Carregant ...

Tarragona: capacitats diferents

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El 3 de desembre es commemora, internacionalment des de l’any 1992, el dia dedicat a les persones amb alguna discapacitat. Al llarg dels darrers 30 anys, la percepció del concepte de discapacitat i de les persones que la viuen -i que no sempre han de patir- s’ha transformat. Els mots per referir-s’hi han evolucionat i l’acceptació social o la integració del col·lectiu ha millorat substancialment.

Però el 2012 ha estat un any difícil pel col·lectiu que ha viscut amb preocupació mesures tals com la reducció dels recursos, els retards en el pagament a les entitats, les retallades en les polítiques actives d’ocupació o la congelació dels ajuts als Centres Especials de Treball, entre d’altres. No obstant, el dia a dia no s’atura. I en aquest sentit, Tarragona és un bon exemple.

El teixit associatiu de la ciutat i la demarcació és admirable i la tasca que duu a terme encomiable. Nombroses entitats, fundacions, centres ocupacionals, llars residencials o associacions de familiars s’hi deixen la pell per tirar endavant polítiques actives de conscienciació, integració social i defensa dels drets, mentre procuren una millor qualitat de vida per a les persones que atenen. Fins i tot els projectes innovadors i pioners de futur no s’apaguen ni en temps de crisi.

Iniciatives com la Festa per Tothom que cada any s’organitza coincidint amb Santa Tecla o el festival de Teatre Eclèctic, així com d’altres impulsades per les administracions locals demostren el camí pel qual vol seguir avançant Tarragona envers els ciutadans amb diversitat funcional. El regust però, és agredolç i ben conegut. S’ha fet molt camí, però queden molts quilòmetres per recórrer en qüestions d’ajuts a entitats i usuaris, mobilitat o  accessibilitat universal.

Tarragona se suma, com cada any, a la commemoració del dia Internacional de les persones amb discapacitat. De fet, un dels actes previs va tenir lloc el passat divendres al Caixafòrum. Sota l’epígraf “Fem Cinema?” es van projectar una sèrie d’experiències en forma de curtmetratges enregistrats per diverses entitats de la demarcació.

Els “xocks” d’humor del vídeo presentat pel Centre Ocupacional i Llar Residència d’Alcanar contrastaven amb la duresa dels casos reals plasmats pel Laboratori de Videoart de l’Obra Social “La Caixa” i el Club Social La Muralla o el testimoni del “Dia a dia” de la Fundació Ginac de Valls.

L’objectiu era compartir, i així es va fer palès en la taula rodona posterior, moderada pel guionista i realitzador David Serra. Impulsors, artistes i públic van coincidir en destacar la capacitat dels curts per transmetre a l’espectador un  reguitzell d’experiències i emocions contraposades, on els detalls de la discapacitat quedaven relegats sovint a un necessari segon pla. En definitiva, treballs emocionants dignes de ser exhibits en qualsevol festival de curts d’àmbit general, lluny de l’especificitat.

Activitats per recordar el 3 de desembre

La Plaça de la Font serà, aquest dilluns, l’escenari de la commemoració de la jornada mundial a la ciutat amb una fira d’entitats, un graffitti participatiu, una performance i una exhibició de batucada a càrrec d’Aprodisca Batukae. Un seguit de propostes que precediran la lectura del tradicional manifest, enguany elaborat per les mateixes associacions. En aquesta ocasió, moltes d’elles reivindiquen que no se les consideri  una despesa i que se les  tracti com a col·laboradores essencials de les polítiques socials del govern.

Els objectius del dia de la discapacitat no són qüestionables. El col·lectiu de persones amb discapacitat ha d’unir-se, ara més que mai, dins i fora de Tarragona per tal de donar visibilitat a les seves reivindicacions i mantenir uns drets que la crisi amenaça amb rebaixar a la mínima expressió. Ara bé, la sensibilització de l’opinió pública o la integració de les persones amb discapacitat en el dia a dia de la vida política, social, econòmica i cultural no s’aconsegueix només amb la realització d’una jornada. Les accions han de repercutir i s’han de mantenir durant tot l’any.

 Ara per ara, un temps on no calgui dedicar un dia a un col·lectiu concret és una utopia. Però si partim del fet que una discapacitat és una diferència de capacitats, que les funcionalitats de cada persona són diferents, possiblement s’anirà normalitzant cada cop més el lema de la jornada d’enguany:  “Tothom igual, tothom diferent”. Hem de ser capaços!


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *