Advertisement
Carregant ...

Un any de malson per al periodisme tarragoní

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El 2012 es podrà definir com l’any del naufragi de l’ofici de periodista a les comarques de Tarragona. Diversos mitjans de comunicació en l’àmbit de la premsa, ràdio i televisió han tancat definitivament les portes o han reduït considerablement les seves plantilles.

En els darrers dotze mesos hem assistit al desmantellament d’algunes redaccions, acomidaments de professionals amb una àmplia experiència al darrera, reducció selectiva de plantilles i el tancament directe de mitjans.  Això només a Tarragona ciutat. La situació s’estén a la resta de la demarcació i al conjunt de Catalunya.

Periodistes a l’atur, periodistes desorientats buscant alternatives, periodistes reiventant-se, periodistes en situació de precarietat… La qualitat dels mitjans de comunicació se’n resent. Les redaccions cada cop estan més buides i, en moltes ocasions, només continuen els més joves que han d’afrontar reptes professionals sense cap persona amb experiència que els ajudi i contextualitzi les informacions.

Contra aquest allau de retallades econòmiques i empresarials, alguns periodistes decideixen tirar endavant el seu propi projecte. Microprojectes periodístics per combatre la cada cop més evident manca de canals de comunicació de proximitat. Microiniciatives, com aquest FET A TARRAGONA, que volen contribuir a mantenir la funció de servei públic del periodisme.

En aquest context de crisi econòmica i estructural, aplaudim que la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya organitzi per a l’1 de desembre una jornada d’anàlisi i debat sobre la situació d’aquest col·lectiu de professionals. Els objectius, diuen els organitzadors, són explorar vies d’innovació, conéixer l’experiència d’uns i altres, cercar sinèrgies i possibles vies de col·laboració. La iniciativa, liderada per la presidenta de la junta Sara Sans, és molt lloable.

La trobada tant de bo sigui un punt d’inflexió que acabi amb aquest any de malson pel periodisme i la comunicació de proximitat a Tarragona. Però més enllà del que decidim els periodistes, també caldrà que la societat civil tarragonina entengui la necessitat de tenir una mitjans forts, rigorosos, adaptats al moment actual i al servei d’aquesta mateixa societat. Tothom hi te alguna cosa a dir!


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

0 respostes a “Un any de malson per al periodisme tarragoní”

  1. Teniu tota la raó en dir que aquesta trobada és una iniciativa interessant. El problema dels treballadors del vostre sector és molt profund -també ho és en el que jo treballo- i crec que no es tracta de fer comparacions però signifcaria un parell de detalls que em sembla que s’han de considerar:
    1.- S’està desprofessionalitzant una activitat que històricament ja ha tingut altes dosis d’intrussisme i això va en detriment de la qualitat de la informació. En aquest sentit, tota la societat és víctima del que us està passant.
    2.- La crisi ha acabat bruscament amb la il·lusió que estàvem a l’era de la informació. Existien moltes oportunitats fora de les propis mitjans de comunicació i totes les empreses es preocupaven en com comunicar, dins de la propia empresa i amb el mercat. Sembla que, de cop, això ja no és tant important.
    Suposo que la trobada deu ser per a col·legiats; si no és oberta seria interessant que fessiu arribar a la ciutadania les conclusions. No conec amb prou profunditat el sector però pel que fa a la premsa escrita em fa la impressió que a Tarragona existeixen problemes afegits deguts a l’hegemonia de un diari en concret.

  2. Especialment dolorós en l’Any de la Capitalitat Cultural Tarragona 2012, encara que la davallada ja havia començat abans.
    Catalans o castellans, les enquestes aparegudes en premsa (dos diaris d’ideologia diferent i en anys diferents) donen a Tarragona només un 10/11 % de gent que es declara catalana, una franja àmplia que es declara tarragonina i acaba amb un 22 % de pertinença castellana.
    Cal tenir-ho en compte a l’hora de vendre llibres, diaris, revistes, editar mitjans…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *