“Tornin a mirar cap a Alemanya”. Expulsat abans d’hora de la informació diària, el periodista Martí Anglada es dedica a explicar els seus amplis coneixements d’història, economia i política internacional. I aquest dijous ha acabat amb aquesta cita una xerrada sobre el model econòmic alemany que ha pronunciat a la seu de la Cambra de Comerç de Tarragona.
Corresponsal a Brussel·les, Berlín, Washington, i anteriorment a Itàlia, el Vaticà, Gran Bretanya i l’Orient Mitjà, Anglada ofereix una de les mirades catalanes actuals més interessants al panorama europeu. I defensa el model econòmic alemany, aquest que tanta gent critica i personifica en la “malvada” cancellera Merkel.
L’economia és una qüestió moral
Anglada creu que Catalunya, amb un model basat tradicionalment en empreses familiars i la figura de l’hereu, està més a prop d’Alemanya del que pensem i que, per tant, pot assumir millor la “visió luterana” de l’economia dels centreuropeus i dels països nòrdics. Una visió resumida en quatre conceptes: estalvi, esforç, austeritat i sacrifici.
Les reformes que els alemanys reclamen ara a la periferia europea ja les van provar, amb èxit, fa una dècada. Escurçar jornades laborals per evitar acomiadaments; adoptar un sistema de subsidi més flexible i rigorós; signar convenis col·lectius descentralitzats i una formació professional molt qualificada són algunes de les receptes germàniques per superar la crisi.
Alemanys versus anglosaxons
Una manera de veure i entendre el món: “No es pot fer créixer l’economia amb diners que no es tenen”. “Cal purgar els pecats financers”. És el model de la mà encaixada, segons Anglada. El de la cooperació, el de l’acord entre empresaris i banquers, el de l’eficiència i la competitivitat. Un model radicalment oposat a l’anglosaxó, el model de la mà alçada, el de les borses, els grans capitals anònims i fer molts diners en molt poc temps.
El periodista defensa els punts de proximitat entre Catalunya i Alemanya: “Moltes companyies alemanyes com BASF i Bayer, s’estableixen aquí, a Tarragona, i no a altres zones d’Espanya, perquè entenem la vida d’una manera similar”.
Jubilat prematurament fa dos anys de TV-3 (“també m’han jubilat al Polònia”, diu amb un somriure irònic), Anglada multiplica ara la seva presència en diferents fòrums de debat. Fa poques setmanes va parlar a Tarragona del camí cap a l’estat propi des de la perspectiva europea, convidat per l’Assemblea Nacional Catalana.
De la seva estada a Berlín, el periodista reté una anècdota a partir d’un reportatge de televisió: la de l’escombriaire que va darrera un paper per recollir-lo quan se l’emporta el vent. Una metàfora de l’orgull dels treballadors alemenys per la seva feina i el seu país.
A primera fila, escoltant Martí Anglada, només hi ha un polític de pes: Quim Nin, delegat del govern, l’home de l’austeritat, com el definíem la setmana passada, al FET A TARRAGONA. I se’l veu satisfet en sortir de la sala: Nin ha trobat un altre gran aliat en la seva manera “luterana” d’entendre la vida i la gestió de la cosa pública.
Bon comentari i bona pregunta al Sr. Martí Anglada.
Felicitats