Adéu 2012, adéu

BALANÇ DE L’ANY AL NÀSTIC DE TARRAGONA

ARTICLE DEL PERIODISTA QUIM PONS

Cristian Ruso feia la seva feina al Nou Estadi amb dos gols i donava la victòria al Múrcia el dia després de Reis a Tarragona, en un partit on els grana van xutar fins a sis cops pràcticament sols davant del porter visitant i no van trobar premi.

Aquell partit amb què va començar l’any és la definició perfecta del que ha estat un any desastrós, horrible, desesperant, agònic, patètic, desencantant, decebedor… i així fins a finalitzar tots els qualificatius negatius de la nostra rica gramàtica, que cadascú i segons el seu nivell d’emprenyament vulgui adjudicar a aquest 2012 de color grana.

L’Annus Horribilis del Nàstic marxa amb el mateix pas desencaixat amb què va començar, amb l’equip desequilibrat i perdut en un conflicte per conèixer quina ha de ser la seva identitat real.

I és que el 2012 serà recordat en els llibres de la història grana com l’any que es va tancar el cercle més victoriós del Nàstic actual. La fi d’un cicle en el qual es va arribar a les estrelles i en el qual l’equip ha crescut amb excessiva celeritat i sense entendre en què consistia això del futbol professional. La famosa maduració mal entesa des d’aquell ascens fulminant de segona B a primera fins a tornar a tastar el pou del grup tercer.

L’entitat no ha sabut construir en els darrers anys un projecte sòlid i creïble que sigui atractiu i que pugui, tot i els resultats negatius tant esportius com econòmics, seguir portant gent a la Budallera.

El Nàstic tanca l’any amb 3023 abonats, xifra gens menyspreable per a un equip de segona B, però massa llunyana dels números als que havia arribat el club ara no fa massa temporades. A això cal sumar l’avís per a navegants llançat pel president de la SAE, Josep Maria Andreu, anunciant una possible entrada en concurs de creditors de cara a l’exercici vinent.

En l’àmbit purament esportiu, el 2012 ha estat un any de rècords negatius com per exemple l’assolit al Nou Estadi: en els 366 dies d’aquest any, el Nàstic només ha estat capaç de guanyar quatre partits jugant com a local, números dignes de la selecció d’Andorra en competicions oficials.

Els grana ho han intentat enguany amb fins a tres entrenadors diferents a la banqueta amb qui han aconseguit sumar tan sols trenta-tres punts i marcar trenta-set gols (sí, sí, sumant tot l’equip) en quaranta-tres partits jugats.

El 2012 ha estat un any de patiment innecessari, d’il·lusions trencades massa aviat, de fracassos i d’intentar no acceptar la realitat que ens superava. Ara, si una paraula defineix aquest 2012 a Can Nàstic, aquesta és “descens”.

Per cert, i abans d’acabar, deixeu-me dir també que el 2012 ha portat a Tarragona la segona Copa Catalunya de la història del club, guanyada al Manlleu en la final disputada a l’estadi de l’equip osonenc.

Ara sí, adéu 2012, adéu.