Som a només quatre setmanes de les eleccions catalanes més trascendentals dels últims trenta anys. I davant la cita amb les urnes, se’m plantegen diverses preguntes: La campanya, els temes de debat, els missatges dels partits estaran a l’alçada? Des de la perspectiva tarragonina, més enllà de la qüestió nacional, hi haurà espai per altres temes més propers als ciutadans?
És innegable que les eleccions del 25 de novembre de 2012 marcaran un punt d’inflexió en el futur de Catalunya. Els partits han d’explicar molt clarament quines són les seves propostes: mantenir la situació actual; retornar a l’Estat algunes de les competències; una millora del finançament a partir del sistema que ja s’aplica ara; un pacte fiscal o concert econòmic amb l’Estat; una reforma de la Constitució que permeti evolucionar a un sistema federal o confederal; crear un Estat propi al marge d’Espanya. Els candidats ho han d’explicar i els electors reclamen postures clares, concises i que no donin peu a la confusió o la divagació.
Aquesta és una qüestió clau, trascendent, de cara al 25-N. Però n’hi ha d’altres. I també molt importants, que afecten directament la vida quotidiana dels tarragonins i tarragonines. Es debatrà sobre el futur de Joan XXIII i de la sanitat pública a la ciutat? Caldrà fer més retallades en l’àmbit educatiu? De tots els projectes de nous centres escolars a Tarragona, quin n’és el prioritari? Què proposen els partits per a la Ciutat Residencial, tancada des de fa gairebé un any? El govern ha de fer el pavelló esportiu Sant Jordi? Com ha de contribuir la Generalitat als Jocs Mediterranis 2017? Es cumplirà la fórmula de finançament de l’Escola Oficial d’Idiomes a la Chartreuse?
Són preguntes que també han de formar part de la campanya electoral. El dia 25, els tarragonins votarem amb tota probabilitat amb una àmplia majoria pel dret a decidir el futur de Catalunya en una consulta a fer durant els pròxims 4 anys. Però els tarragonins també votarem en funció de la feina feta per part del Govern de la Generalitat i dels projectes que plantegen els partits per al futur de la ciutat. Emplaço tots els candidats a un debat que no oblidi aquestes qüestions.
Per “al·lusions” indirectes. Del Joan XXIII, el més calent a l’aigüera. Cap partit (llevat i dissortadament, del PPC) es pronuncia amb contundència
Tinc la sensació que per alguns, aquests temes ara no toquen. El debat nacional està soterrant el debat social i de gestió de govern, i CiU n’està traient molt de rendiment.+