Carregant ...

La Tarragona de la “Penya Barquet”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Els membres de la "Penya Barquet" en la trobada d'aquest dijous al Tennis Tarragona

Els membres de la “Penya Barquet” en la trobada d’aquest dijous al Tennis Tarragona

Es troben per esmorzar cada dijous des de fa gairebé 25 anys. La majoria ja s’han jubilat i tenen temps per xerrar al voltant del que passa a la ciutat. Són la “Penya Barquet”, formada per un grup de tarragonins que van començar les trobades matinals al restaurant del carrer Gasòmetre i que ara les convoquen al Tennis Tarragona.

Aquest dijous m’hi han convidat per fer tertúlia de periodisme i parlar de Tarragona. S’autoqualifiquen de “penya de jubilats i pensionistes de la vella Tarraco” i tenen la seva “mascota” (un barquet) els seus propis carnets i unes medalles que es pengen en cada esmorzar.

Aquest "barquet" presideix cada dijous la taula d'esmorzar del grup

Aquest “barquet” presideix cada dijous la taula d’esmorzar del grup

El dia i hora no es canvia mai: dijous a les 9 del matí. El menú varia cada setmana, però sempre de forquilla i ganivet. I sovint conviden algú de fora del grup per conéixer més opinions.

Perfils molt diversos

A la taula m’he trobat Pere Godall que, amb 92 anys, continua en una forma excel·lent i és el més gran del grup. President de la “Lleva del Biberó” i bon músic, amb Godall havia compartit diverses entrevistes molt interessants parlant de la guerra civil davant dels micròfons de Tarragona Ràdio.

També he coincidit amb Bartomeu Ramos, expresident de la Cambra de Comerç, i el doctor Jaume Fontanet, membre de la junta del Col·legi de Metges. I la resta de components, de procedències diverses: Martí Gadea, Pere Ramon Armesto, Miquel Llop, Jaume Benages, Manel Rodríguez, Carles Gil, Armand Gasull i Miquel Andreu.

La Tarragona de demà

La penya acostuma a reunir entre 10 i 15 membres cada setmana, i fins i tot te un himne amb lletra de Fontanet i música del mestre Godall. Al grup es parla i es debat dels temes de l’actualitat tarragonina i de projectes de futur: els Jocs Mediterranis, la Façana Marítima, el tercer fil, les smart cities i l’activitat cultural de la ciutat. Aquest dijous també hem analitzat la política local i el paper dels mitjans de comunicació i dels periodistes.

El vaixell en miniatura recorda Ramon Sicart, el primer component de la penya mort.

El vaixell en miniatura recorda Ramon Sicart, el primer component de la penya mort.

Deixen parlar el convidat, però no paren de ficar cullerada. A la seva edat i amb tanta experiència a les esquenes, es qüestionen amb ironia alguns dels projectes de futur de Tarragona. S’estimen la ciutat, però també li reconeixen els seus defectes. Pregunten, dubten, repliquen, criden, riuen…

La tertúlia mai s’acaba amb grans conclusions, perquè aquest no n’és l’objectiu. La finalitat és trobar-se i fer un bon esmorzar. I així fins al pròxim dijous… perquè els temes de debat de Tarragona mai no s’acaben. I per molts anys!


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *