Gairebé tres mesos tancat des de la seva inauguració. Aquesta no ha estat la millor targeta de presentació del nou Teatre Tarragona, que es va inaugurar el passat 11 de desembre i que va acollir la Nit de les Lletres Catalanes tres dies després. Des de llavors, l’equipament de la Rambla Nova ha hagut d’esperar massa temps la configuració de la temporada inaugural.
Els telons, però, ja estan a punt per aixecar-se. Telons en plural perquè l’ajuntament presenta una programació única de “Teatres de Tarragona” on el Metropol i el Tarragona es complementen i es coordinen, en la línia del que vam reclamar fa uns mesos des del FET A TARRAGONA.
La primera temporada del nou equipament arriba amb molts elements atractius. Potser el més destacat és que la gran òpera torna a la ciutat amb “La Traviata”, de Giuseppe Verdi, amb la participació del baríton tarragoní Àngel Òdena, el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès. Per fí, Tarragona participarà del circuit de ciutats de Catalunya que poden gaudir de les representacions operístiques. El nou teatre permet aquest tipus de muntatge i, per tant, aquesta novetat ja és una bona notícia.
A més de l’òpera, el Tarragona també acollirà un gran concert de música clàssica amb “La Passió segons Sant Joan”, de J.S. Bach, i alguns dels espectacles més interessants del moment: “Cyrano de Bergerac”, “No et vesteixis per sopar”, el ballet de Victor Ullate, “El Nom” amb Joel Joan, i “Live” amb Santi Millán.
Al Tarragona o al Metropol?
Caldrà analitzar el criteri dels programadors a l’hora de decidir si un espectacle va al Tarragona o al Metropol. Al teatre de Jujol, per exemple, es representaran espectacles amb molt bona crítica com “Adreça desconeguda” (Lluís Homar i Eduard Fernández a l’escenari) o “Poder absoluto” (Emilio Gutiérrez Caba i Eduard Farelo). També s’hi farà l’acte de lliurament dels premis literaris que comptarà amb un muntatge musical de Joan Reig versionant Lluís Llach.
A primera vista, sembla estrany que aquestes tres propostes amb un gran atractiu per al públic no es facin al Tarragona, amb més localitats i prestacions que el Metropol. I un altre dubte: que els espectacles familiars (i els de dansa) es vagin intercalant entre els dos espais pot comportar una certa confusió. No seria millor unificar-los en un dels dos teatres?
A banda d’aquestes consideracions, la temporada inaugural de “Teatres de Tarragona” arrenca amb garanties de qualitat i varietat. Un pas imprescindible per consolidar la ciutat pel seu atractiu cultural.
Ara seria desitjable sumar-hi les programacions de Sala Trono i el Magatzem amb tota la riquesa de matisos que ofereixen. El públic agrairia tenir a l’abast, en un sol “pack”, una oferta teatral tan diversa com la de Tarragona, única entre les ciutats mitjanes del pais. El primer pas ja està fet.
