Carregant ...

Uns Jocs sense model de ciutat al darrere

El llac de l’Anella Mediterrània amb el palau d’esports al fons. Foto: Ricard Lahoz.

Els Jocs Mediterranis han respost a un determinat model de ciutat? Diria que no. Hi havia darrere la cita esportiva una determinada visió de Tarragona? Tornaria a dir que no. Els Jocs han servit per cohesionar més i millor la ciutat i fer augmentar l’autoestima dels tarragonis? També contestaria negativament.

 
Més enllà de la imatge nefasta que es va projectar al país la fatídica nit del 22 de juny; més enllà de la voluntat política del govern municipal de fer una cerimònia inaugural complaent amb el monarca i l’Estat, encara que fos d’esquena a la ciutadania; més enllà de les grades mig buides, alguns problemes puntuals d’organització, anècdotes i crítiques excessives… Més enllà de tot això, ara és el moment de reflexionar i analitzar amb calma què ha passat i quines conseqüències tindrà en el futur de Tarragona.

“HEM PERDUT L’OPORTUNITAT D’OFERIR UN RELAT DE TARRAGONA VINCULAT A LA PAU, EL DIÀLEG I LA INTERCULTURALITAT”

Al meu parer, els Jocs no han format mai d’un model de ciutat coherent i treballat. Han estat un ‘bolet’ que ha servit per atraure inversions públiques de fora i deixar a la ciutat uns equipaments esportius de qualitat, que ara veurem com els donem ús. L’absència de model es demostra quan ni tant sols sabem avui com es gestionarà l’Anella Mediterrània.

La falta de projecte de ciutat vinculat als Jocs també es veu clar perquè l’esdeveniment no ens ha posicionat ni a Catalunya ni a la Mediterrània. Podíem oferir un relat de ciutat de pau, concòrdia, diàleg i interculturalitat, i hem acabat projectant una imatge de ciutat rància vinculada a paracaigudistes i portavions. Hem perdut una oportunitat que no tornarem a tenir en dècades.

“DESPRÉS DELS JOCS, SEGUIM SENSE UN PROJECTE DE CIUTAT. AQUEST HAURIA DE SER EL GRAN DEBAT POLÍTIC”

Tarragona no ha tingut model de ciutat darrere els Jocs i no té model de ciutat un cop acabats els Jocs. Aquesta és la nostra desgràcia: no sabem on anem. Els reptes s’amunteguen i no sembla per ara que ningú amb poder de decisió aporti una visió global i determinada de Tarragona a 10 o 20 anys vista.

Aquest hauria de ser l’eix principal del debat polític en el proper curs de cara a les eleccions del 2019. Però, de moment, superats els nervis i l’estrés dels Jocs i a les portes de les vacances, a la plaça de la Font sembla que es tornarà a imposar el “qui dia passa any empeny”.

5 respostes a “Uns Jocs sense model de ciutat al darrere”

  1. Xavi ha dit:

    Malauradament, no pots tenir més raó.
    Jocs aliens a la ciutadania que no ens han dut enlloc , paradigma del mal fonamental d’aquesta cutat, la manca de rumb. Fa uns anys, en una entrevista a l’ex.alcalde Recasens, aquest expressava la seva preocupació indicant “la ciutat no sap per on va”. Seguim igual.

  2. Sergi Xirinacs ha dit:

    Que no sou tarragonins???!! La ciutat ja la van triar els romans per aquest motiu, i hi van instal·lar la seva base OTAN de l’imperi a “províncies”. Som i serem!

  3. Paco Jones ha dit:

    Model de ciutat ? Qui lluita per Tarragona, els polítics de pandereta d’una ciutat sempre provinciana, que s’han venut a un interes supranacional, que boicotejan uns jocs, en lloc de fer-los seus, perquè no son politico-nacionalment correctes, una clase politica que no te responsabilitat davant sangrants hipoteques com el parquing Jaume I, el Forti de la Reina, carreteras i variants fetes a troços, pleitesia a Barcelona, delegant-nos tota la merda quimica industrial que tenim, amb uns nivells de cancer anormals, Ciutat amb una mobilitat de pagament a tot el centre urbà, com si això fos Londres, amb un urbanisme venut als constructors des de fa molts anys.
    Model de ciutat ? me rio de Janeiro.

    • Quico ha dit:

      Sempre mirant a Barcelona, i culpant de tots els nostre mals…, i així ens va !!!
      Només per recordar… vam recollir signatures en contra de la incineradora de residuos especials a Constantí… En van recollir molt poques? X culpa dels barcelonins? O és que tenim poc associacionisme reivindicatiu? O estem massa distrets amb el Nàstic? O llegim una premsa tan crítica com el Diari de Tarragona? O com que mentalment vivim a Espanya no ens preocupem del que passa a casa? O etc… “Lloro por Janeiro”

      • Quico ha dit:

        No entenc aquest tancament de Tarragona amb ella mateixa?

        Per exemple, tindria més força un Fet a Tarragona, al costat d’un Fet al Camp i un Fet a les Terres de l’Ebre. La unió fa la força i la diversitat la riquesa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *