Carregant ...

Voluntaris per Tarragona

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

15 octubre de 2011: un grup de voluntaris celebren a la Rambla Nova la nominació de Tarragona per organitzar els Jocs Mediterranis de 2017 (foto: El Punt Avui)

15 octubre de 2011: un grup de voluntaris celebren a la Rambla Nova la nominació de Tarragona per organitzar els Jocs Mediterranis de 2017 (foto: El Punt Avui)

Els Jocs Mediterranis necessitaran d’uns 3.500 voluntaris durant els quinze dies de l’esdeveniment esportiu. Amb aquesta fita, els organitzadors de Tarragona 2017 començaran a treballar el tema del voluntariat d’aquí unes setmanes.

El primer pas serà contactar amb les persones que ja van col·laborar amb la candidatura i que van culminar el procés el 15 d’octubre de 2011 quan Tarragona va ser nominada per celebrar el Jocs. Ara es tracta de saber quina part d’aquests voluntaris continuen disposats a “fer coses” en la perspectiva del 2017.

L’organització dels Jocs Mediterranis ja te a punt un pla de voluntariat que inclourà la definició dels perfils necessaris, una crida a la ciutadania que hi vulgui participar i un procés de formació. Tot això s’anirà fent a poc a poc, tenint en compte que encara falten quatre anys i que ja n’hi ha un bon punt de partida: els que col·laboren habitualment en cites esportives. Per exemple, la mitja marató compta cada any amb uns 500 voluntaris.

Voluntaris de 2017 inflen globus mentre disposen la paradeta amb material de promoció (foto: naciodigital.cat)

Voluntaris de 2017 inflen globus mentre disposen la paradeta amb material de promoció (foto: naciodigital.cat)

La idea del director general, Ramon Cuadrat, és plantejar la creació d’un col·lectiu estable de voluntaris per Tarragona: persones que, més enllà dels Jocs Mediterranis, vulguin col·laborar en altres esdeveniments ciutadans. Amb aquesta perspectiva, volen contactar amb els voluntaris que han treballat en l’àmbit cultural (Tarragona 2012 i candidatura de la capital europea de la cultura). També es podria convidar als molts tarragonins que fan tasques de voluntariat a entitats solidàries i oenagés.

L’emprenta dels Jocs del 92

Hi ha un exemple a seguir i ben a prop: a Barcelona, vint anys després dels Jocs Olímpics, es manté l’esperit amb l’associació Voluntaris 2000, que s’ha configurat com una associació que participa a la vida pública de la capital catalana aportant la capacitat de mobilització dels seus membres.

Aquest any, per exemple, els voluntaris barcelonins participaran en cites esportives de carrer, actes solidaris, festius i culturals i grans esdeveniments com el Mundial de Natació a l’estiu.

Projecte col·lectiu

A Tarragona s’ha d’aprofitar l’oportunitat de 2017 per crear aquest cos estable de persones disposades a treballar desinteressadament per la ciutat. Un projecte que ajudi a sumar un discurs en positiu de Tarragona, d’autoestima i d’orgull pel que es fa a la ciutat i el que en pot oferir.

Deixem de queixar-nos (parlo d’aquells que no fan res i ho critiquen tot) i participem d’alguna idea col·lectiva que ens ajudi en un moment de crisi tan complicat com l’actual. Els Jocs poden ser aquest projecte engrescador, no pel pes i l’impacte de la cita esportiva, sinó pel que pot representar de canvi de xip dels tarragonins i tarragonines respecte la pròpia fortalesa de la ciutat.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una resposta a “Voluntaris per Tarragona”

  1. lopezmonne ha dit:

    Completament d’acord pel que fa al paper del voluntariat i la necessitat d’il·lusionar-nos amb projectes engrescadors. Tanmateix —potser soc l’únic— segueixo sense veure l’oportunitat dels jocs. Crec que continuem buscant franquícies a l’exterior, i aquesta respon a un model absolutament caducat (arribem tard, massa tard). No veig per enlloc que la gent demani i necessiti tenir una piscina olímpica, no veig l’economia productiva que deixaran els Jocs (els llocs de treball). Si veig, en canvi, els perills especulatius i el dèficit que pot llastrar uns anys que seran decisius per la ciutat. Però, res, sovint m’equivoco (tot plegat però,em recorda molt el conte d’El vestit nou de l’Emperador).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *