La pesca ha estat sempre una feina d’homes. Les dures condicions de vida del pescador i les seves llargues jornades de feina a la mar l’han obligat a preparar-se el menjar a bord. I històricament només s’utilitzaven una desena de productes bàsics (oli, pa, peix, pebrot, patates, alls, avellanes, ametlles…) amb els que cuinaven a la barca plats senzills, però molt saborosos.
Aquella cuina tradicional preparada per homes pescadors es posa ara al dia i es presenta en el marc de les primeres Jornades Gastronòmiques “Cuina de bord” al Serrallo. Hi participaran una vintena de restaurants, tots els que pertanyen a ARCS, l’Associació de Restauradors i Comerciants del barri.
Barqueta de seitons en escabeix; arrossejat del caldo escorregut amb carxofes; peix bullit del dia amb patata i allioli; ranxo pescador; fideos sucosos amb peix de tall… Noms que fan venir salivera, plats que reivindiquen les nostres arrels i la nostra identitat gastronòmica.
Una cuina “feta” per homes i “presentada” per dones: la regidora de turisme, Pat Antón, la directora de relacions institucionals del Port, Montse Adan, i la nova presidenta de l’ARCS, Virginia Morcillo. Antón vincula gastronomia amb turisme. Adan remarca la vitalitat del Serrallo. I Morcillo es mostra orgullosa de la iniciativa.
Com es menjava a les barques
“Tres senyores i un senyor”. Al costat d’elles, Xavier Veciana, vicepresident de l’associació, mariner i cuiner, recorda com es menjava mentre es feinejava a la mar: tot el grup amb l’olla al mig i amb porró. Cuina que neix a les barques i ara es trasllada a les taules dels restaurants.
Les jornades es desenvoluparan a partir del pròxim divendres 1 de març i s’allargaran fins al dia 17. Hi ha preus per a totes les butxaques i aquells que facin dos àpats tindran d’obsequi un receptari amb les millors propostes de la cuina de bord. Es regalaran fins a 2000 hores de pàrquing entre els clients i l’empresa Argos organitzarà un recorregut gastronòmic en grup Part Alta – Mercat – Serrallo.
Les jornades de “cuina de bord” demostren la vitalitat gastronòmica de la ciutat. I per anar fent boca, tastem un suquet de seitons i un romesco de popets… Boníssims!!! Tan soborós que alguna assistent exclama: “Necessitem un pescador a les nostres vides”.
