Dos fets del 23 de gener de 2013 que passaran a la història: la declaració de sobirania aprovada per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya i el punt d’inflexió en la trajectòria de 35 anys del PSC com a força central del catalanisme polític.
La decisió de cinc diputats socialistes (el 25% del grup) de negar-se a seguir la consigna del “no” marcada per la direcció del partit obre una etapa de conseqüències imprevisibles per al PSC i el conjunt de la política catalana.
Fixem-nos en els cinc diputats i diputades: Marina Geli, de Girona, única consellera de Salut en els 7 anys dels governs d’esquerres. Àngel Ros, alcalde de Lleida amb majoria absoluta. Joan Ignasi Elena, exalcalde de Vilanova i la Geltrú i impulsor del col·lectiu “Avancem”. Rocío Martínez Sampere, de Barcelona, portaveu d’Economia en l’anterior legislatura. I Núria Ventura, exalcaldessa i regidora d’Ulldecona.
Cinc veus que representen unes idees, però també uns territoris: des de les Terres de l’Ebre a les comarques de Girona, passant per Barcelona, la Catalunya de la segona corona metropolitana i les comarques de Ponent. Entre els diputats “dissidents” no hi ha, però, cap representant de Tarragona.
Xavier Sabaté, el diputat tarragoní del PSC, un dels “capitans” que aviat farà 20 anys va fer-se amb l’aparell del partit en aquell congrès de Sitges, continua sent el més fidel. Abans a Montilla, ara a Navarro.
Crítiques territorials
El vot negatiu del PSC a la declaració de sobirania ha generat un manifest crític signat per càrrecs d’àmbit local i exdirigents. Montserrat Tura i Joaquim Nadal (exalcaldes de Mollet i Girona, respectivament) són els més coneguts, però també l’han signat el grup municipal del PSC a Girona, el portaveu socialista a l’ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, i regidors de l’ajuntament de Lleida.
De Tarragona, no se’n sap res! No hi ha socialistes d’aquí que qüestionin el sentit de la votació al Parlament?
Malauradament, la foto d’aquest dimecres al Parlament, amb els diputats del PSC asseguts i callats amb els de Ciutadans i amb els escons buits del PP, em recorda massa la foto de la passada setmana a l’Ajuntament de Tarragona, amb els socialistes fent seguidisme dels populars en el canvi de nom de la universitat.
Sap greu que el pes del PSOE sigui tan fort a les files del socialisme català fins el punt que no els deixa decidir. I sap greu perquè aquest pes ha limitat que la declaració de sobirania no hagi tingut el vot de tot el catalanisme polític.
Algú creia que els Sabaté i cia,com la Geli,el Ros,Elena,etc trencarien el vot amb 1 SI ? Encara queda algún ingenu-a,que es pensi que primer no són espanyols abans que catalans,i que tanmateix primer són socialistes abans que Nacionalistes o Sobiranistes? Un pas més que hem fet cap a la plena Sobirania Nacional de Catalunya.Salut i República Catalana pel 2014.
Fidel a cap persona. Fidel a la decisió de la majoria que sempre acato, tant quan hi estic d’acord com quan no, respectant
fidel a la cadira, que aguantar 20 anys no s’aconsegueix amb ideals
El PSC encara no ha entès, com a partit, el crit d’alerta que féu l’assenyat poeta Joan Maragall fa més d’un segle: Espanya no ens escolta. Ep, ni ens escoltarà. Tots aquells que creguin convençudament en una consulta vinculant han de reconèixer també la sobirania que té Catalunya, com a nació. Plantejar un canvi de Constitució en què s’hi incorpori el dret a l’autodeterminació dels pobles és utòpic. Qui l’ampararà? Ni tan sols el PSOE creu en la consulta. Cal ser més pragmàtics i cal posicionar-se. El PSC continua assentat en els discursos ambigus, en les propostes de ciència-ficció, i quan toca posicionar-se, es posiciona al costat del PP i de Ciutadans, del legalisme cec i, en definitiva, continua sent una sucursal del PSOE.