45 espectacles. Aquesta és l’oferta de les sales teatrals de Tarragona per a l’últim trimestre de l’any. 45 espectacles, on s’inclouen 12 propostes musicals i 4 de les anomenades “familiars”. 45 espectacles repartits pel Metropol (13) i Sala Trono i El Magatzem (16 cadascuna). Una xifra a tenir en compte!
En l’àmbit de les arts escèniques, l’últim trimestre de l’any acostuma a ser dels més fluixos a Tarragona. Hi ha raons de calendari: les festes de Santa Tecla absorbeixen molts recursos a l’ajuntament i a la ciutat, i la programació del Metropol no engega fins al novembre. Ara, a més, hi ha raons econòmiques: l’administració municipal i els gestors de les sales privades (però amb ajuts públics) tenen molts problemes per programar i alhora quadrar els números.
Malgrat tots els inconvenients, 45 espectacles de teatre i música en un trimestre és una xifra considerable per a una ciutat de les dimensions de la nostra. Al marge, hi ha la programació de concerts Tarragona Clàssica (amb la participació de Joventuts Musicals) i els que organitzen promotors privats a l’auditori del Palau de Congressos (per exemple, Antònia Font l’1 de desembre).
També es programen espectacles infantils i cicles de concerts a l’auditori de la Fundació Caixa Tarragona i a l’auditori del CaixaFòrum Tarragona, impulsats per l’obra social d’entitats financeres.
L’oferta cada trimestre, per tant, és àmplia, variada i satisfà la majoria de públics. Però, al meu entendre, no llueix, o no llueix prou. Falta coordinació a l’hora de programar i falta claredat, unitat i ambició en la presentació de l’oferta.
Proposo buscar una marca de referència que ens identifiqui (el títol d’aquest article en pot ser una: TARRAGONA, DE TEATRE). Proposo fer una presentació conjunta i potent als mitjans de comunicació d’almenys l’oferta del Metropol, la Trono i el Magatzem (en el futur, també Teatre Tarragona) i proposo una campanya de promoció única, sobretot a través d’Internet i les xarxes socials.
La nit de Cap d’Any, per primera vegada, obrirà les portes el Metropol. I ho farà amb una obra factoria de la Trono: el Bildeberg Club Cabaret. Em sembla una proposta fantàstica que va en aquesta línia de sumar esforços i ampliar l’oferta.
Estem a punt d’obrir un nou equipament: aprofitem, doncs, el fet (poc habitual en aquests temps de crisi) per fer un salt endavant en la projecció de Tarragona com a ciutat de teatre.
