Cultura qui va assumir els més de 15 milions d’euros que va costar fer un equipament amb més de 7.000 m2 útils, amb més de 160.000 documents, i amb un equip de 20 professionals. La Generalitat equipa i gestiona, i l’Ajuntament va cedir els terrenys. Cadascú la seva feina.

Així que si es tracta de tenir una biblioteca de capçalera en condicions –i jo crec que també es tracta d’això- ja sabem qui és responsable de què. I ara que els ministres es passegen per aquí i van prometent de tot, a veure si tenen un detall en aquest sentit.

COMPARACIÓ AMB GIRONA: ALLÀ TENEN QUATRE BIBLIOTEQUES MUNICIPALS, AQUÍ N’HI HA UNA

La nostra comparació més propera, però, hauria de ser amb les quatre biblioteques locals de titularitat municipal que també té Girona, una ciutat que ara mateix frega els 100.000 habitants, i força més compacta que Tarragona. I això sí que és responsabilitat municipal.

No serà, però, perquè no s’hagi plantejat el tema molts cops. Celebro que ara hi hagi un pla de biblioteques, que sembla ben encarrilat, i espero que funcioni. A veure si serà la bona, perquè no se si sembla la pedra de Sísif o la roba de Penélope, però la història es va repetint. Vaig participar, de manera directa i indirecta, en tot el que explicaré, i em sembla interessant  aportar-ho per fer-nos una composició de lloc.

Interior de la nova biblioteca municipal de Barcelona dedicada a la poetessa tarragonian, Montserrat Abelló. Foto: Ricard Cugat

Al novembre de 1997, al plenari de l’Ajuntament de Tarragona presidit per Joan Miquel Nadal es va debatre i votar (i rebutjar, spoiler) una moció sobre biblioteques, que demanava –sorpresa!- que s’elaborés el mapa bibliotecari de la ciutat, d’acord amb els paràmetres del Mapa de lectura pública de Catalunya. La moció, però, va ser rebutjada, amb la peregrina argumentació que ja hi havia els centres cívics que feien aquesta funció. I ens vam quedar sense mapa… i sense biblioteques.

Molt més endavant, al 2007, el nou govern municipal de Ballesteros es va proposar fer una biblioteca a Campclar, i va demanar i obtenir un ajut del Pla d’obres i serveis de la Generalitat, que tenia una línia específica per a biblioteques. Es van obtenir 315.000€ per a l’obra –quan es fes- i 22.000€ més per al projecte. Més endavant, al 2012, es va renunciar a l’obra i l’ajut va quedar en 90.600€ per al projecte, valorat en 181.200€. I finalment, res de res. Suposo que ni tan sols projecte, i és una llàstima perquè una administració eficient té sempre projectes a punt, encara que no pugui materialitzar-los, per a no perdre les oportunitats quan passen. M’alegraria molt equivocar-me, però crec que ni projecte tenim.

DES DE FA VINT ANYS ES PARLA A L’AJUNTAMENT D’AMPLIAR EL NOMBRE DE BIBLIOTEQUES. DE MOMENT, RES DE RES

Però no acaba aquí, la cosa. El 2010 es presenta el Pla local d’equipaments culturals de Tarragona, realitzat en aplicació del Pla d’equipaments culturals de Catalunya. Recordo algunes converses amb els redactors del Pla –l’empresa Artimetria- i com deien que, en el tema de biblioteques, els paràmetres estaven ja molt clarament definits al Mapa de lectura pública de Catalunya, aquell que havíem de desenvolupar l’any 1997, de manera que no van tenir massa feina per incorporar-ho al Pla.

I res de res.

Ja més cap aquí, entre el 2016 i el 2017, es va fer el Pla d’equipaments bàsics de Tarragona, on vaig tenir una implicació directa. A l’hora de tractar les biblioteques, teníem molt clar –i el parer del conseller de Cultura d’aleshores era el mateix- que no havíem d’inventar res, que ja estava clar què s’havia de fer des del 1997, i així ho reflecteix el Pla que es va presentar a principis de 2017. Més o menys el mateix que es demanava al 1997 i que es deia al Pla del 2010.

Ara hi tornem, i suposo que més o menys amb el mateix contingut.  Què vol dir, tot això? Que ja sabem molt bé el que cal fer, i que hem d’exigir cada cosa a qui pertoca. Una manera de procedir que també ho hauríem de saber –i de practicar- millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *