En només dos anys, els pressupostos i el personal s’hi han reduït una tercera part. La Cambra de Comerç de Tarragona afronta el 2013 amb un panorama molt limitat en diners i recursos: uns 900 mil euros de pressupost i una plantilla de vuit empleats. Res a veure amb els 2.800.000 € i els 23 treballadors de finals de 2010.
En aquell moment, el govern espanyol va anunciar que se suprimia el pagament obligatori de la quota cameral per part de les empreses, una mesura que les cambres de comerç ja van rebutjar perquè suposava l’eliminació de gran part dels ingressos d’aquestes institucions. El resultat és que les cambres es troben ara en una situació asfixiant.
La de Tarragona, segons el seu president Albert Abelló, ha decidit centrar els esforços en el comerç exterior. L’any passat va organitzar una dotzena de missions a diferents països amb una mitjana de 15 empreses participants.
Obrir mercats africans
Aquest 2013, l’objectiu principal exterior és Àfrica. D’aquí unes setmanes, viatgen a Nigèria i Ghana. Al març preparen una primera expedició a Sierra Leona, Liberia, Burkina Faso i Costa d’Ivori, i més endavant a la República del Sudan del Sud, un estat de recent creació al centre del continent africà.
Exportar és el verb de moda. La paraula màgica en una època en què el consum intern s’enfonsa i la salvació passa per sortir al món, a conquerir nous mercats. Roberto Barros, responsable del departament de comerç exterior de la Cambra, és l’ànima i el guia d’aquesta “agència de viatges empresarials” per l’Àfrica subsahariana, Llatinoamèrica, Pròxim Orient i Àsia, que ha assolit èxits notables als darrers anys.
Esperant la imminent nova llei de cambres que ultima el govern espanyol, la de Tarragona s’ha espavilat mantenint l’activitat de formació i assessorament a empreses i emprenedors, l’elaboració d’estudis econòmics, l’organització d’activitats i el lloguer del seu auditori. Tot plegat, per assolir un difícil equilibri pressupostari ara que han celebrat els 125 anys de vida.
Massa cambres?
La nova llei ha de definir i concretar el paper a realitzar per les cambres, especialment el de suport a petites i mitjanes empreses i emprenedors. Però també hauria de fomentar la coordinació de serveis entre institucions camerals pròximes geogràficament.
En una època de canvis com l’actual i amb una reducció tan gran de les seves estructures, és de rebut que hi hagi 87 cambres de comerç a Espanya? I quatre a les comarques tarragonines? I si sumem les organitzacions empresarials d’aquí com CEPTA i PIMEC?
Aclarim el panorama, les funcions i serveis de cadascú. Sumem esforços i objectius: les empreses i els ciutadans ho agrairan.
