L’estrena, el juliol de 1990, de la Biblioteca de Torreforta, va esperonar els ànims dels veïns d’aquest barri tarragoní, que van començar a travessar la plaça del Tarragonès carregats de llibres per a donar-los a la biblioteca. Amb la inauguració d’aquest equipament, s’havia assolit, d’una vegada per totes, una de les reivindicacions històriques del barri. La directora de la Biblioteca de Torreforta, Montserrat Recasens, recorda com, en aquells temps primerencs, els 337 metres quadrats que ocupa l’espai eren vistos pel personal bibliotecari com una immensitat. “Ara se’ns ha quedat petita”, assegura, en canvi. Durant el passat 2018, la Biblioteca de Torreforta va rebre 75.767 visites.
La de Torreforta continua sent l’única biblioteca ubicada als barris de Ponent de Tarragona, un nucli de població que, si ens atenem a les dades demogràfiques de 2016, compta amb més de 40.000 habitants. El Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, actualitzat el 2014, ja va advertir de les mancances de la ciutat en aquest àmbit. A banda de la creació de les biblioteques de proximitat de Campclar, Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, Llevant, el centre i la part baixa de la ciutat, el Pla de Biblioteques de Tarragona (2017-2022) també preveu el trasllat de la Biblioteca de Torreforta a una zona en desús del mercat del barri, una mesura que, de fet, es va aprovar en ple municipal l’any 2015. Segons fonts del consistori, en les pròximes setmanes s’hauria de licitar la redacció del projecte d’adequació de la nova biblioteca.
Inaugurada l’any 1990, és l’única biblioteca dels barris de Ponent. L’any passat va rebre 75 mil visites
La Biblioteca de Torreforta és, en aquest context, un far de la lectura a la ciutat. Mancat d’espai, és ben cert, però replet de l’empenta i la il·lusió de les persones que hi treballen. “És un luxe treballar en un lloc que fomenta la imaginació i la creativitat”, manifesta Recasens, que també remarca la importància de la biblioteca en la cohesió d’una societat que sembla reflectir uns usos com més va més individualitzats. “La biblioteca no és un equipament aïllat, sinó que ha d’estar molt vinculat a l’entorn”, afirma la directora, que amb l’onada migratòria de l’any 2005 va comprovar com el perfil dels usuaris de la biblioteca es transformava per complet.
“L’altre dia, en un club de lectura sobre Maria Aurèlia Capmany, estàvem reunides persones de fins a 12 països diferents. Vam aprofitar per a parlar del paper de l’home i la dona en cadascuna de les nostres societats d’origen. Va ser molt enriquidor”, explica Recasens. La biblioteca d’aquest barri de Ponent és també un punt de trobada intercultural i intergeneracional. Així ho demostren, per exemple, el programa Tecnoyayos, en el qual adolescents del Col·legi la Salle de Torreforta ajuden un grup de persones grans a aprendre a utilitzar les noves tecnologies, i els tallers familiars, en els quals els nens comparteixen lectures amb els seus pares.
L’equipament dirigit per Montserrat Recasens és un punt de trobada intercultural i intergeneracional
Una de les propostes de la qual Recasens està més satisfeta és el club de poesia amb la gent gran, entre la qual figuren persones que no van ser escolaritzades. Es fa difícil resumir en poques línies el conjunt d’activitats que es porta a terme des de la Biblioteca de Torreforta al llarg d’un sol any: exposicions, clubs de lectura, visites escolars, conferències, presentacions, tallers, cessió de llibres a les escoles de Ponent… A Torreforta, tenen el costum, fins i tot, de decorar la sala infantil cada any amb els motius d’un conte infantil. Enguany l’espai per als infants està presidit per la Hilda, un personatge femení d’una obra de l’escriptora Bel Olid que ajuda a desmuntar tòpics sobre els rols de gènere. A la Biblioteca de Torreforta d’iniciativa no en falta pas. Usuaris i personal, no obstant, coincideixen a declarar que urgeix disposar d’un equipament adequat, amb més metres quadrats.
